dimarts, 10 de febrer del 2015

Vicent Partal : Un exercici net

 10.02.2015

El president de la Generalitat té una responsabilitat que és bo que no defugesca mai. Ahir no la defugí. En tot cas l'oposició hauria hagut d'estar més preparada.


El president de la Generalitat es va sotmetre ahir a una intensa sessió de preguntes sobre la corrupció, el cas Pujol i tot de casos semblants relacionats amb acusacions que es fan contra CiU o contra ell mateix.

En general, tret de l'actuació histriònica del PP, el debat va ser correcte i va tenir l'altura que cal reclamar sempre. Els diputats li van fer preguntes amb duresa, però amb respecte. I Artur Mas va respondre a totes les preguntes, una a una, exhaustivament. Que les respostes agraden més o menys ja és una altra qüestió, evidentment opinable. Però ningú no pot negar que l'actitud de la sessió va ser bona i el debat, interessant.


Els fets van llevar importància a algunes opinions, segurament massa primmirades, que criticaven el fet que el president Mas 's'hagués de trobar sotmès' a aquesta investigació. Però és que no passa res si s'ha de respondre al parlament. Mai. A tot estirar pot ser pesat. I de vegades, certament, hom pot tenir la sensació que alguns volen utilitzar la compareixença pensant en la televisió més que no pas en el parlament. Però el president de la Generalitat té una responsabilitat que és bo que no defugesca mai. Ahir no la defugí.

Acceptat això, els qui haurien d'haver posat sobre la taula proves més contundents són els altres partits. Si ahir Mas no va ser acorralat és simplement perquè ningú no tenia a les mans cartes que el poguessen acorralar. Hi ha qui diu que en aquests casos no hi ha res que es puga provar, però que la repetició dels rumors 'fa evident' que alguna cosa hi ha. Novament, a la televisió això val per a algun titular, però en política té una vida breu. Com es va veure clarament ahir.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/editorial/4230800/exercici-net.html





***************************


L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Josep Blesa

Unes notes a peu de pàgina :


  1. El M.H. president Mas ha resituat tot el mapa que cerca la transparència i la responsabilitat personal del ciutadà i intransferible del nou estat. Recorde fa mesos haver-hi fet esment de la consciència “calvinista” profunda que estructura la nostra societat. Qui la fa, la paga. Centreeuropeus de la Mediterrània occidental.

  2. És d’agrair que el debat fóra dur. I no en calia la “passada de mà pel llom” de CiU. Millor les punxades d’Amorós, Vallet i Herrera com a topalls del carril que no ha de fer desviar-nos per cap drecera en aquest àmbit.  

  3. És d’agrair que Albert Rivera no replicàs quan el president Mas deia que no usàs de documentació antiga, periclitada i rebregada. No ha caigut en el fangar d’Alícia. Molt bona l’anècdota de paral·lelisme entre Jordi Cañas i Jordi Pujol. Però no és el mateix cas, ni de lluny. Però val aquella dita valenciana que fa així: “Qui furta un ou, furta un bou”. I el llistó ha d’ésser el mateix per a tothom. El calvinisme intrínsec que mena el nostre pensament, accions i responsabilitats. La feblesa aparent que ens dóna el coratge de perseverar en construir una societat neta, lliure i democràtica.

  4. Pobre Iceta amb els peus enfangats i falcats. “Mutis pel foro”. Des del c. Nicaragua demanen ja les orelles i el “rabo”.

  5. Per acabar: una salutació amical per a la senyoreta San.....Chez Camacho. Santa traginaire de “causes” perdudes de Chez Fernández-Díaz. Tot recordant La Trinca: faixes de lycra passada. Faixes d’usar i llençar. L’Alvárez amiga li udola des de Vox.

  6. Com sempre el David Fernàndez se n’ix. Un moderador amb caràcter i repartint joc amb imparcialitat. Creïble i una garantia. Recordava els millors moments d’en Coll Alentorn, Rigol, H. Barrera, etc.



Carles Balbastre

Ahir es va veure un bon exemple de la tasca i el to que ha d'imperar en un parlament per part de, quasi, tots els qui intervingueren. Mas va respondre les preguntes amb gran habilitat, això sí. En tot cas els que interrogaven no van poder ensenyar proves contra les respostes del President. Està demostrat que hi ha hagut molta brutícia a CDC però Mas ha sabut traslladar-la a les persones implicades i deixar una imatge de CDC i seva relativament neta. Feia gràcia com s'esverava Sánchez Camacho pertanyent al partit que pertany; està perdent peu davant de Rivera.En qualsevol cas és molt bona cosa que un President es presenti davant d'una comissió dels representants del poble ha donat totes les explicacions que se li demanin. Només cal exigir que ho faci tantes vegades com calgui.



Soledat Balaguer

Només he pogut seguir la primera part del debat. Només un petit apunt, que de moment no ha estat recollit per les informacions i anàlisis que s'estan fent: durant la primera intervenció de Sánchez Camacho, en un moment en que se li escapava el català, s'ha sentit perfectament com Millo li deia "En español!".
Impagable.


Antoni Carol

Vaig seguir bona part de la sessió. Més de quatre hores! No sé si és freqüent que tot un President escolti tan pacientment i respongui tan serenament semblant munió de preguntes (algunes fetes amb to impertinent). Fins i tot es va escoltar una petició de dimissió del President (Sánchez-Camarga no defrauda mai!), quan encara ningú ni ha dimitit ni s’ha disculpat per la falsa i greu acusació de què va ser víctima Artur Mas durant la campanya electoral del 2012. Bona talla del President; hipocresia per part d’alguns altres. Ja s’ho trobaran...


Josep Usó

Molts dels qui més ataquen al President Mas, es veu de seguida que actuen al dictat del ressó mediàtic d'aquells que pretenen fer bullir una olla amb brou fred. I també, pel que fa a moltes d'aquestes organitzacions i persones, també està clar que no poden cridar massa perquè les seves mans tampoc són un prodigi de neteja. Han segut molts i molts anys, massa, de "transición modélica".
Per la resta, només la correcció ja marca una distància molt grossa amb altres institucions semblants de països veïns. Allà, la bronca comença a ser la norma. I més ara, que es veuen vindre un sotrac electoral. Capítol apart, el PP; però aquests, ara mateix són qui semblen més espantats de tots. Perquè passar de remenar les cireres a res ha de ser molt dur.


Jaume Singla

Que la diputada Sanchez Camacho emprés la llengua castellana i no aportés res mes que pàgines de la premsa cavernària, demostra que el seu unic interés es fer mal i no pas obtenir respostes. Que a mes, s'hagi negat a compareixer ella mateixa en una comissió parlamentària, demostra una escassa catadura moral i uns nivells de cinisme poc apropiats, al meu entendre, del que ha de ser un representant dels ciutadans de Catalunya.Si això es el millor que tenen al PPC...



Joan Ortí

Fa dies que hem balla pel cap la necessitat i l’eficàcia de les comissions d ‘investigació del Parlament sigui pel personatge que sigui i del partit que sigui.

No se si tots els parlaments del mon tenen el mateix sistema de comissions d’investigació.

A la gran majora dels casos la justícia ja els investiga, llavors perquè aquesta doble funció i pèrdua de temps?

Des de un punt de vista independentista, les conclusions si ni han i son greus, el Parlament les ha de portar  la fiscalia, aquesta mateixa fiscalia que va en contra de la nostra independència. (Això no vol dir que en cas d’independència i les comissions es creu que son necessàries, òbviament es portarien a la fiscalia catalana)

Tot plegat ho trobo contradictori i una mica surrealista.