PROCÉS
La cambra catalana aprova la llei de transitorietat jurídica i fundacional per 72 vots a favor i 10 en contra, però només serà vigent en cas de victòria del 'sí' al referèndum de l'1 d'octubre.
per
Gemma Aguilera (Parlament)
08/09/2017
 |
|
|
Catalunya ja està a punt per iniciar el procés de desconnexió d'Espanya amb seguretat judírica, si així ho decideixen a les urnes els seus ciutadans. El ple del Parlament ha aprovat la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, la llei mare de la desconnexió, que certifica legalment el caràcter vinculant del resultat del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, que des d'aquest dimecres, també està legitimat per la majoria parlamentària.
Després d'un segon dia marcat pel filibusterisme parlamentari de l'oposició per obtruir el debat i votació -l'independentisme ha demanat incloure en l'ordre del dia la llei a les 14h, i la votació ha acabat produint-se de matinada-, la llei de transitorietat jurídica ha estat aprovada amb els vots a favor de JxSí, la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, i 10 vots en contra dels diputats de CSQP, inclosos els de Podem Catalunya i també el membre de la mesa Joan Josep Nuet (EUiA), que arrossega dues querelles per haver permès el debat parlamentari de les lleis de la desconnexió. Com ja va passar dimecres a la nit amb la llei del referèndum, els diputats del PP, el PSC i Ciutadans han abandonat l'hemicicle en el moment de la votació.
 |
|
|
La llei de transitorietat jurídica té caràcter oficial quan es publica al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, però romandrà al calaix sense ser una llei vigent al país fins que es proclamin oficialment els resultats del
referèndum. Es tracta de la norma màxima que regiria el país durant aproximadament un any, des que es proclamés la independència fins que es constituís el nou Estat fruit d'una Constitució i unes eleccions republicanes.
Així, la llei estableix què passa en el moment que els catalans s'expressin a les urnes. Si guanya el 'no', seguirà vigent la legislació espanyola i el president Puigdemont convocarà eleccions autonòmiques. Però si guanya el sí, la transició entre la declaració d'independència i el naixement de la República estarà regida aquesta llei marc, que recull molts aspectes de la legislació espanyola, però que incorpora alguns canvis substancials i necessaris per poder bastir el nou Estat. La voluntat dels seus impulsors és que tothom qui voti l'1 d'obctubre sàpiga quines seran les conseqüències del seu vot, de manera que només entrarà en vigor en cas d'una victòria independentista.
Consulteu aquí els punts més rellevants de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República
Consulteu aquí el minut a minut del ple que ha culminat amb l'aprovació de la llei de la desconnexió
 |
|
|
La llei que ha aprovat el Parlament defineix Catalunya com una república de dret, democràtica i social. Un dels aspectes rellevants que conté la llei i que intenta donar resposta al setge judicial de l'Estat és l’article 79.4, que preveu l’anul·lació de casos instruïts des de tribunals espanyols contra persones que hagin defensat democràticament els posicionaments independentistes i de defensa de la República. I també estableix que els casos que ara instrueix un tribunal de justícia espanyola, com pot ser l'Audiència Nacional espanyola, el TC o el Suprem, passaran a ser gestionats per la justícia catalana. Una altra qüestió clau és que en termes lingüístics no hi haurà canvis respecte a la legislació actual.
“Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d’opció en relació amb les llengües catalana, occitana i castellana, conforme amb allò que estableix la Llei 1/1998, de política lingüística i els drets que empara, així com la resta de drets lingüístics vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”, s'estableix.
El calendari de fundació de la República
Si l’1 d’octubre guanya el ‘sí’, entra en vigor la ‘llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República’ i s’inicia el procés de construcció del nou Estat. El primer pas és obrir un procés constituent amb participació ciutadana per definir les regles de joc del nou estat, que tindria una durada d’uns sis mesos. Aleshores, el president de la Generalitat dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions constituents, aproximadament cap a l’abril del 2018. D’aquestes urnes en sortirà una Assemblea Constituent, un Parlament que tindrà l’encàrrec de presentar una Constitució catalana. Després d’un referèndum sobre aquest nou marc legal –mentrestant regiria la llei de transitorietat-, es convocarien, ara sí, les primeres eleccions republicanes.
Seria en aquest punt del calendari, aproximadament un any després del referèndum de l’1 d’octubre, que naixeria la República catalana. Per tant, els catalans hauran passat per les urnes 4 vegades: referèndum d’independència, eleccions constituents, referèndum de la constitució catalana i eleccions republicanes.
 |
|
|
Amb l'aprovació de la llei de transitorietat juridica i fundacional de la República, la majoria independentista culmina un procés legislatiu per bastir les anomenades estructures d'estat, que ha comportat l'aprovació de les anomenades lleis de la desconnexió. La d'avui se suma a la del referèndum aprovada dimecres a la nit, i a la llei del Codi Tributari, la norma que ha de donar cobertura a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i que va obtenir llum verda en el darrer ple abans de l'aturada de l'agost. Si bé aquestes lleis estan suspeses pel Tribunal Constitucional o ho estaran en les properes hores, són l'eina de què s'ha dotat Catalunya per esdevenir un subjecte polític sobirà.
El Parlament ha desconnectat de Madrid.
Consulteu aquí la totalitat de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República
Enllaç notícia :
http://elmon.cat/noticia/226990/parlament-desconnecta-madrid
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada