OPINIÓ
Toni Strubell
La situació política d’aquest país és una bogeria com caldria esperar del fet d’encara estar sotmesos a la política espanyola. Als anys 70, i liderats per una esquerra molt propensa a la sucursalització de la Catalunya postfranquista, no vam fer cas de Jordi Carbonell (que cridava a ser valents) i ens vam veure immersos en un marasme constitucional espanyol de conseqüències del tot previsibles, on els drets nacionals dels catalans i la voluntat de desintoxicació del franquisme eren tan absents com ho és avui l’aigua als nostres pantans. Això ens porta, quasi cinquanta anys després, a circumstàncies inimaginables en un estat democràtic com és que la Comissaria de la Policia “Nacional” de Laietana 43, Barcelona, encara estigui “operativa”, sense cap mena de gest de l’Estat en el sentit de reconèixer el gravíssim dany -tortures, maltractes de tot tipus- que s’hi ha infligit a gent pel mer fet de lluitar pels drets democràtics.
Ara bé, considero important de dir -després de tot el que hem vist de la Transició ençà- que lluitar pel tancament de la Comissaria de Laietana 43 no és una lluita que es faci per “democratitzar Espanya”.
