Sor Lucia Caram: 'Estem disposats a pagar el preu de la independència?'

Diumenge  25.01.2015  06:00

Autor/s: Núria Ventura

Entrevista a la mediàtica monja dominica contemplativa

Sor Lucia Caram

Compagina la seva vida claustral d'oració, estudi i vida en comunitat al convent de Santa Clara de Manresa amb l'ajuda a persones empobrides mitjançant algun dels grups i projectes que ha promogut com ara la Fundació Rosa Oriol. A més d'aquesta faceta, Sor Lucia Caram (1966, Tucumán, Argentina) és coneguda per no tenir pèls a la llengua. En les seves aparicions als mitjans de comunicació i també a través de Twitter parla sense embuts de les conseqüències més crues de la crisi i n'assenyala els culpables. I no hi guanya diners: 'No cobro per una raó: no vull perdre la meva llibertat per dir el que penso i per a despertar consciències'. En aquesta entrevista, parlem de la caritat, del rumb del procés d'independència de Catalunya, de Pablo Iglesias, de l'Església i del paper que hi juga el papa Francesc. I també parlem del Barça, la seva gran passió.

—Com us ho feu per compaginar tanta activitat: l’atenció mediàtica, els projectes d’ajuda als més necessitats i la vida d’oració a la comunitat?


—Intento eliminar el clixé del que hauria de ser la vida contemplativa i endreçada segons els cànons coneguts i intento viure cada dia amb fidelitat a la meva consciència i amb el que va sortint, perquè són coses que no poden esperar: la gana no pot esperar, la gent que és al carrer no pot esperar.

—Us feu notar als mitjans de comunicació. No us ha fet recança a vegades aparèixer a segons quins xous televisius?

—Jo col·laboro al programa 'Las mañanas de Cuatro' i haig de dir que no cobro per fer-ho. Dec ser la única tertuliana que no cobra. No cobro per una raó: no vull perdre la meva llibertat per dir el que penso i per a despertar consciències. No intento muntar un xou. Si m'enfado a vegades és perquè no puc suportar que hi hagi gent que estigui cobrant i que defensi que sigui normal el mercat laboral que hi ha o els sous miserables que es paguen.

—També heu anat al programa 'Sálvame', de Telecinco.

—La campanya contra la pobresa infantil que vam fer em va portar a anar a alguns programes que a vegades es denominen 'tele-escombraria' i que, de fet, ho són. Però he de dir que en tots em van tractar amb moltíssim respecte. Vaig ser dues vegades al famós programa 'Sálvame', amb Jorge Javier Vázquez, i em va fer una entrevista en un racó discret del plató. En aquella entrevista vam recollir molts diners per la campanya contra la pobresa infantil.

—La pobresa s’ha de resoldre a través de la caritat?

—El que nosaltres intentem fer no és caritat en el sentit despectiu que denota. El més important és la lluita per la justícia i per la defensa dels drets humans. Metre ho fem, intentem activar un seguit de recursos de contenció perquè la gent ha de menjar. Si buscar una solució als problemes de la gent i donar-los de menjar és fer caritat, doncs en fem, encara que ens faci vergonya. Però crec que això no és caritat ni assistencialisme: és essencialisme.

—Les persones que ajudeu acaben reincerint-se a la societat?

—En un any i mig hem aconseguit incorporar al mercat laboral onze persones. Si tenim en compte que la residència té capacitat per quinze persones, és molt positiu. No volem omplir-los un carro de menjar, sinó escoltar la seva situació i ajudant-los a buscar feina. El nostre objectiu és treballar activament contra la causa que els ha portat on eren i per això tenim projectes d'incerció.

—Per aconseguir recursos no teniu problemes per negociar amb persones amb poder econòmic. Esteu disposada a demanar diners a tothom?

—Sempre dic que jo demano a tot Déu, però no rebem de tot Déu. Intentem rebre les ajudes d'aquells que tenen una ètica, si més no, semblant a la nostra. He de dir que no acceptaria mai una donació d'Inditex. Quan va arribar una donació de la botiga Stradivarius [marca del grup Inditex], la vaig retornar. Jo tinc un compromís amb la gent i no és a qualsevol preu. Ara, anar a negociar amb tothom, sí. Quan em van fer aquesta donació, vaig anar a parlar amb la gent que ho havia fet i els vaig explicar les meves raons per rebutjar-la. Després, la banca ho ha fet molt malament, però hem d'anar a negociar amb ells igualment perquè donin la dació en pagament a algunes persones.

—Sor Lucia Caram es de dretes o d'esquerres?

—Intento ser de l'evangeli. Si quan et poses al costat dels més pobres et diuen que ets d'esquerres, doncs seré d'esquerres. A la dreta no m'hi sento còmode. Quan es parla de l'església s'associa amb el centre i el centre sempre tira a la dreta. Jo em sento del que antigament es considerava d'esquerres, però ara no vol dir el mateix que abans. De dretes segur que no sóc, però tampoc m'agrada encasellar a la gent. A mi, la gent de dretes em diu que sóc d'esquerres i la gent d'esquerres em diu que sóc de dretes. Això vol dir que està bé, que no sóc ni d'una banda ni de l'altra.

—Com us imagineu el canvi polític a Espanya que reclameu?

—Penso que un canvi polític passa, necessàriament, per un pacte. Que algú tingui majoria absoluta, és donar via lliure per a ignorar la ciutadania. Per tant, penso que això ja s'ha acabat. Ha arribat l'època del ni-ni, que vol dir que ni PP ni PSOE. Això s'ha d'acabar. Els ciutadans s'han adonat que no s'han de queixar només al bar, sinó que han de sortir i que a les urnes poden dir-hi alguna cosa.

–Quin paper hi juga Podem i Pablo Iglesias?

—Penso que és una esperança per a molta gent. La indignació és el primer pas, que no és un port d'arribada, però penso que se l'ha de respectar una mica més perquè té una proposta i hi ha un seguit de gent que estan tant farts de la situació que s'està vivint que optaran per Pablo Iglesias. Penso que té molts valors, però també té molts punts que encara ha d'aclarir. Jo crec que els ciutadans 'podem', encara que no sóc del partit.

—Heu manifestat en diverses ocasions que sou independentista. Creieu que el procés sobiranista té un bon rumb ara mateix?

—Jo confio molt en el president Mas. Penso que és una persona que sap cap on va i que ha liderat molt bé el projecte. Però mentre caminem cap a la independència, que sembla que la majoria dels catalans volen, no ens podem oblidar que només serem un país lliure i independent amb tota la dignitat si posem al centre a les persones i no al capital. Crec que el procés cap a la independència ha descuidat el procés social.

—La independència podria ser una eina per poder millorar les polítiques socials?

—Podria ser, però estic convençuda que si arriba la independència passarem uns anys de molta crisi. Molt més que la crisi que tenim ara. Ens haurem de guanyar el nostre lloc a la Unió Europea per no anar sols, perquè si anem sols, ho passarem magre. I ara sembla que tot el món està disposat a anar en contra nostra, per la influència que té el senyor Rajoy i la senyora Merkel. Penso que s'ha de lluitar si se n'està convençut, però hem de saber que no és fàcil, que té un preu. La pregunta és si estem disposats a pagar aquest preu. També cal no cedir a les mentides del govern espanyol quan diu que s'acabaran les pensions i totes aquestes coses, que és una manera d'espantar al personal.

—Votaríeu sí en un referèndum sobre la independència?

—El vot és secret. Jo ja m'he manifestat i crec que Catalunya és un país que ha de ser lliure i independent però el vot és secret.

—Sou crítica amb la institució de l'Església. És gaire difícil la relació amb els vostres superiors?

—Dins de l'evangeli ningú em pot dir res. Jo intento ser-hi molt fidel. Penso que el papa Francesc ha donat una alenada d'aire fresc a l'Església. Hi havia molta gent que ens posava pals a les rodes als que som crítics i ara resulta que és el discurs del papa és el que és crític. Els que ens condemnaven ara s'han d'empassar saliva. Estem en un moment privilegiat de retorn a l'evangeli. És una cosa que no sempre és fàcil, però va sortint.

—Per tant, creieu que el papa Francesc deixa petjada.

—Ha fet que es canviï d'actitud a l'Església. I cal canviar-la perquè sinó estem condemnats al fracàs, a que sigui de les institucions més mal valorades. I poc m'importa que es valori bé o malament l'Església, m'interessa que realment pugui estar al costat dels més empobrits, que són els que estan en el centre del cor de Jesús i de l'evangeli.

—La religió està en crisi?

—Jo crec que la part institucional, sí. L'esperit, no. Cada cop més la gent busca respostes profundes i convincents que ens ajudin a viure amb llibertat. L'espiritualitat i l'evangeli, per exemple, és un camí per aconseguir això. Però tota la part institucional ha fet molt mal. La gent diu: 'espiritualitat sí, esglésies no'. I això passa a l'Església Catòlica i també a les altres esglésies i religions.

—Sou una gran apassionada pel Barça, però sembla que aquesta pot ser una temporada complicada.

—Crec que l'afició culé és la pitjor de totes: és massa exigent. Però jo confio en els jugadors i en Luís Enrique. També confio en la junta actual que hi ha. No pot ser que sempre guanyem, s'ha de donar opció a altres jugadors i respectar i deixar que s'acabi la temporada. Fa una setmana teníem una crisi que semblava que tot se n'anava en orris, però hem repuntat d'una manera excepcional. Penso que cal paciència.

—No trobeu contradiccions en el negoci del futbol?

—Sóc molt crítica amb el negoci que s'ha muntat el Barça i el món del futbol en general. Sóc molt crítica amb les sumes astronòmiques que cobren els jugadors, em sembla immoral. Sóc una enamorada del bon futbol i de l'esport, però he de confessar la meva incoherència perquè veig que hi ha moltes coses amb les que no hi estic d'acord. També veig que s'està fent un replantejament amb les accions socials del club que indiquen que sí que el Barça és més que un club, però s'ha de treballar per acabar de transformar-lo.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4228112/20150125/sor-lucia-caram-estem-disposats-pagar-preu-independencia.html