dilluns, 17 de desembre del 2018

[VÍDEO] L’agent que va cometre una de les agressions més brutals de l’1-O contra un avi compareix al jutjat



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







És un agent de la brigada d'informació que no podia fer ús de la força durant l'actuació policíaca 
















Per: Redacció 

17.12.2018  09:41





Avui declaren sis agents més de la policia espanyola per l’actuació violenta de l’1-O a Barcelona. Un d’aquests agents haurà d’explicar per què va agredir un votant quan era a terra i no impedia el pas dels antiavalots cap a l’entrada de les Escoles Pies del barri de Sant Antoni. L’agressor és membre de la brigada d’informació de la policia espanyola i tenia exclusivament la funció de retirar les urnes i no pas fer ús de la força contra els manifestants.



En un vídeo publicat per Jaume Asens, tinent de batlle de Barcelona, es veu com un grup d’antiavalots aparten amb violència un senyor gran, que acaba a terra. Llavors, quan prova d’aixecar-se, és quan l’agent de la brigada d’informació li etziba una puntada de peu. Un manifestant li retreu l’agressió i li exigeix que s’identifiqui. ‘La placa, la placa’, li crida.



Vegeu ací el vídeo:














En una interlocutòria, el magistrat del jutjat d’instrucció número 7 assegura que a les Escoles Pies es va fer un ús de la violència ‘certament desproporcionat’, fet que va degenerar en ‘agressions clarament gratuïtes’. En concret, sobre l’agressió del membre de la brigada d’informació, el jutge assegura que etziba una puntada de peu ‘absolutament innecessària’.












D’una altra banda, el magistrat recorda que el TSJC només havia acordat d’actuar en els centres de titularitat pública durant l’1-O i, per tant, les càrregues a l’Escola Pia són fora de lloc. ‘L’actuació policíaca en aquest cas no era emparada per la interlocutòria del TSJC.


[…] Cal preguntar-se per quin motiu s’hi va actuar, empènyer i sacsejar la gent’, diu el magistrat.



En la interlocutòria, el jutge també detalla que l’agressió podria constituir un delicte contra la integritat moral, que en cas de ser greu podria implicar una pena de dos a quatre anys de presó, a banda la inhabilitació per a càrrec públic. Tanmateix, el magistrat no descarta que els fets puguin constituir un delicte més greu.







Enllaç notícia :