La Moncloa demana al TC que situï Forcadell en el punt de mira.
FULL DE RUTA SOBIRANISTA
ROGER TUGAS Barcelona
Les formacions sobiranistes no tenen cap intenció de renunciar a la comissió d’estudi del procés constituent,
malgrat que el govern espanyol ja concreta el punt de mira per intentar
que el Tribunal Constitucional (TC) emeti les primeres inhabilitacions
de dirigents catalans. D’aquesta manera, Junts pel Sí té previst mantenir les reunions i, si finalment calgués, fins i tot canviar el nom a l’òrgan per seguir amb la mateixa activitat,
mentre que el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va fer
pinya ahir amb Carles Puigdemont en la defensa de la comissió.
La primera a haver de retre comptes, però, seria la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui el govern espanyol vol que el TC faci responsable de
l’impuls de la comissió, segons va detallar en l’escrit que ha
registrat als serveis jurídics perquè iniciï els tràmits per garantir el
compliment de la sentència contra la declaració de ruptura, de la qual
assegura que deriva la creació de la comissió. Ara bé, la presidenta de
la cambra ha considerat "impensable" aquest dimarts que el TC anul·li la comissió, perquè a parer seu això suposaria un "atac a l'essència del sistema democràtic" i a la "divisió de poders" a l'Estat -ha afirmat en un esmorzar col"loqui al Fórum Europa-Tribuna Catalunya.
Tanmateix, el que sí que incloïa la resolució pactada amb la CUP és que
la Generalitat desoirà els vetos de l’alt tribunal en l’aplicació del
full de ruta cap a la República Catalana, i Junts pel Sí vol mantenir-se
ferm en el compromís. Així, fins que el TC no concreti l’amenaça -pot
trigar algunes setmanes, ja que, quan tramiti la petició del govern
espanyol, deixarà un temps perquè el Parlament faci arribar els seus
arguments-, Junts pel Sí preveu mantenir la feina de la comissió.
Mentre la diputada Muriel Casals no pugui presidir-la -segueix
hospitalitzada i demà no anirà al ple, però evoluciona favorablement-,
ho podria fer la vicepresidenta, Gabriela Serra (CUP), si bé la petició
del govern espanyol demana que, a més de Forcadell, el TC assenyali com a
responsables els diputats que formen part de l’òrgan.
Tanmateix, en el moment en què es pronunciï l’alt tribunal, la coalició independentista intentarà una finta que eviti el xoc frontal. Un mer canvi de nom de la comissió,
però mantenint-ne els objectius i les tasques. Llavors, però, caldria
estudiar també quina relació hauria de mantenir l’òrgan institucional
amb la societat civil, qui ha de portar el pes de la fase inicial del
procés constituent, però de forma coordinada amb la comissió. Aquest
vincle, si calgués, es podria difuminar. Tot plegat, però, sempre que el
TC dictamini que la comissió és filla de la resolució vetada, un extrem
que els impulsors van voler evitar convertint-la en un òrgan no
legislatiu, només d’estudi.
El document dels serveis jurídics de la Moncloa ho veu clar i per això demana que es concreti quins càrrecs públics podrien ser inhabilitats i patir altres “responsabilitats, inclosa la penal”,
tal com preveu l’última reforma del TC. Segons afirma, la comissió
suposa “un acte frontal de desacatament i de manifest incompliment” de
la sentència contra la declaració del 9-N i és “un subterfugi o excusa
artificiosa” que “té per objecte la mateixa voluntat decidida de posar
en marxa, en el si del Parlament, un procés constituent, el qual, com a
tal, no té cabuda en la Constitució”.
Una comissió per “dialogar”
Tot i això, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va afirmar que
el recurs és “exòtic”. “El Parlament s’organitza des del punt de vista
de les seves comissions com estima oportú”, va defensar, després de la
reunió entre Puigdemont i Rabell. Al seu torn, el líder de Catalunya Sí
que es Pot -que va votar contra la resolució de ruptura- va fer pinya i
va destacar la importància de la comissió per “analitzar, debatre,
dialogar, estudiar les propostes dels diferents grups sobre procés
constituent”, sense que necessàriament sigui cap a la independència.
Així mateix, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va rebutjar el recurs
al TC, mentre que Albert Rivera (C’s) i Andrea Levy (PP) el van defensar
i esperen que actuï. Els populars han participat en la comissió.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada