Última actualització Dilluns, 7 de març de 2016 10:30 hUna fira militar s'instal·la al costat de la Sagrada Família cada primer dissabte de mes.
 |
| Fira militar al centre de Barcelona |
Crònica - Redacció: La primera reacció va ser: 'no m'ho puc creure'. Un jeep tot terreny militar barrava el pas als vianants que caminaven pel carrer valència 430. Sobreeixia de la botiga i ocupava més de mitja vorera. Aquest fet obligava als transeünts a fixar-se en aquell aparador: una fira militar. Al seu interior, els venedors, uniformats amb vestits de guerra, la majoria d'origen llatinoamericans, atenien als pocs curiosos. Un gran cartell avisava que, justament, aquell dissabte s'hi celebrava una fira militar amb la intenció de repetir-la cada primer dissabte de mes (si no hi ha pont). Vaig passar de llarg però... no podia resistir la temptació d'entrar-hi. Ep! I no per la il·lusió de veure parafernàlia bèl·lica sinó ja pensant a escriure aquestes ratlles.
Caps rapats i texans arrapadets
Qualsevol persona amb dos dits de front segur que sentiria
l'esgarrifança que jo vaig sentir en posar el primer peu allà dins. Un
no entén com pot haver-hi interès per a comprar rèpliques exactes i
perfectes (i no pas barates) de fusells, granades de mà, vestits de
guerra de diferents colors i talles, cascs amb esvàstiques o de les SS o
franquistes, pistoles, màscares de gas, botes militars... Fins i tot,
hi havia un home que ja feia per com venia vestit emprovant-se uniformes
d'exèrcit davant un mirall. Val a dir que el perfil de la gent més
devota i no pas curiosa era la de cap rapat i texans arrapadets... ja
ens entenem.
 |
Peces falangistes
|
Tot en castellà
L'idioma vehicular era el castellà. Mentalment vaig pensar 'ho imaginava' però de seguida em vaig recordar a mi mateix enfadat, com si m'estigués autorenyant, que em trobava al centre de Barcelona. No hi havia excuses. Vaig decidir agafar aire i seguir les fletxes que deien 'Feria militar al fondo'.
L'idioma vehicular era el castellà. Mentalment vaig pensar 'ho imaginava' però de seguida em vaig recordar a mi mateix enfadat, com si m'estigués autorenyant, que em trobava al centre de Barcelona. No hi havia excuses. Vaig decidir agafar aire i seguir les fletxes que deien 'Feria militar al fondo'.
Simbologia nazi i falangista
