OPINIÓ - EDITORIAL
L'estament judicial ha obligat a retirar una vinyeta a Palma que criticava el tarannà masclista d'alguns jutges
Per: Vicent Partal
30.03.2022 21:50
Supose que n’esteu al cas. L’Institut Balear de la Dona ha organitzat una exposició sobre micromasclismes a l’Estació Intermodal de Palma, que consisteix bàsicament en una sèrie de vinyetes més o menys humorístiques dissenyades per l’artista Diana Raznovich. Una de les vinyetes presenta una dona, dibuixada amb el braç trencat i amb tot de colps a la cara que està tota astorada davant un jutge que li diu: “Com vol que em crega que el seu marit la maltracta si vostè és viva?”
A mi em fa la impressió que, en vista de la quantitat de vegades que hem llegit notícies que s’assemblen massa a l’acudit, deu haver-hi molt poca gent que puga considerar aquesta vinyeta especialment ofensiva. No diu que tots els jutges siguen tan insensibles, però denuncia una realitat que no es pot amagar: hi ha jutges, si passem per alt l’exageració de l’humor, que són així. Només cal recordar aquell de la Manada, per dir-ne un i prou –Ricardo González, crec que es deia.
El cas és que l’exposició en qüestió fa tres anys que volta i havia estat exposada sense suscitar cap problema, per exemple, a la seu de la delegació del govern espanyol a València. Però ara resulta que el president del Tribunal Superior de
Justícia de les Illes, el senyor Carlos Gómez, s’ha enfadat i ha exigit explicacions a la Molt Honorable Presidenta Francina Armengol. I ha mogut fils perquè la ministra espanyola de Justícia, Pilar Llop, també en demane. I l’infame Consell General del Poder Judicial s’hi ha afegit a cor què vols, és clar que sí. I, efectivament, de resultes d’aquestes pressions la vinyeta ha estat retirada. I, efectivament, el govern balear i l’Institut Balear de la Dona s’han disculpat davant el senyor jutge president.
Tal com explica molt bé l’autora de l’exposició, una dona argentina que va haver de fugir del seu país perseguida per la dictadura, l’humor sempre qüestiona la realitat i requereix, també sempre, llibertat. Llibertat per part del qui el practica i per part de qui l’entoma. Però –ai, caram– ara es veu que no es pot fer broma dels jutges espanyols ni quan tens raó i dius la veritat. Ni broma, ni crítica, que en definitiva és això, veure’s retratats, que els cou…
PS. Avui presentaré Fronteres a Tarragona, als Serveis Territorials de Cultura, carrer Major, 14. Dilluns seré a Lleida i els subscriptors de VilaWeb ja podeu anar marcant a l’agenda el dimarts 19 d’abril, perquè farem una presentació molt especial, la setmana de Sant Jordi, amb música en directe, grans periodistes de diverses generacions i més sorpreses. Serà un acte espectacular…
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada