OPINIÓ - EDITORIAL
Faig unes propostes d'accions per a aquest any i el vinent. Com a provocació. Com a exemple. Perquè ho entome qui vulga
30.05.2022 - 21:40
Actualització: 30.05.2022 - 17:31
El títol d’aquesta sèrie, que vaig començar ahir recolzant-me en l’espatlla de Ramon Folch, fa referència a les primeres declaracions de la nova presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, que proposa de marcar-nos la fi d’aquesta legislatura, a tot estirar, per a llançar una segona ofensiva per la independència.
Hi ha gent que ha refusat la proposta de ple perquè considera que no cal tornar a posar-nos terminis i que aquest va ser un dels grans errors del període que va rematar amb el Primer d’Octubre. En discrepe obertament. Perquè crec que fixar objectius en el temps ajuda a concretar i inquieta l’enemic, dues tasques que ara mateix són imprescindibles.
D’altres han criticat que la data para molt lluny. Crec haver entès que la presidenta de l’ANC va dir que “a tot estirar” la independència hauria de ser el febrer del 2025, quan s’esgotarà el temps de l’actual govern autonòmic. Però no veig que haja dit res d’aprofitar qualsevol situació que hi puga haver d’ara fins aleshores. Siga com siga, em sembla una data prudent, perquè és evident que
