PAÍS - PRINCIPAT
International Trial Watch fa públic l'informe preliminar de quatre mesos d'observació del judici contra el procés al Tribunal Suprem
Per: Josep Casulleras Nualart
09.07.2019 13:42
Els observadors internacionals aplegats en la iniciativa International Trial Watch van seguir tot el judici contra el procés
al Tribunal Suprem espanyol, i ho van fer en unes condicions que no
s’havien trobat mai, negant-los la condició d’observadors. Al llarg dels
quatre mesos que va durar el judici van assistir a cadascuna de les més
de cinquanta sessions qie hi va haver, i setmana rere setmana van anar
documentant totes aquelles vulneracions de drets dels acusats i de les
seves defenses. En van ser moltes, i es van arribar a posar les mans al
cap. Avui han fet públic l’informe amb les conclusions preliminars
(pdf) sobre la seva observació, i quan hi hagi sentència faran públic
l’informe definitivament. Constaten que hi ha hagut una judici fruit
d’una causa general oberta de fa temps contra l’independentisme i que Manuel Marchena i el tribunal han causat nombrosos impediments i entrebancs a les defenses.
Els portaveus de la plataforma International Trial Watch, Mercè Barceló i Iñaki Rivera,
han exposat les conclusions de l’informe en una conferència de premsa
al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Hi ha hagut nombroses
vulneracions de drets humans en aquest
judici, abans i tot que comencés.
Perquè el tribunal que els ha jutjat no era pas competent per fer-ho;
es va vulnerar el ret del jutge predeterminat per llei, que en aquest
cas hauria d’haver estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I
els advocats dels acusats van arribar al judici sense haver pogut
conèixer ni contrastar els altres tres procediments, a l’Audiència
espanyola, al TSJC i sobretot al jutjat número 13 de Barcelona, que hi
havia oberts en aquesta causa general contra l’independentisme. Se’ls va
limitar el dret de la defensa i de la igualtat d’armes en aquest cas i
durant la vista oral, quan el tribunal va tenir un tractament diferent i
esbiaixat envers els testimonis, depenent de si eren proposats per
l’acusació o per les defenses.
Els observadors han detectat més abusos processals. Ja en
el moment en què van decidir de mantenir-los a la presó durant el
judici, i per les llargues sessions que perjudicaven els presos, amb
trasllats constants inclosos. A més, hi va haver desordre en la pràctica
de les proves, i per la limitació dels interrogatoris, protegint
indegudament alguns testimonis de l’acusació per part del president del
tribunal.
Més: Hi va haver una vulneració del dret de la pràctica de
la prova. No es va permetre l’exhibició de vídeos dels fets del 20-S i
l’1-O a testimonis de l’acusació, impedint-ne la contradicció. A més, es
va vulnerar la LECrim quan es va permetre que molts testimonis de les
acusacions veiessin abans les declaracions dels seus superiors
jeràrquics: falta d’espontaneïtat, llenguatge estereotipat, repeticions
de paraules clau, com violència, hostilitat, murs humans, etc.
L’actitud dels fiscals i la permissivitat de Marchena van
cridar l’atenció dels observadors, des del començament fins al final.
Constaten en les conclusions de l’informe que les acusacions van
presentar els informes finals, de centenars de folis, només uns minuts
després de l’exhibició del darrer vídeo, sense esperar, doncs, la
conclusió ni l’avaluació de la prova videogràfica. ‘Va ser un menyspreu a
una prova tan decisiva’, destaquen.
‘Un precedent perillós’
I al marge de totes aquestes qüestions formals, els
observadors internacionals destaquen que durant tot el judici no s’ha
pogut demostrar ni l’alçament ni la violència o els tumults que els
tipus penals de la rebel·lió i la sedició requereixen. Per tant,
conclouen, ‘una condemna per aquests delictes trencaria el principi de
legalitat penal reconegut com un dret fonamental en l’article 25.1 de la
constitució espanyola.’
A més, en el cas de Sànchez i Cuixart,
se’ls ha processat per haver convocat reunions i manifestacions, i
sempre van actuar per la llibertat ideològica, el dret de reunió i la
llibertat d’expressió. ‘Ser independentista i reclamar la consecució
d’un estat propi està protegit per la constitució espanyola, segons ha
sostingut el TC en moltes sentències sobre el concepte de ‘democràcia
militant’.
En el cas de Forcadell, la seva actuació
estava emparada per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària i
pel dret fonamental reconegut en l’article 23 de la constitució al
lliure exercici del càrrec públic. Forcadell va complir escrupolosament
la seva funció de presidenta, no permetent que cap poder interferís en
aquesta inviolabilitat. Interpretar que el TC li podia dir quines
iniciatives sí quines no es podien tramitar hauria suposat reconèixer un
sistema de govern dels jutges.
Finalment, els observadors s’exclamen pel menyspreu amb
què els membres del tribunal es van referir, un cop acabat el judici, al
grup de treball contra les detencions arbitràries de l’ONU. Un informe
que deia que s’havia vulnerat als presos el dret de la llibertat; i el
dret de tenir el temps necessari i els mitjans adequats per a preparar
la defensa, la seva presumpció d’innocència i el dret d’un judici just
amb un tribunal imparcial i mancat de competència. El Suprem no en va
fer cabal, i va atacar la independència dels membres del grup. ’La
desobediència que el tribunal exhibeix amb aquesta última resolució
constitueix un precedent perillós’, avisen els observadors.
A banda d’aquest informe preliminar, ITW presentarà el proper 18 de juliol a l’Alt Comissionat de l’ONU pels drets humans l’anomenat ‘informe ombra’ sobre la vulneració de drets humans a l’estat espanyol, que passarà l’anomenat examen periòdic universal el mes de gener de l’any que ve. L’informe, de deu o dotze pàgines, tractarà sobre la violència policial l’1-O, el procés judicial i l’amenaça per la llibertat d’expressió i manifestació. Aquest i altres informes d’organitzacions de drets humans es contrastaran amb l’informe elaborat per l’estat en un debat d’unes tres o quatre hores del qual sortiran recomanacions no vinculants.
ITW ha rebut el suport de 30 organitzacions internacionals
de drets humans, com la més important d’Argentina, que va lluitar
contra els crims de la dictadura militar, o la més antiga del món, la
francesa Federació Internacional pels Drets Humans, a banda d’altres
entitats estrangeres i de la resta de l’estat. L’entitat ha rebut
aportacions econòmiques de 4.000 persones. 60 persones han fet
d’observadors: 40 experts estrangers de quatre continents, deu juristes i
catedràtics de la resta de l’estat i deu d’entitats de drets humans.
Han escrit més de 900 pàgines d’anotacions en la cinquantena de sessions
del judici.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/observadors-internacionals-informe-conclusions-judici-proces/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada