Sectors interns de l’entitat miren de promoure Agustí Alcoberro per a l’etapa decisiva del procés.
MARC COLOMER Barcelona |
 |
| EL RELLEU MÉS DELICAT El relleu de Carme Forcadell -a la fotografia, a l’assemblea de Tarragona de l’any passat amb Agustí Alcoberro assegut a la seva dreta- esdevindrà un autèntic examen a la cohesió interna de l’organització a pocs mesos del plebiscit del 27-S. / LAIA POBLADO / ACN |
La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i bona part de
la cúpula del secretariat nacional de l’organització independentista
deixaran el càrrec aquesta primavera per l’imperatiu estatutari que
limita a tres anys la permanència en càrrecs directius. El relleu al
capdavant de l’entitat, que ha actuat de catalitzadora de l’esclat
social de l’independentisme, arriba en un moment crític per al procés
d’autodeterminació i obre interrogants sobre noms i estratègies que
s’hauran de desvelar les pròximes setmanes, abans de la tercera
assemblea general de l’entitat, el 12 d’abril a Lleida. I entre aquests
interrogants hi ha qui agafarà el testimoni a Forcadell tres anys
després que assumís (i inaugurés) el lideratge de l’organització. Un
autèntic maldecap successori que fa setmanes que ocupa destacats
dirigents de l’entitat, fins ara amb poc èxit.
Els equilibris basculen ara entre els partidaris de
promoure una nova direcció de perfil més progressista amb l’objectiu
d’eixamplar la base social independentista de cara al 27-S -Forcadell i
el seu entorn- i els favorables a un secretariat clarament decantat a
recuperar la idea de la llista unitària sobiranista -l’entorn del
vicepresident, Jaume Marfany, i el coordinador d’incidència política,
Pere Pugès-. En el rerefons s’hi situen les tensions internes de
caràcter més estructural sobre quin ha de ser el paper de l’ANC en
l’etapa decisiva del procés.
Torra, Romeva, Strubell...
Si bé les diverses fonts consultades per l’ARA expliquen que entre la
cinquantena de membres de l’actual secretariat que encara poden
tornar-se a presentar hi ha “gent preparada” per fer el pas amb un model
de direcció més col·legiat, menys presidencialista, també és cert que
s’han sondejat persones externes amb certa projecció que responen a
perfils diferents. Els últims dies, segons ha pogut saber l’ARA de
diverses fonts coneixedores de les converses, la cúpula ha sondejat
Agustí Alcoberro, professor d’història moderna de la UB i exdirector del
Museu d’Història de Catalunya, per promoure’l per al pròxim secretariat
nacional i, eventualment, per a la presidència. En subratllen
l’experiència en la gestió i direcció de col·lectius i el perfil
progressista “integrador” de diverses sensibilitats ideològiques de
l’independentisme. Però, per a altres fonts de la cúpula, Alcoberro no
seria el perfil idoni per la seva vinculació a ERC, per bé que també
Forcadell ha conservat la militància republicana sense que això l’hagi
inhabilitat. Consultat per l’ARA, Alcoberro prefereix mantenir la
discreció i no fer cap comentari sobre l’oferiment.
Fins ara han declinat la invitació a postular-se
per a la presidència l’editor, director del Centre Cultural del Born i
vicepresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra; l’historiador i un dels
fundadors de l’entitat Miquel Strubell, i l’exeurodiputat d’ICV Raül
Romeva, que ha deixat la militància fa poc.
Si en una cosa coincideixen els sectors de la
cúpula de l’entitat -malgrat que amb accents diferents-és que el relleu
de Forcadell no necessàriament ha de ser “mediàtic”, sinó “més discret” i
capaç de generar cohesió i “repartir joc”.
L’entorn de Pugès i Marfany assegura que té un nom
pràcticament lligat, si bé no volen donar pistes. “Ens hi juguem massa
per jugar amb això”, diuen. La seva prioritat és, ara com ara, que la
nova direcció promogui per al 27-S dues llistes sobiranistes: una a
l’entorn de Mas amb, com a mínim, CDC, ERC i MES, i una altra entorn de
la CUP.
Dificultats per anar a l’una
Sigui com sigui, les tensions i
“desconfiances” internes generades en el si de l’ANC després del 9-N
-especialment pel xoc entorn de la proposta fallida de llista unitària
del president Artur Mas i CDC- dificulten la configuració d’una única
candidatura al secretariat nacional que integri les diferents
sensibilitats internes sorgida dels membres que encara podran seguir-hi i
promoguda pels dirigents que han d’abandonar el càrrec aquesta
primavera.
A la hiperactivitat de la cúpula per lligar un
relleu capaç de governar els equilibris s’hi suma un altre debat de
fons, fins i tot més important, segons admeten les fonts consultades. Es
tracta del debat estratègic al voltant del full de ruta de la mateixa
entitat, en procés d’esmena territorial. Serà en aquest procés que es
mesuraran les forces dels sectors que voldrien que una eventual
candidatura promoguda per l’ANC sigui la prioritat de la nova direcció i
els que rebutgen que l’organització abandoni l’agitació i entri en el
terreny de la política institucional.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada