divendres, 14 de juliol del 2017

Ponsatí, la catedràtica de Georgetown que Margallo va purgar per sobiranista



CRISI DE GOVERN







David González
Barcelona. Divendres, 14 de juliol de 2017
















L'ofensiva de l'Estat contra l'independentisme s'ha desplegat en múltiples fronts. També, el de l'àmbit acadèmic. El cas de la economista Clara Ponsatí i Obiols, la nova consellera d'Ensenyament en substitució de Meritxell Ruiz, és paradigmàtic.



L'abril del 2013, el ministeri d'Ensenyament, Cultura i Esports, que dirigia l'ínclit José Ignacio Wert -aquell ministre que, sense embuts, va declarar com a objectiu de la seva política "espanyolitzar els nens catalans"- va decidir no renovar Ponsatí com a professora visitant de la càtedra Príncep d'Astúries de la Universitat de Georgetown, a Washington. Però, en realitat, no va ser Wert qui la va remoure, sinó el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo.



Ponsatí va denunciar que el motiu del cessament era un acte de "censura" de les seves opinions polítiques i, en concret, de les manifestacions a favor del dret a decidir dels catalans. Va ser en una entrevista en un programa de la cadena de televisió Al Jazeera, així com en articles a la premsa.



L'ara consellera del govern Puigdemont va declarar que la seva era una càtedra visitant atorgada per un any, que se sol renovar automàticament per un segon de manera rutinària. Però la renovació no va arribar. L'entorn de Ponsatí va fer gestions amb l'ambaixador espanyol a Washington, Ramon Gil-Casares, on va poder confirmar que el cessament era a conseqüència de les seves manifestacions a favor del dret a decidir. A ella no la va rebre. El cap del departament del centre, Jeff Anderson, va fer costat a Ponsatí.



La confessió de Margallo

I, de fet, va ser Margallo qui no va tenir cap escrúpol a reconèixer en seu parlamentària, el maig del 2013, al Congrés de Diputats i en resposta a una pregunta del grup de CiU, que la professora havia estat fulminada per motius polítics. El ministre va argumentar que "l'esperit" de la càtedra Príncep d'Astúries és "mantenir les bones relacions entre Espanya i els Estats Units". I que, per aquesta raó, no pensava que "una càtedra que porta el nom del principat d'Astúries hagi de servir de base per encoratjar processos secessionistes contraris a la Constitució, i mentre jo sigui ministre això no passarà a cap ambaixada espanyola". A Georgetown va estudiar l'actual rei d'Espanya, Felip VI, precisament quan ostentava el títol de Príncep d'Astúries en tant que hereu de la Corona.



Economista per la Universitat de Barcelona i doctorada per la de Minnesota, Ponsatí (Sant Cugat del Vallès, 1957) ha estat professora de l'Institut d'Anàlisi Econòmic del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), organisme que va dirigir entre el 2006 i el 2012.També ha estat professora a San Diego (EUA) i Toronto (Canadà). Ponsatí dirigia en l'actualitat l'Escola d'Economia i Finances a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia. Membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i sense afiliació a cap partit, va concórrer a les eleccions del 27-S com a candidata suplent a les llistes de JxSí.



La conselleria d'Ensenyament és clau per al procés i el referèndum, com ho evidencia la inhabilitació de la consellera Irene Rigau per la consulta participativa del 9-N. Evitar que les escoles obrin l'1-O com a col·legis electorals -pràctica habitual en totes les eleccions- és un dels objectius de l'aparell polític-judicial espanyol per impedir la votació, el que s'ha arribat a conèixer com a "Operació Precinte". A Ponsatí, les eventuals conseqüències de la seva implicació al referèndum no li vindran pas de nou.







Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/ponsati-catedratica-purgada-sobiranista_174450_102.html