No deixa mai de meravellar-me el geni del nostre idioma, malgrat la situació agònica que viu en molts racons de Catalunya. Un dels millors exemples d’això que dic, ho constitueix el mot “menjadora”. El seu significat originari és “recipient disposat per a donar menjar al bestiar o a l'aviram”, però amb el pas del temps ha esdevingut sinònim d’un lloc (entitat, associació o institució) on donen de “menjar” a tots aquells que bramen o piulen amb fidelitat les consignes del poder. El pinso en forma de mesada pública. Ha quallat tant que, fins i tot, tenim ja un menjòmetre (menjometre.cat) per mesurar tot el que endrapen les bestioles.
La llista seria interminable, i a Barcelona especialment. Apunteu-vos- en uns quants: Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Sindicat de Llogateres, Associació Catalana per la Pau, Institut de les Desigualtats, Col·lectiu Punt 6 o Associació Acció internacional per la Pau. Sense oblidar noms estrambòtics com Associació Col·lectiu Maloka Colòmbia o Associació Solidaria de Djouma.
Al cap i casal, els cabals públics d’enguany
