No deixa mai de meravellar-me el geni del nostre idioma, malgrat la situació agònica que viu en molts racons de Catalunya. Un dels millors exemples d’això que dic, ho constitueix el mot “menjadora”. El seu significat originari és “recipient disposat per a donar menjar al bestiar o a l'aviram”, però amb el pas del temps ha esdevingut sinònim d’un lloc (entitat, associació o institució) on donen de “menjar” a tots aquells que bramen o piulen amb fidelitat les consignes del poder. El pinso en forma de mesada pública. Ha quallat tant que, fins i tot, tenim ja un menjòmetre (menjometre.cat) per mesurar tot el que endrapen les bestioles.
La llista seria interminable, i a Barcelona especialment. Apunteu-vos- en uns quants: Institut de Recerca Urbana de Barcelona, Sindicat de Llogateres, Associació Catalana per la Pau, Institut de les Desigualtats, Col·lectiu Punt 6 o Associació Acció internacional per la Pau. Sense oblidar noms estrambòtics com Associació Col·lectiu Maloka Colòmbia o Associació Solidaria de Djouma.
Al cap i casal, els cabals públics d’enguany
per pagar el tiberi dels animalons només en forma Projectes de Cooperació Internacional, serà de 9 milions d’euros. Acabaran grassos com porcells.Però les menjadores tenen molts tentacles i aixopluguen als seus masovers. Així, no és estrany que hom pugui veure ben llustrosa a l’exregidora Janet Sanz d’ençà que va plegar del seu càrrec. És clar, ara fa de consultora externa de Metrópolis. I què diantre és això? Doncs una associació internacional que diu que ofereix “solucions innovadores als desafiaments crucials als quals s’enfronten les grans àrees metropolitanes”. Segur que salvaran el món.
La tal Sanz va regar amb 3 milions d’euros de fons públics a Metrópolis procedents d’organismes on ella tenia influència decisòria durant els anys que va tenir responsabilitats en el consistori. Sense ni un bri de vergonya, aquesta sicària de la menjadora, es passeja ara per alguna ràdio exhibint la seva indigència intel·lectual tot comparant Ceuta amb Llívia. Ella és la que ha d’aportar “solucions innovadores” a les grans metròpolis?
Després de tantes dècades de saqueig dels diners del comú, podríem fer una enciclopèdia de casos com el de Janet Sanz. Ara bé, allò que més em sorprèn és la paciència beatífica que han mostrat els barcelonins i els catalans. Tot i que mereixem la santedat, cada dia tinc la sensació que la ira es va apoderant de la nostra gent. Per aquesta raó, si mai tingués responsabilitats de govern a l’Ajuntament de Barcelona, el primer que faria seria tallar de soca-rel el pinso de les menjadores. Per higiene, i per protegir als seus animalons de la ràbia justificada dels veïns. Els hi faré un favor i no caldrà que em donin les gràcies. Seré magnànim.
ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ
https://www.racocatala.cat/opinio/article/72195/les-menjadores
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada