Santiago Segura explica que el peculiar policia surt de la pressó l’any 2018 "i es troba amb una Espanya molt diferent"
Nerea Rodríguez
Escena de 'Torrente 5' plena d'estelades
A la cinquena part de ‘Torrente’, Catalunya ja serà independent. L’actor
i director del film, Santiago Segura, ho explica avui en una entrevista
al diari ‘El País’: “Torrente surt de la presó el 2018 i es troba amb
una Espanya molt diferent: ha tornat la pesseta, ens han fet fora de la
Unió Europea, Catalunya s'ha independitzat…” I adverteix: “Es confirma la meva fama de Nostradamus”.
Segura insisteix en aquesta línia: “Les meves prediccions van complint-se fidelment:
per exemple, els bitllets de 10.000 ja portaven la cara de Felipe i
Letizia. En aquesta no em van enxampar, en el que sí he fallat és en què
havia d'existir Eurovegas, perquè el pla de Torrente era atracar-la”.
Rull creu que, amb el document, l'Estat està acceptant que hi ha un "litigi" obert amb Catalunya
EFE Barcelona |
Mas amb Rajoy i García-Margallo, en una imatge d'arxiu / PERE VIRGILI
El secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, creu que
l'informe enviat pel Ministeri d'Exteriors a les ambaixades sobre el
procés sobiranista de Catalunya suposa el "reconeixement explícit d'un
litigi" i que, en tot cas, provocarà un "efecte invers" a la comunitat
internacional.
"Hi ha una desproporció extraordinària
entre el relat que no hi ha problema i els instruments i arguments que
utilitza el govern [espanyol] per combatre aquest problema. I això
generarà l'efecte contrari. Però l'interessant és que accepten que hi ha
un problema, un plet, i que han entrat en la campanya del 'no'", ha dit
Rull en declaracions a Efe.
Segons el parer de Rull, "és el
reconeixement inequívoc d'un litigi, que nosaltres plantegem en termes
estrictament democràtics. Aquesta és la part positiva, que hi ha un
reconeixement clar i explícit que existeix un problema a Catalunya, que
hi ha un repte damunt la taula que s'ha de resoldre i una aspiració de
llibertat a Catalunya".
Davant les comparacions
d'aquest pla amb l'impulsat pel govern britànic davant el cas escocès,
Rull ha instat l'executiu espanyol a "inspirar-s'hi amb totes les
conseqüències", perquè "el primer ministre, David Cameron, permet fer la
consulta l'any que ve a Escòcia, aposta per la democràcia i després
posa els arguments per seguir al Regne Unit".
"Exigim
aquesta radicalitat democràtica. Però veiem una voluntat simplement
negativa i destructiva", ha lamentat el dirigent convergent.
"La comunitat internacional tindrà la capacitat i audàcia per poder
llegir-lo i suggerir a l'Estat espanyol que resolgui aquest tema en
termes raonables, democràtics i moderns, i les urnes són la solució", ha
afegit.
El dirigent de Convergència s'ha mostrat
"tranquil i convençut que actituds com aquestes se'ls girarà en contra
[als membres de l'executiu espanyol] perquè si intenten equiparar-se al
Regne Unit, al final la mateixa comunitat internacional exigirà que
busquin els mecanismes per poder donar resposta a aquest plantejament"
que es fa des de Catalunya.
Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la
Unió Europea, la DUI no és il•legal i Catalunya podria negociar
directament amb les institucions financeres internacionals el
repartiment del deute
L’advocada especialista en processos d’independència, l’eslovena Ana Stanic, en una entrevista al diari ARA
d’aquet dilluns, assegura que si Catalunya s’independitza l’estat
espanyol deixaria d’existir tal i com és ara i els estats que se’n
derivin hauran de ser considerats hereus de l’estat dissolt. Segons
Stenic “o bé tots dos territoris es queden a la Unió Europea o en queden
fora” perquè Espanya sense Catalunya seria un país diferent i el que
quedés d’Espanya, igual que Catalunya, hauria de demanar el reingrés a
la UE. En aquest sentit, l’advocada recomana que Catalunya ha d’insistir
en el fet que no es tracta d’una secessió, sinó d’una dissolució de
l’estat espanyol.
Cal tenir clar els actius i passius que ens hem de dividir amb Espanya
Segons l’experta, és molt important l’anàlisi del repartiment d’actius i
passius que ens hem de dividir amb Espanya, i que arribat el cas, si
Espanya es nega a negociar el repartiment d’actius i passius, es podria
negociar directament amb les institucions financeres internacional,
sense la intervenció d’Espanya. En aquest sentit, Stanic recorda que
Sèrvia tampoc volia negociar el repartiment amb les noves repúbliques,
però que un cop es va veure clara la independència d’Eslovènia, van ser
els bancs els que van negociar directament amb les autoritats del futur
nou estat.
“No hi ha res en dret internacional que prohibeixi una DUI” i l’aplicació de l’article 155 grinyola
Stanic explica que en cap cas es pot al·legar que el dret internacional
consideri il·legal la Declaració Unilateral d’Independència, perquè no
contempla el dret a la secessió, però tampoc la prohibeix. Pel que fa a
la suspensió de l’autonomia en aplicació de l’article 155, l’advocada
recorda que la constitució explicita que es podrà aplicar l’article “per
interès general” i es pregunta si és d’interès general mantenir la
unitat d’Espanya i afirma que aquest argument no és utilitzat en el dret
internacional.
