Salvador Armendares, catalanista, republicà, independentista

 

HISTÒRIA

 

10 de març de 2026

Per Felix Rabassa

 

 

 

 

 

Salvador Armendares i Torrent fou un metge i polític republicà i catalanista, que evolucionà vers l’independentisme, que desenvolupà una intensa activitat pública durant la Segona República i que, després de la Guerra Civil, esdevingué una figura destacada de l’exili català a Mèxic. Després de la Guerra de 1936-1939 contribuí a internacionalitzar la causa catalana a través del Consell Nacional Català. La seva vida, travessada pels grans esdeveniments del seu temps, és testimoni d’una fidelitat tenaç a Catalunya, les seves institucions i la lluita per la seva llibertat. Va morir tal dia com avui, un 10 de març de 1964.

Orígens i formació

Nascut a Malgrat de Mar el 21 de juny de 1893, era el fill petit de set germans. El seu pare, Isidre Armendares i Bunyol, boter originari de Peralada (Alt Empordà), i la seva mare, Madrona Torrent i Masens, regentaven una botiga de queviures al poble. D’aquell ambient humil i treballador n’emergí un caràcter perseverant, forjat entre l’esforç quotidià i l’esperança d’ascens mitjançant l’estudi.

Gràcies a un oncle capellà, ingressà al seminari de Girona entre els dotze i els catorze anys. Posteriorment cursà el batxillerat a l’Instituto General y Técnico de Girona (1908-1911), on obtingué el premi d’assaig de natura l’any 1911. Aquell mateix any inicià els estudis preparatoris per accedir a la Facultat de Medicina de Barcelona. Instal·lat a Barcelona durant el curs 1911-1912, compaginà els estudis amb diverses feines —ajudant de barber, representant del magatzem familiar de llegums—, en una lluita constant per sostenir el seu somni. L’1 de març de 1917, amb vint-i-quatre anys, es llicencià en Medicina.

Inicis professionals i nacionalisme català