dilluns, 30 de desembre del 2013

Míssil a la línia de flotació de les tesis unionistes

Dilluns, 30 de desembre de 2013 05:00 h

Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea, la DUI no és il•legal i Catalunya podria negociar directament amb les institucions financeres internacionals el repartiment del deute


L’advocada especialista en processos  d’independència, l’eslovena Ana Stanic, en una entrevista al diari ARA d’aquet dilluns,  assegura que si Catalunya s’independitza l’estat espanyol deixaria d’existir tal i com és ara i els estats que se’n derivin hauran de ser considerats hereus de l’estat dissolt. Segons Stenic “o bé tots dos territoris es queden a la Unió Europea o en queden fora” perquè Espanya sense Catalunya seria un país diferent i el que quedés d’Espanya, igual que Catalunya, hauria de demanar el reingrés a la UE. En aquest sentit, l’advocada recomana que Catalunya ha d’insistir en el fet que no es tracta d’una secessió, sinó d’una dissolució de l’estat espanyol. 


Cal tenir clar els actius i passius que ens hem de dividir amb Espanya

Segons l’experta, és molt important l’anàlisi del repartiment d’actius i passius que ens hem de dividir amb Espanya, i que arribat el cas, si Espanya es nega a negociar el repartiment d’actius i passius, es podria negociar directament amb les institucions financeres internacional, sense la intervenció d’Espanya. En aquest sentit, Stanic recorda que Sèrvia tampoc volia negociar el repartiment amb les noves repúbliques, però que un cop es va veure clara la independència d’Eslovènia, van ser els bancs els que van negociar directament amb les autoritats del futur nou estat.

“No hi ha res en dret internacional que prohibeixi una DUI”  i l’aplicació de l’article 155 grinyola

Stanic explica que en cap cas es pot al·legar que el dret internacional consideri il·legal la Declaració Unilateral d’Independència, perquè no contempla el dret a la secessió, però tampoc la prohibeix. Pel que fa a la suspensió de l’autonomia en aplicació de l’article 155, l’advocada recorda que la constitució explicita que es podrà aplicar l’article “per interès general”  i es pregunta si és d’interès general mantenir la unitat d’Espanya i afirma que aquest argument no és utilitzat en el dret internacional.