divendres, 8 de febrer del 2019

El tracte inhumà, les humiliacions i altres violacions de drets de l’estat espanyol a Catalunya en un any



PAÍS - PRINCIPAT







L'advocat Jordi Palou-Loverdos i l'Associació Catalana pels Drets Civils presenten aquest estudi que documenta la vulneració de drets fonamentals 
















07.02.2019  21:50





El mateix dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, feia una visita al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg, l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics i els exiliats, juntament amb nombroses entitats de defensa dels drets humans i associacions de juristes, ha presentat a Barcelona un informe que recull tots els greuges i les violacions de drets que ha comès l’estat espanyol en la persecució política, judicial i policíaca contra l’independentisme. El document es titula ‘España, Catalunya. Més de deu anys de conflicte polític, més d’un any de violacions de drets humans i de repressió’, i l’ha elaborat l’advocat Jordi Palou-Loverdos, expert en mediació internacional i en resolució de conflictes. Un document que té la voluntat de radiografiar la violència institucional de l’estat espanyol contra l’independentisme, per denunciar-la internacionalment.



La violació del dret de llibertat, del dret de seguretat personal, contra la tortura i el tracte degradant, del dret d’un judici just, de defensa, de la presumpció d’innocència, del recurs, de la llibertat d’expressió, de la llibertat de reunió i d’associació, i de participació política. Aquesta és l’enumeració dels drets violats a Catalunya aquests últims temps, que l’estudi aplega i documenta. S’hi analitzen resolucions i decisions de tots els organismes dels
poders fàctics que sustenten l’estat, a més de resolucions de més tribunals, tant de l’estat espanyol com d’altres estats, i recomanacions de diversos informes de les Nacions Unides.



Palou-Loverdos ha consultat víctimes de molts d’aquests abusos i els seus advocats per a elaborar una documentació exhaustiva de tots els casos de vulneracions de drets; hi ha víctimes d’agressions policíaques, familiars, politòlegs, experts juristes, etc. El document dibuixa un panorama ‘de repressió generalitzada, en què s’han aplicat metodologies pròpies del lawfare i del dret penal de l’enemic’.












Tracte degradant i humiliant

 

El document detalla els casos i les situacions en què aquest darrer any hi ha hagut vulneracions manifestes de drets fonamentals. Heus-ne ací un exemple, per exemple, en relació amb la violació del dret de la llibertat individual. Es va veure en diversos casos, com ara la detenció d’alts càrrecs i particulars el 20 de setembre de 2017, feta sense garanties processals ni penals; l’entrada i setge policíac a la seu de la CUP sense ordre judicial; l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per part de l’Audiència espanyola, un òrgan judicial no competent per a instruir la causa contra ells per sedició; la detenció i empresonament d’una part del govern el 2 de novembre i l’exili forçós del president Puigdemont i la resta de consellers. I l’exili posterior d’Anna Gabriel i de Marta Rovira per a garantir la seva llibertat de moviments a Europa, tret de l’estat espanyol. Hi ha també vulneració del dret de llibertat en l’àmbit col·lectiu, amb la criminalització de persones i entitats civils o organitzacions per part d’òrgans de l’estat espanyol pel fet de defensar el dret d’autodeterminació.



L’estat espanyol ha atemptat també contra el dret de la seguretat personal i d’absència de tortura, tractes inhumans o degradants. ‘Hi va haver irrupcions en domicilis particulars a primera hora del matí fent ús de lluita antiterrorista, fins i tot entrant en llocs íntims on hi havia familiars en roba interior; es van fer trasllats diversos amb la calefacció molt alta als furgons policíacs [era el 20 de setembre]; hi ha declaracions d’alts càrrecs del govern emmanillats davant del jutge […] malgrat les peticions reiterades i les seves defenses de la pràctica forense d’alliberar-los de les manilles durant les declaracions judicials.’



I afegeix: ‘Durant els mesos de setembre i octubre hi va haver nombroses identificacions policíaques a ciutadans al carrer pel fet de disposar de material de difusió política, detencions amb identificació, obertura d’expedients administratius i judicials, identificacions i detencions de persones que es manifesten pacíficament i de persones que participen en accions d’estratègia no violenta.’



Un tracte degradant també durant el trasllat dels presos polítics a les presons. Es va fer una política inicial de dispersió, seguint l’esquema que l’estat espanyol havia aplicat tantes vegades amb els presos d’ETA. ‘El conseller Turull va rebre comentaris despectius per part dels funcionaris quan va arribar al centre penitenciari; els consellers Raül Romeva i Jordi Turull van ser obligats a despullar-se abans de fer l’ingrés. En la conducció policíaca del senyor Mundó i del senyor Vila els agents de la Guàrdia Civil que els van traslladar van fer sonar l’himne d’Espanya en els seus telèfons mòbils, rient i fent befa durant el trasllat, amb una clara intenció humiliant. Algunes de les autoritats van rebre també comentaris vexatoris que atempten greument contra la seva dignitat […]. En uns altres trasllats anaven emmanillats amb les mans al darrere […] amb canvis bruscs en la conducció, causant-los cops i fins i tot alguna caiguda. En alguns casos no els van lligar el cinturó de seguretat.’



I, és clar, la violència de l’1-O, la de la policia espanyola contra els votants de l’1-O. És un cas, recorda el document, de tortura contra la població civil, fet ‘amb una estratègia global i un patró d’acció de caràcter militar i simultani a diverses localitats de Catalunya’.



Hi va haver 1.066 ferits, amb lesions físiques i psicològiques de diversa magnitud.
És tan sols un botó de mostra del relat dels fets que fa l’estudi, fonamentat jurídicament, de Palou-Loverdos.





 Vegeu-lo ací íntegrament.









ENLLAÇ NOTÍCIA :