Sectors interns de l’entitat miren de promoure Agustí Alcoberro per a l’etapa decisiva del procés.
MARC COLOMER Barcelona |
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i bona part de
la cúpula del secretariat nacional de l’organització independentista
deixaran el càrrec aquesta primavera per l’imperatiu estatutari que
limita a tres anys la permanència en càrrecs directius. El relleu al
capdavant de l’entitat, que ha actuat de catalitzadora de l’esclat
social de l’independentisme, arriba en un moment crític per al procés
d’autodeterminació i obre interrogants sobre noms i estratègies que
s’hauran de desvelar les pròximes setmanes, abans de la tercera
assemblea general de l’entitat, el 12 d’abril a Lleida. I entre aquests
interrogants hi ha qui agafarà el testimoni a Forcadell tres anys
després que assumís (i inaugurés) el lideratge de l’organització. Un
autèntic maldecap successori que fa setmanes que ocupa destacats
dirigents de l’entitat, fins ara amb poc èxit.
Els equilibris basculen ara entre els partidaris de
promoure una nova direcció de perfil més progressista amb l’objectiu
d’eixamplar la base social independentista de cara al 27-S -Forcadell i
el seu entorn- i els favorables a un secretariat clarament decantat a
recuperar la idea de la llista unitària sobiranista -l’entorn del
vicepresident, Jaume Marfany, i el coordinador d’incidència política,
Pere Pugès-. En el rerefons s’hi situen les tensions internes de
caràcter més estructural sobre quin ha de ser el paper de l’ANC en
l’etapa decisiva del procés.
Torra, Romeva, Strubell...