OPINIÓ
Àngels Martínez Castells
Barcelona. Dilluns, 5 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Les dones i els homes de Catalunya estem avesats als diàlegs de l’absurd. Tenim l’experiència quotidiana que ens truquin per telèfon i, quan despengem, una veu preocupada ens pregunti si ja tenim penjat al coll o al canell l’avisador amb botó automàtic —no fos cas que caiguéssim en regar els geranis o ens trobéssim malament, estant soles, quan és negra nit… La veu que ens espanta calla uns segons i tu contestes amb empatia sense adonar-te encara de l’engany, però tant hi fa que et queixis que just ara t’acabes de donar un cop al cap i comença la migranya, o que t’han trucat en mal moment i vols seguir fent la migdiada… A l’altre costat del fil hi ha un robot que ho té tot gravat, tant el que diu com els segons en què calla… i que a la fi t’adones que ni tan sols fa veure que t’escolta.
Però els diàlegs de sords es van imposant. Traspassen l’àmbit comercial i són sobretot els polítics els que els hi han donat relleu en el dia a dia. Vegeu tota la riquesa kafkiana d’aquesta profecia del president Aragonès en declaracions a l’ACN l’agost del 2022, assegurant que “no renunciarà a la taula de diàleg encara que hi hagi un canvi de govern a Espanya”. Segons Pere Aragonès, Catalunya
