dijous, 5 de maig del 2016

De 1934 a 2016: Som on érem? Per Germà Capdevila

| 05/05/2016 a les 00:00h
 

«Tornem a constatar que dins del marc espanyol és impossible cap avenç social per al poble català»



Gemà Capdevila
 L’any 1934, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei de Contractes de Conreus, que afavoria més de 70.000 pagesos arrendataris i els atorgava la possibilitat d’accedir a la propietat de les terres que treballaven, si es complien certes condicions.


L’any 2015, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei 24/2015, que contenia una sèrie de mesures destinades a protegir milers de ciutadans i de famílies en risc d’exclusió.


L’any 1934, l’Estat espanyol es va posar al costat dels grans propietaris agrícoles i les grans fortunes terratinents i va presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals (el TC d’aleshores) al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va declarar que el Parlament no tenia competències per legislar en la matèria i va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Es van tramitar més de 3.000 desnonaments a pagesos i rabassaires.


L’any 2016, l’Estat espanyol es va posar al costat dels bancs i les grans empreses de serveis i va presentar un recurs al Tribunal Constitucional al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va suspendre la Llei 24/2015 i milers de famílies van quedar sense protecció.


L’any 1934, el Parlament va ser molt expeditiu, i només 4 dies després de la sentència d’anul·lació, va tornar a aprovar exactament el mateix text, punt per punt. Ahir, el govern català va anunciar que en el termini d’un mes presentarà una nova llei que restituirà els efectes suspesos de la Llei 24/2015.


L’any 2016 –com l’any 1934– el govern de Catalunya constata que el marc de l’Estat espanyol és un fre a les aspiracions de millora i benestar social de la població. La sacrosanta unitat d’Espanya fa que s’hagi d’anivellar cap a baix, per mantenir la igualtat de tots els espanyols. Només amb tots els instruments de l’Estat propi és possible l’avenç social de Catalunya. Caldrà accelerar el trencament si no volem agreujar la situació de desprotecció dels més perjudicats per la crisi i un model d’Estat que pensa en els poderosos abans que en la població en general. 


L’any 1934 hi havia un element que –sortosament– no hi és l’any 2016: la possibilitat d’una reacció violenta per part de l’Estat, inviable en el marc europeu del segle XXI. Anem per feina, doncs.



Enllaç article :