OPINIÓ
Gonzalo Boye
Barcelona. Divendres, 17 de desembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
Com més avancem en la defensa dels exiliats, més m'adono que existeix un desenfocament de tal magnitud que costa pensar que els mateixos que han portat el tema judicial fins al punt en què es troba siguin capaços de reconduir-lo a un punt que permeti superar una etapa tan inútil com nefasta de la judicialització de la política.
Sembla, i sempre em puc equivocar, que el desenfocament prové d'una concepció de la realitat que és tan local que no els deixa veure que els seus esquemes, mètodes i solucions no troben encaix més enllà del Pirineu, i això és greu, perquè és tant com quedar-se mirant el dit en lloc de fixar-se en els cràters de la lluna, els quals, per cert, són visibles des de la distància, si un s'hi fixa bé.
Exemples d'aquesta mena de visions confuses, més aviat borroses, que impedeixen de veure la realitat, n'hem tingut molts i, encara que sembli sorprenent, es van repetint una vegada i una altra sense que ningú sigui conscient
