No és el mateix

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Barcelona. Divendres, 5 d'agost de 2022. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts  

 

 

 

 

 

 

Els fets deixen poc marge als dubtes quan són revisats amb objectivitat i exposats sense intencions polítiques ni afany de manipular-los. La realitat, per molt que ens molesti, és la que és, i segons com sigui, podem viure o sobreviure, però el que resulta difícil és canviar-la en una retrospectiva forçada, que, a més, només evidencia una intenció perversa.

 

Després de 5 anys de lluita a l'exili i de defensar-lo, és evident que gairebé tothom es perd entre tantes anades i vingudes d'una causa que mai no hauria hagut d'existir i, per això i per evitar manipulacions indegudes i innecessàries, potser aquest és un bon moment per fer un repàs en retrospectiva d'uns fets que, per molt que es pretengui, estan tots molt ben documentats. M'explicaré.

 

Tot va començar amb unes ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) cursades per la jutgessa Carmen Lamela, avui al Suprem, el 3 de novembre de 2017 (interlocutòria de 3/11/2017) en contra del president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, que, dies abans

d'existir un procediment en contra seva, van fer ús del seu dret de lliure circulació i es van traslladar temporalment a Bèlgica, on aquestes OEDE els van sorprendre.

 

El 4 de desembre de 2017 es va celebrar la vista de les OEDE davant de la justícia belga i, a partir de com es va plantejar la defensa dels exiliats, el 5 de desembre d'aquell any el jutge Llarena, que aleshores ja havia acumulat al Suprem tota la persecució del deposat Govern del president Puigdemont, va retirar les ordres, amb l'argument que les tornaria a plantejar quan la causa estigués més estructurada i les imputacions més concretades (interlocutòria de 5/12/2017).

 

El gener del 2018 el jutge Llarena es va negar a cursar una OEDE en contra del president Puigdemont, que era de visita oficial a Dinamarca (interlocutòria de 22/1/2018). No era el moment adequat i podia generar una disfunció acusatòria, va argumentar el jutge per aquella decisió, de la qual, n'estic segur, continua penedint-se.

 

A la interlocutòria 21 de març de 2018 el jutge Llarena va processar el deposat govern del president Puigdemont, l'expresidenta del Parlament Carmen Forcadell i va remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la part corresponent als membres de la deposada Mesa del Parlament. A partir d'allà, va emetre una nova ordre internacional i europea de detenció en contra dels exiliats i, com que dues de les processades no van comparèixer, va incloure Marta Rovira en l'ordre internacional i europea de detenció (ella es trobava en llibertat provisional, després de la seva primera compareixença davant Llarena, des del 18 de febrer de 2018), no així Anna Gabriel, perquè el delicte de desobediència, com que no comporta pena de presó, feia inviable qualsevol ordre de detenció de caràcter europeu o internacional.

 

" No és moment per a enfrontaments absurds i innecessaris, tampoc per a atacs malintencionats que no passen de ser cortines de fum que només pretenen justificar l'injustificable i, sobretot, dividir el que no hauria de ser divisible

 

El 25 de març de 2018 el president Puigdemont va ser detingut a Alemanya i enviat a presó provisional, on va romandre dotze dies fins que se li va concedir la llibertat sota fiança. Mentrestant, la defensa de la resta d'exiliats era combatuda a Bèlgica i Escòcia, tots ells estaven en llibertat provisional.

 

El 16 de maig de 2018 el Tribunal de Primera Instància de Brussel·les va acordar rebutjar la tramitació de les OEDE en contra de Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, estaven mal formulades perquè no anaven acompanyades de la corresponent ordre nacional de detenció —la denominada ordre subjacent—, cosa que implicava que l'ordre nacional de detenció de novembre del 2017 no estava ja en vigor i, per tant, abans de dictar una nova OEDE calia dictar la corresponent ordre nacional de detenció (la denominada Doctrina Bob-Dogi).

 

El 12 de juliol de 2018 el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, en una resolució de gran importància jurídica, va acordar denegar el lliurament del president Puigdemont pels delictes de rebel·lió, sedició i desordres públics en entendre que els fets descrits pel jutge Llarena no eren constitutius de cap delicte a Alemanya. Alhora, sense entrar a valorar els fets corresponents a la presumpta malversació, va acordar lliurar el president per aquest delicte en entendre que era un dels denominats "delicte catàleg" en els quals no és necessari valorar els fets, a efectes de doble incriminació.

 

El 19 de juliol de 2018, només set dies després del tremend revés produït per la resolució de Schleswig-Holstein, el jutge Llarena retira i deixa sense efectes les ordres de detenció europees i internacionals dictades en contra del president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Marta Rovira (interlocutòria de 19/7/2018), si bé l'ordre d'aquesta última mai no s'havia executat perquè les autoritats suïsses, tal com van indicar via Interpol al jutge Llarena el novembre del 2017, entenien i continuen entenent que els fets es corresponen amb el que en la legislació suïssa és un "delicte polític" i, per tant, no extradibles.

 

En qualsevol cas, i per sorprenent que sembli, tenia un estrany encaix jurídic el fet de retirar les ordres cursades a Bèlgica quan ja havien estat rebutjades, però això forma part d'un altre escenari, però així són les coses que afecten aquest procediment.

 

Des d'aleshores, el jutge Llarena no va reactivar cap d'aquestes ordres de detenció i tots els afectats van gaudir de plena llibertat de moviments per tot Europa, tal com han demostrat els continus viatges del president, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com el multitudinari acte de Perpinyà del 28 de febrer de 2020. Podien moure's perquè, en aquells moments, ningú no els perseguia més enllà de les fronteres de l'Estat.

 

" No és sa ni positiu, ni de bon tros ètic, confondre viure a l'estranger amb viure a l'exili, cosa que només afecta, pel que fa a l'independentisme català, el president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com, en defensa del dret a la llibertat d'expressió, Valtònyc

 

No va ser fins al 14 d'octubre de 2019, ja amb la sentència del procés dictada, quan el jutge Llarena va tornar a emetre una ordre de detenció europea i internacional —amb la subjacent ordre nacional— en contra del president Puigdemont (interlocutòria de 14/10/2019). Dies més tard, el 4 de novembre, va fer el mateix en contra de Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig (interlocutòria de 4/11/2019). A partir d'aquestes diverses ordres, va començar una nova batalla jurídica en defensa dels qui quedaven a l'exili.

 

Aquesta vegada les OEDE estaven adaptades a la realitat sorgida a partir de la sentència del procés de 14 d'octubre del 2019 i, per tant, cap d'ells, ni ningú més, és perseguit per rebel·lió, atès que han decaigut aquests càrrecs i s'han centrat, exclusivament, en els de sedició i malversació per al president i Toni Comín, en el de sedició per a Clara Ponsatí i en el de malversació per a Lluís Puig.

 

 

La rebel·lió, tan en voga durant anys, va desaparèixer de l'escena i no s'ha d'enganyar la gent basant-se en la materialitat d'una resolució caduca que ja no reflecteix la realitat actual d'un procediment, Causa Especial 00020907/2017, en el qual ningú no és perseguit per rebel·lió, almenys no des de la sentència de 14 d'octubre de 2019.

 

La reclamació en contra de Lluís Puig va ser denegada per resolució de 7 d'agost de 2020 i ratificada per decisió de la Cambra d'Apel·lacions de Brussel·les de 7 de gener de 2021. Les altres tres OEDE continuen en suspens pendents de dos procediments concrets: el d'immunitat dels tres eurodiputats i, en certa manera, de les prejudicials del jutge Llarena clarament avalades per l'advocat general De la Tour i pendents que siguin decidides pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que difícilment les ratificarà en els termes en què van ser defensades per De la Tour.

 

Contra ningú més s'ha cursat ni existeix en vigor cap mena d'ordre de detenció que impedeixi la lliure circulació per tot el territori de la Unió Europea i Suïssa, així doncs, tots han estat i són lliures per moure's d'un lloc a un altre, almenys si així ho desitgen i encaixa en els seus interessos polítics que, algunes vegades, derrapen per barrejar-se amb els jurídics; fins al punt que Meritxell Serret i Anna Gabriel han pogut travessar la Unió Europea i arribar fins a Madrid sense ser detingudes i, una vegada a Madrid, quedar en llibertat sense restriccions de cap mena.

 

Al final, la realitat és tossuda, però tendeix a difuminar-se producte de les ingents vicissituds processals i el pas del temps, però, en tot cas, no és sa ni positiu, ni de bon tros ètic, confondre viure a l'estranger —cosa que fem molts— amb viure a l'exili, cosa que només afecta, pel que fa a l'independentisme català, el president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com, en defensa del dret a la llibertat d'expressió, Valtònyc.

 

Sens dubte que no és moment per a enfrontaments absurds i innecessaris, tampoc per a atacs malintencionats que no passen de ser cortines de fum que només pretenen justificar l'injustificable i, sobretot, dividir el que no hauria de ser divisible, però, en un escenari com l'actual, tot és possible, menys perdre de vista que, com dic, no és el mateix viure a l'estranger que viure a l'exili.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/no-es-el-mateix-gonzalo-boye_797163_102.html