OPINIÓ - EDITORIAL
Una cosa clau per a encarar el nou envit és netejar-nos de tanta toxina com ens han posat a sobre de manera interessada
Vicent Partal
01.06.2022 - 21:40
Actualització: 02.06.2022 - 08:04
Comence allà on vaig deixar ahir aquesta sèrie: Tot això té sentit exactament perquè ja sabem com es fa la independència perquè ja l’hem fet. I aquest és el tresor més preuat que ens ha deixat l’octubre del 2017.
L’afirmació ve a tomb d’allò que molts lectors saben que és una de les meues preocupacions principals de fa anys, que és el baix nivell intel·lectual de la nostra classe política i la facilitat amb què es deixen entabanar per les fabricacions espanyoles. Concretament, vull parlar de dues d’aquestes fabricacions que, si no les retornem al seu lloc, faran molt difícil d’avançar en la línia del que explicava en els dos capítols anteriors. Cal desmuntar-les. L’una és la caracterització pejorativa interessada del fet indiscutible que el procés és un procés, i l’altra, la negació, com més va més insistent i irritant, del fet que vam arribar al final del camí i es va proclamar la independència. Que no sabérem mantenir-nos-hi després és tota una altra història –que no saberen mantenir-nos-hi els nostres polítics, per ser exactes. Però insistir en la “inexistència” de la declaració d’independència del 2017, com fan alguns grups cada vegada més, és un error monumental. Dels més grans possibles.
Això és un procés, és clar que sí
