Liz Castro, Rosa Alentorn, Agustí Alcoberro i Jordi Sánchez, els quatre candidats més votats.
Liz Castro, escriptora i editora d'origen nord-americà, és la més votada
en les eleccions que es van fer dissabte a la nova direcció de
l'Assemblea Nacional Catalana, segons els resultats provisionals
publicats per l'entitat. Amb l'escrutini pràcticament acabat, pendent
d'afegir-hi el vot de les assemblees exteriors, Castro va obtenir 5.093
vots, seguida de Rosa Alentorn, coordinadora de la campanya 'Signa un
vot', amb 4.973; d'Agustí Alcoberro, ex-director del Museu d'Història de
Catalunya, amb 4.864; i de Jordi Sánchez, adjunt al Síndic de Greuges,
amb 4.640.
Liz Castro
La primera reacció de Castro ha estat a Twitter:
Aquestes dades es feren públiques pràcticament amb el 100% de
l'escrutini. Les dades definitives es publicaran demà i el nou president
serà escollit dissabte, 16 de maig, en la primera reunió del nou
secretariat. També s'hi elegiran el vice-president, el tresorer i el
secretari. Els setanta-cinc membres electes del secretariat nacional
poden optar als càrrecs orgànics. Ara per ara, tret de Jordi Sánchez,
cap dels més votats en aquest procés d'elecció no ha manifestat la
intenció de presidir l'entitat i rellevar Carme Forcadell.
Sectors interns de l’entitat miren de promoure Agustí Alcoberro per a l’etapa decisiva del procés.
MARC COLOMER Barcelona |
EL RELLEU MÉS DELICAT El relleu de Carme Forcadell -a la fotografia, a
l’assemblea de Tarragona de l’any passat amb Agustí Alcoberro assegut a
la seva dreta- esdevindrà un autèntic examen a la cohesió interna de
l’organització a pocs mesos del plebiscit del 27-S. / LAIA POBLADO /
ACN
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i bona part de
la cúpula del secretariat nacional de l’organització independentista
deixaran el càrrec aquesta primavera per l’imperatiu estatutari que
limita a tres anys la permanència en càrrecs directius. El relleu al
capdavant de l’entitat, que ha actuat de catalitzadora de l’esclat
social de l’independentisme, arriba en un moment crític per al procés
d’autodeterminació i obre interrogants sobre noms i estratègies que
s’hauran de desvelar les pròximes setmanes, abans de la tercera
assemblea general de l’entitat, el 12 d’abril a Lleida. I entre aquests
interrogants hi ha qui agafarà el testimoni a Forcadell tres anys
després que assumís (i inaugurés) el lideratge de l’organització. Un
autèntic maldecap successori que fa setmanes que ocupa destacats
dirigents de l’entitat, fins ara amb poc èxit.
Els equilibris basculen ara entre els partidaris de
promoure una nova direcció de perfil més progressista amb l’objectiu
d’eixamplar la base social independentista de cara al 27-S -Forcadell i
el seu entorn- i els favorables a un secretariat clarament decantat a
recuperar la idea de la llista unitària sobiranista -l’entorn del
vicepresident, Jaume Marfany, i el coordinador d’incidència política,
Pere Pugès-. En el rerefons s’hi situen les tensions internes de
caràcter més estructural sobre quin ha de ser el paper de l’ANC en
l’etapa decisiva del procés.
