CRIT
Per Josep Bellpuig
Ja he parlat d’aquesta qüestió altres vegades però ara que ha arribat l’estiu hi vull insistir. Ha arribat l’hora de d’escoltar la veu profunda de la nostra pròpia terra. Aquest estiu, en comptes de dispersar-nos per horitzons estranys, fem de les vacances un pelegrinatge sagrat cap al cor mateix de la nostra pàtria. Recorrem Catalunya no com a turistes, sinó com a fills que tornen a la casa ancestral per retrobar l’esperit etern dels nostres avantpassats.
La nostra terra no és un territori on fer selfies: és un ésser viu, curull de la memòria dels nostres ancestres. En cada muntanya, en cada riu, en cada pedra mil·lenària batega l’ànima d’un poble que va néixer lliure i que ha lluitat amb grandesa per mantenir-se català. Dels antics comtes que van bastir una nació sobirana als confins de la Mediterrània, passant pels herois que van defensar les nostres llibertats contra tots els castellans i els francesos, fins als màrtirs moderns que han patit presó i exili per defensar la nostra identitat. Aquest és el nostre llinatge. Aquesta és la nostra sang.
Pugeu a Montserrat com qui puja al Sinaí particular de la nació: allà, sota la mirada serena de la Moreneta, Patrona de Catalunya, sentireu com l’ànima se us eixampla i es reconeix en la muntanya sagrada. Camineu per les muralles de Girona, on encara ressonen les pregàries i els crits de resistència dels catalans medievals que van vèncer els francesos mercès al miracle de sant Narcís. Contempleu el Canigó, avui sota ocupació francesa, cantat per Verdaguer, bressol dels nostres orígens nacionals, trepitgeu el monestir de Sant Martí del Canigó, musicat per Pau Casals en una immortal sardana. Endinseu-vos en els boscos i els cims dels Pirineus, on els nostres avantpassats van guardar la llengua, les costums i la llibertat com un tresor sagrat. Recorreu pobles com Besalú, Pals o Siurana, joies d’una arquitectura que parla de fe, de coratge i de bellesa catalanes. Visiteu Mallorca, Menorca, Eivissa i
Formentera, el palau dels reis de Mallorca de Perpinyà, un monument a la grandesa d’aquest petit estat medieval illenc i pirinenc que finalment s’uninficà amb la resta de la Nació. Visiteu Peníscola, el castell de Xàtiva, la porta dels Serrans de València, viles i ciutats que els catalans medievals van fer seves i on hi van crear un nou estat català i cristià en la seva lluita contra l’enemic mahometà.Feu un viatge de comunió espiritual amb la terra i amb els nostres avantpassats, que forjaren una pàtria gran que els castellans i els francesos malden per destruir. Cada castell, cada església, cada monestir, cada santuari és un acte de fe col·lectiva en la força del poble. Cada sardana que es balla a la plaça d’un poble és una pregària en moviment. Cada vers de Verdaguer és un camí cap a l’essència divina de la nostra identitat. En aquest retrobament amb la terra, amb la història i amb els nostres morts, es desperta el nacionalisme més pur: no pas un sentiment superficial, sinó una connexió mística amb l’ànima eterna de Catalunya.
Perquè ser català avui significa assumir aquesta herència heroica. Significa comprendre que la nostra nació no és un accident de la història, sinó una crida divina a existir com a poble lliure. En un món que vol dissoldre les identitats en una grisor global, nosaltres reivindiquem la nostra diferència sagrada, la nostra pàtria eterna. Només coneixent les nostres arrels podrem defensar amb fermesa el nostre futur. Només abraçant el passat lliure i català podrem forjar una Catalunya sobirana, digna dels nostres avantpassats.
Viatgeu per Catalunya, viatgeu de Salses a Vall de Roures; de l’Alguer català que encara roman a l’illa de Sardenya, a Guardamar; del Pallars a València; i de Morella a Ciutadella, passant per Ripoll i Sant Pere de Rodes. Mostreu als vostres fills els grans assoliments dels nostres avantpassats; ensenyeu-los a estimar els grans monuments que alçaren per una voluntat de transcendència i de grandesa de la nostra pàtria; del romànic de la vall de Boí, a la Seu de Mallorca.
Que aquest estiu sigui el començament d’un gran despertar nacional per a molts catalans. Que les nostres vacances es converteixin en una croada interior d’enfortiment i engrandiment de la nostra ànima catalana.
ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :
https://www.estat.cat/catalans-aquest-estiu-feu-unes-vacances-patriotiques/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada