Les clavegueres de l'Estat s’han embossat

OPINIÓ







Iu Forn
Barcelona. Dijous, 29 de juny de 2017

El cas Trias, el cas Nicolay, l’informe Veritas, Eugenio Pino, la Fiscalia, la família Pujol, el cas Palau, Marcelino Martín Blas, Victoria Álvarez, la brigada de revisió de casos, Daniel de Alonso, Alicia Sánchez Camacho, Método 3, Jorge Fernández Díaz, La Camarga, Paco Marco, Millet i Montull, la Gestapillo, Javier López Lamadrid el Compi yogui, Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, el fiscal Sánchez Ulled, els Cierco, l’excomissari Villarejo, Patricia López i Público, la policia política, Jaime Barrado, Andorra, la brigada politicosocial, la Schola Iuris, la UDEF, Javier de la Rosa, Manos Limpias, el Banco Madrid, la Banca Privada d'Andorra, l’informe PISA contra Pablo Iglesias i Podemos... i podria seguir.



El cas és que tot això i una miqueta més ha aparegut aquesta nit al documental que s'ha emès al cinema Aribau de BCN. Es diu Las cloacas de Interior i l'han vist 1.600 persones, entre les quals Carme Forcadell, Artur Mas, Xavier Trias, Anna Simó, Gabriel Rufián, Lluís Llach, Alba Vergés (presidenta de la comissió d'investigació de l'operació Catalunya al Parlament) i la resta de membres de la comissió. I Jaume Roures i Jordi Évole, que han presentat l'acte. Al passi de premsa del matí hi ha assistit, entre d'altres, el corresponsal del New York Times, Raphael Minder, que
encara ara no s'ha refet de l'impacte del que ha vist O sigui, que potser acabem llegint alguna cosa sobre el tema en aquell diari...



I si no l'ha vist més gent és per dos motius: 1) L'aforament no donava per més, i: 2) (i sobretot) Cap cadena de TV espanyola no l'ha volgut emetre i per això s'ha hagut de passar en un cinema.



Però, quedem-nos un moment al segon punt i reflexionem-hi. Alguna cosa estranya ha de passar quan de les clavegueres de l'Estat vessa merda que no te l'acabes, per culpa d'un enfrontament entre dos bàndols d'operaris, i grups mediàtics prenen partit per una de les dues parts dels operaris. I alguna cosa estranya ha de passar quan un documental que no vol ser emès per cap TV d'àmbit espanyol, la setmana vinent serà vist al Parlament Europeu perquè ho han demanat diversos eurodiputats i, de moment, no es veurà al Parlament espanyol.



Resumir el documental és complicat perquè la trama és molt complicada, tot i l'esforç del guionista, en Jaume Grau, per suavitzar el gruix d'informació. Però s'aconsegueix que mentre el veus pensis: "Com pot ser que passi això en un país que es diu democràtic?". Sí, perquè és que posa llum a les clavegueres de l'Estat, es denuncia la màfia policial muntada per atacar i destruir els adversaris polítics i la impunitat amb la qual treballa, es demostra la feblesa de l'estat de dret i s'explica com funciona la trama politicojudicial que governa a l'ombra a Espanya. Com diu a l'última frase del documental el comissari Jaime Barrado, un policia que no entén com és que els que haurien de ser els bons ajuden els dolents: "El sistema està tan corrupte que expulsa els decents".



I com a exemple de tot plegat el que explica Jaume Bartumeu, excap de Govern del Consell d'Andorra: un bon dia un grup de persones van entrar il·legalment des d'Espanya i van buidar tots (TOTS) els arxius de la Banca Privada d'Andorra, vulnerant tota mena de legislació nacional i internacional

Però, sap el pitjor? Que aquestes denúncies no serviran de res. Ni les que hem vist i sentit aquest dimecres ni les que vam veure i sentir diumenge de boca de l’excomissari Villarejo al Salvados d’en Jordi Évole. Per cert, Jordi Évole va denunciar pressions per no emetre l'entrevista i l'entrevista s'ha emès. I ha quedat demostrat que: 1) Qui patia per les conseqüències de desvelar grans secrets, patia innecessàriament, i que: 2) Qui patia, no coneix la realitat espanyola on, passi el que passi, mai no hi passa res.



Ah, per cert, sobre aquell programa, un comentari. Efectivament, allò va ser un gran exercici de periodisme i va ser molt interessant veure com mentia Villarejo, però l'operació Catalunya existeix als mitjans gràcies a la feina de la periodista Patricia López. Primer en solitari i després amb l'ajut de Carlos Enrique Bayo a Público. Patricia López, sense el suport inicial de ningú, va començar l’octubre del 2014 amb el cas del Pequeño Nicolás i va continuar el gener del 2015 amb José Manuel Villarejo. A Patricia López l'han amenaçada, l'han denunciada, l'han insultada i han intentat detenir-la. I quan tu parles per telèfon amb ella sempre passen coses molt estranyes a la línia.



Per tant, reconeixement total i absolut al periodisme d'investigació fet per una persona que se l'ha jugada. Un reconeixement que podem expressar d'una manera molt senzilla: vostè, i vostè, i vostè, i un servidor, i el nostre veí, tots (i totes), hem de pressionar perquè aquest documental pugui ser vist al màxim de plataformes.



Perquè tenim dret a saber la veritat més pròxima a la realitat, no una certa veritat tunejada que interessa a segons qui per protegir a segons qui. I entenc que certs grups polítics callin perquè pensen que fer-se ressò d'aquestes denúncies donaria (més) raons als indepes i ja està bé que l'Estat actuï d'aquesta manera perquè "antes corrupta y podrida que rota". Ara bé, el dia que aquesta gent vegi a la portada d'un diari un informe fals sobre ells, llavors serà massa tard. Per a ells i per a tots.







Enllaç article :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/iu-forn-clavegueres-interior-estat-villarejo_169989_102.html