OPINIÓ
Josep Pérez Franco
E l nou govern espanyol sota la presidència del Sr. Rajoy, gràcies als
seus amics d’alternança política, el PSOE, ha dit amb un cert soroll de
trompeteria que amb Catalunya s’ha iniciat l’operació diàleg. Han
constatat que des de fa sis anys, cada iniciativa que han aplicat per
espantar als díscols catalans ha aconseguit l’efecte contrari i avui en
el Parlament hi ha una majoria independentista, cosa inimaginable fa
només uns anys enrere i les perspectives d’intenció de vot
independentista, segons les darreres enquestes, ratlla la majoria.
Davant d’aquesta situació que incomoda i posa nerviós al govern
espanyol, que no sap que fer, és lògic que s’intenti un canvi
d’estratègia. Ara toca diàleg i tot el dia escoltem per part de
ministres i personal de l’administració pública aquesta cantarella. Han
canviat la inquisidora i avinagrada delegada de govern espanyol pel Sr.
Millo, que és un professional de la política, que ha voltat uns quants
partits, però almenys té un altra tarannà, és d’aquí i pot parlar amb
tothom de tu a tu i en català. Han nomenat com a interlocutora la
Vicepresidenta i responsable del CNI la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria,
que ja ha vingut a veure el seu nou despatx a Barcelona. Els seus
primers passos no han estat gaire afortunats, doncs si vol conèixer els
agents socials i polítics, els millors interlocutors per començar no són
precisament la Sra. Arrimadas de C’s i el Sr. Iceta del PSC. Alguns
mitjans l’anomenen la Virreina.
Si un vol dialogar l’actitud ha de ser d’igual a igual. No es poden
marcar línies vermelles ni de cap altra color. Ningú no pot començar a
dialogar des d’una posició de superioritat i de poder. Ja han