«Ens han imposat amb èxit un relat de perdedors, i l'hem comprat. Cal canviar el punt de vista i pensar en la victòria»
Ja hem escrit molts cops que l'única estratègia de l'Estat és la por. De
manera directa i sense embuts, intenten acoquinar polítics,
funcionaris, voluntaris, empresaris, periodistes. És una forma matussera
d'intentar avortar el referèndum, perquè cada cop que es repeteix,
l'amenaça perd una mica d'eficàcia. Això és exactament el que li passa a
l'Estat i és el motiu de la creixent desesperació unionista. No podran
impedir físicament el referèndum i les seves amenaces cada cop són menys
creïbles.
Tanmateix, cal admetre que sí que han aconseguit imposar un relat negatiu. Tanta
insistència en les amenaces ha fet que l'independentisme –que sempre
havia estat un moviment alegre i positiu, en busca d'un país millor–
només parli de les hipotètiques conseqüències de la derrota. Als debats
polítics, les tertúlies, les columnes d'opinió i fins i tot a les
converses de cafè només es parla d'inhabilitacions, suspensions,
querelles, patrimonis confiscats i altres plagues bíbliques. I tothom
oblida esmentar que tota l'acció repressiva de l'Estat quedarà
immediatament sense efecte amb la independència.
A dos mesos del referèndum, és imprescindible recuperar el relat positiu.
Deixem de parlar de què passarà si perdem –prou que ho sabem, que l'Estat mai no fa presoners– i comencem a parlar del nou país que naixerà amb la victòria de l'1 d'octubre. Comencem a parlar d'una Catalunya amb un control ple del seu destí i dels seus recursos. De millors pensions per als nostres avis, de menys càrrega impositiva per a les nostres pimes, d'una universitat més accessible per als nostres joves, d'una llengua protegida i promoguda, d'una cultura potent i competitiva. Comencem a parlar des d'ara mateix, en definitiva, d'un país més just, més lliure i més sobirà.
Deixem de parlar de què passarà si perdem –prou que ho sabem, que l'Estat mai no fa presoners– i comencem a parlar del nou país que naixerà amb la victòria de l'1 d'octubre. Comencem a parlar d'una Catalunya amb un control ple del seu destí i dels seus recursos. De millors pensions per als nostres avis, de menys càrrega impositiva per a les nostres pimes, d'una universitat més accessible per als nostres joves, d'una llengua protegida i promoguda, d'una cultura potent i competitiva. Comencem a parlar des d'ara mateix, en definitiva, d'un país més just, més lliure i més sobirà.
És evident que ens enfrontem a un Estat poderós, de clavegueres pútrides,
i que anem a jugar un partit difícil, però una vegada l'Alcorcón li va
fer sis gols al Madrid. I en aquest partit que anem a disputar
democràticament a les urnes, Catalunya ho té millor que l'Alcorcón. Molt
millor. Tots els sondejos mostren que una majoria àmplia de la
ciutadania respondrà a la crida democràtica a les urnes, i tot indica
que –si el sobiranisme no s'adorm en aquests dos mesos– una majoria
contundent dels votants optarà pel Sí. Aleshores totes les amenaces
s'esvairan ensems. Sortim doncs a jugar amb mentalitat triomfadora.
Sortim a guanyar.
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada