L’entrada de Barcelona a l’Associació de Municipis per
la Independència (AMI) està ara mateix en una situació complexa, encara
que sigui com a membre observador. La negociació per fer-ho possible
estava avançant discretament des d’abans de la investidura d’Ada Colau
com a alcaldessa, entre Barcelona en Comú (BComú) i ERC, però ara
l’entesa és més complicada que fa unes setmanes. Què ha fet que es
torcés? Colau i el líder republicà a l’Ajuntament, Alfred Bosch, tenien
previst portar a debat la qüestió després del 27-S. Era, de fet, una
peça clau en una altra negociació sobre una eventual entrada d’ERC al
govern local que les dues forces havien ajornat fins passades les
eleccions.
CiU i la CUP, però, van acordar forçar un ple extraordinari
sobre la qüestió abans de la Diada -els republicans es van sumar a la
petició fa una setmana, afirmen, per no quedar despenjats-, cosa que ha
tensionat un sector de BComú, que veu “electoralista” la petició, ja que
se situa a les portes de la campanya.
Després de
forçar el ple, Colau ja va avançar que probablement la seva formació
s’abstindria, malgrat que els impulsors de la iniciativa li reclamaven
que donés llibertat de vot. Com que els partits independentistes sumen
17 regidors -8 de CDC, 5 d’ERC, 3 de la CUP i 1 d’Unió que ha passat a
Demòcrates de Catalunya-, aspiraven a sumar el suport de quatre regidors
de BComú per assolir la majoria de 21 necessària. Argumentaven que, ja
que la coalició que ostenta l’alcaldia va fer bandera d’aglutinar
independentistes i federalistes, havia de permetre que els primers es
visualitzessin. Tot i això, fonts de BComú expliquen a l’ARA que la
decisió d’abstenir-se en bloc és força ferma, ja que en campanya Colau
també va apostar per una consulta ciutadana per decidir si s’entrava a
l’AMI.
Un pla B com a sortida temporal
A partir del moment en què la majoria absoluta s’allunyava, algunes
entitats van activar un pla B i van suggerir que Barcelona se sumés a
l’associació com a “membre observador”, encara que fos amb caràcter
temporal, ja que això no és contradictori amb la celebració de la
consulta més endavant per obtenir un mandat clar. El mateix president de
l’AMI, Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU, va obrir la porta a
aquesta entrada a mitges de la capital catalana, una possibilitat que
també va secundar el president d’Òmnium Cultural, Quim Torra.
De fet, BComú també veia bé que Barcelona entrés a l’AMI com a municipi
observador i fins i tot el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello,
va assistir a l’última reunió de l’associació. Fonts de la coalició,
però, expliquen que l’acceleració del procés i el que entenen com a ús
“partidista” de la petició ha fet menys clara aquesta postura. Colau,
que tindrà un paper secundari en la campanya, no vol afavorir el bloc
sobiranista amb aquesta mesura, però sap que oposar-s’hi dificultaria
futures enteses amb ERC. De fet, la formació celebrarà en les pròximes
hores una reunió clau per desencallar la postura, un fet imminent, ja
que algunes dates que s’estudien per al ple són el 3 o el 7 de setembre.
Així mateix, ERC continua reclamant a Colau que atorgui llibertat de
vot als seus regidors, però, conscient que això serà complicat,
intentarà assegurar ara com a mínim l’opció de l’adhesió com a ciutat
observadora. Segons fonts dels republicans, el partit liderat a
l’Ajuntament per Alfred Bosch no vol que una majoria simple es pugui
llegir com una derrota, en especial en unes dates pròximes a l’Onze de
Setembre i en plena campanya d’unes eleccions que considera
plebiscitàries, ja que això podria afectar la moral de
l’independentisme. Per això, ERC vol blindar el pla B, tot i que pretén
fer constar explícitament que l’estatus d’observador sigui temporal fins
que s’aconsegueixi un mandat ciutadà dels barcelonins favorable a la
independència. I quan serà això? Els republicans aspiren a deixar-ho
obert, per poder considerar-ho tant després dels resultats del 27-S com
d’una consulta ciutadana com la prevista.
La CUP vol un ple rupturista
Igualment, la CUP no es tanca a negociacions de cara al ple, però
insisteix a demanar llibertat de vot per als regidors de BComú, ja que
“el mandat de la ciutadania és clar”. Sigui com sigui, fonts de la
formació avancen que la setmana que ve presentaran propostes “en clau de
ruptura” que, més enllà de l’AMI, volen portar al ple extraordinari i
en què aspiren a acords. De fet, la CUP va reclamar inicialment que al
ple es plantegés suprimir els noms de Borbons del nomenclàtor -com va
demanar ERC-, retirar la bandera espanyola d’edificis o una proposta per
“replantejar” l’estada a la ciutat de persones responsables de
l’administració estatal, així com dels espais militars de l’exèrcit.
736 municipis independentistes adherits
L’AMI compta ja amb l’adhesió de 736 municipis, el 77,7% del total.
Malgrat tot, el punt feble de l’associació era fins ara que les
principals ciutats del país no en formaven part. Fins a les últimes
eleccions municipals, de fet, el municipi més gran adherit era Girona.
Des de llavors, però, la renovació dels plens i l’ascens del sobiranisme
ha permès que s’hi sumessin altres ciutats com Castelldefels o Reus,
que va convertir-se en el principal municipi a l’AMI. Aquest títol,
però, l’hi va arrabassar fa un mes Terrassa, que va unir-se a
l’associació amb els vots de CiU, ERC, la CUP i 7 dels 9 regidors del
PSC.
Així mateix, 32 dels 41
consells comarcals també estan adherits a l’AMI, així com les
diputacions de Girona i Lleida, tot i que des de les eleccions
municipals noves comarques han passat a tenir majoria independentista,
així com les diputacions de Barcelona i Tarragona, i per això es
preveuen noves incorporacions. Set entitats municipals descentralitzades
i el consorci del Lluçanès ja en formen part.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada