dilluns, 7 de març del 2016

Marxandatge falangista al centre de Barcelona

Societat doble fletxa Última actualització Dilluns, 7 de març de 2016 10:30 h

Una fira militar s'instal·la al costat de la Sagrada Família cada primer dissabte de mes.

 





Fira militar al centre de Barcelona
 
 
Crònica - Redacció: La primera reacció va ser: 'no m'ho puc creure'. Un jeep tot terreny militar barrava el pas als vianants que caminaven pel carrer valència 430. Sobreeixia de la botiga i ocupava més de mitja vorera. Aquest fet obligava als transeünts a fixar-se en aquell aparador: una fira militar. Al seu interior, els venedors, uniformats amb vestits de guerra, la majoria d'origen llatinoamericans, atenien als pocs curiosos. Un gran cartell avisava que, justament, aquell dissabte s'hi celebrava una fira militar amb la intenció de repetir-la cada primer dissabte de mes (si no hi ha pont). Vaig passar de llarg però... no podia resistir la temptació d'entrar-hi. Ep! I no per la il·lusió de veure parafernàlia bèl·lica sinó ja pensant a escriure aquestes ratlles.
 
Caps rapats i texans arrapadets

Peces falangistes
Qualsevol persona amb dos dits de front segur que sentiria l'esgarrifança que jo vaig sentir en posar el primer peu allà dins. Un no entén com pot haver-hi interès per a comprar rèpliques exactes i perfectes (i no pas barates) de fusells, granades de mà, vestits de guerra de diferents colors i talles, cascs amb esvàstiques o de les SS o franquistes, pistoles, màscares de gas, botes militars... Fins i tot, hi havia un home que ja feia per com venia vestit emprovant-se uniformes d'exèrcit davant un mirall. Val a dir que el perfil de la gent més devota i no pas curiosa era la de cap rapat i texans arrapadets... ja ens entenem.
Tot en castellà

L'idioma vehicular era el castellà. Mentalment vaig pensar 'ho imaginava' però de seguida em vaig recordar a mi mateix enfadat, com si m'estigués autorenyant, que em trobava al centre de Barcelona. No hi havia excuses. Vaig decidir agafar aire i seguir les fletxes que deien 'Feria militar al fondo'.
Simbologia nazi i falangista

Uniforme de la Falange
Atordit per tota aquella sobre exaltació bèl·lica, descobreixo un gran espai, molt més gran que la botiga, on hi ha diferents paradetes i encara molt més marxandatge militar. Vaig pensar que no m'ho acabaria i tenia ganes de girar cua. Però de seguida em vaig fixar que a una de les paradetes hi havia una bandera, mig doblegada, amb simbologia nazi. Em vaig esgarrifar però m'hi vaig apropar, havia de preguntar què significava tot allò. Un cop davant la paradeta en qüestió hi veig més simbologia nazi, unes medalles. Però a més, hi descobreixo tot de quadres emmarcats amb l'escut de la falange i un pòster amb una lletania de l'inspirador del franquisme, Primo de Rivera. M'acompanya un amic que és veneçolà i que no pot entendre per què m'exclamo tant: 'en mi país este tipo de tiendas son normales'. Aquesta frase, lluny d'ajudar-me, encara m'inquieta més.

'Els falangistes estimaven Catalunya'
Li vaig explicar que em semblava molt fort trobar-me simbologia nazi i falangista. 'Això mateix a Alemanya és delicte'. Li dic. El meu error va ser dir-ho massa fort i el responsable de la paradeta em va sentir. Se'm va apropar. Vaig fer un pas enrere. Se'm va plantar davant i em mirà fixament. Hi hagué un silenci incòmode.
'Quien dice que los falangistas iban en contra de Catalunya se equivoca'. Un altre silenci incòmode. En aquell moment ja em vaig sentir amb força, estava clar davant de quin perfil de persona em trobava. Així que burleta vaig dir 'Ah sí...?'.
No és apologia, és col·leccionisme

Fira militar al centre de Barcelona
L'home va començar a explicar coses que per mi ja no tenien importància per com d'esbiaixat, ideològicament parlant, estava elaborat el seu discurs. Un cop acabà li vaig preguntar. 'Veig molta simbologia nazi per aquí...' I em va respondre en català: 'Aquí han vingut els Mossos més d'una i de dues vegades, però no hi poden fer res perquè això no és apologia de res, són objectes de col·leccionista'.
Llavors és quan vaig refer el pas enrere cap endavant: 'Ah, i alguna cosa republicana tens?'. L'home, ja una mica incòmode, m'etzibà de cop: 'Són peces molt més difícils de trobar'. 'Perquè la gent s'amagava', li vaig replicar ràpid. Afirmà amb el cap mentre busca entre algunes caixes. Per fi hi treu una mena de segells amb una bandera republicana. 'Mira, també en tinc'. El riure sota el nas se m'escapava. De sobte, sense venir al cas, explicà que hi ha voluntat d'embrutar el nom de la Falange. Justament posa d'exemple que s'ha difamat sobre que l'actual president de El Corte Inglés per ser falangista i ho negà. Si sabés que justament jo en vaig fer la notícia pel directe!cat i que va tenir molta repercussió segur que se li desencaixaria la mandíbula.

Un venedor amb un alt nivell de vida
Fira militar al centre de Barcelona
Per acabar, xulejà de tenir unes creus de condecoració militar que costaven 30.000 euros. Llavors, vaig dir-li que si en venia una, ja no calia que tornés a obrir la paradeta en un any i començà a riure: 'Però que dius home, això no dóna per un any! Són menys de 2.500 euros al mes!' Com deia aquell madridista tronat 'no hace falta decir nada más'. La conversa no tenia més sentit. Amablement, em vaig acomiadar i vaig travessar tota la sala per buscar, amb ànsia, la sortida.
Qui ho permet?
Caminant camí a casa em semblava increïble que aquestes coses passin a Barcelona. I llavors em vaig preguntar, potser retòricament: el govern d'Ada Colau tindrà constància que això s'està fent aquí? Hi podrien fer alguna cosa per evitar-ho? Poden permetre, dins del seu ideari antibel·licista, una fira com aquesta? De moment sí...
Enllaç noticia :

1 comentari :

Maite ha dit...

No debemos molestarnos , pobrecitos, seguro que se dirigian al Escorial y se perdieron por el camino, la proxima vez que visites la feria o mercado llevales un mapa para que sepan por donde salir, sin perderse.