Dimarts, 20 de gener de 2015 20:00 h
Una se’n va dos mesos a l’estranger i en tornant es troba un
país i un procés molt diferents de com els va deixar. No cal esmerçar
gaire temps en la pugna entre Mas i Junqueras. A hores d’ara és tan
inútil com difícil establir la gènesi de l’espiral de punyalades i
retrets entre un i l’altre. Fent una repassada als columnistes
dels principals diaris digitals i de paper d’aquests darrers dos mesos
queda claríssim que no té raó la senyora Sánchez Camacho quan afirma
està maltractada als mitjans catalans. En comparació a ella Junqueras
hauria d’estar en vaga de fam. Permanent. Si alguna cosa sap fer CiU és
dominar els principals mitjans i nodrir-los d’un exèrcit armat i
disciplinat de comentaristes amics i tertulians a sou.
L’exemple més
gràfic és el nou canal de televisió d’El Punt-Avui o la incorporació de
Vicenç Villatoro a la pàgina 2 del diari ARA. Quan va néixer l’ARA se’l
va acusar de ser el portaveu d’ERC. Vistes, però, les darreres
adquisicions molts s’ho hauran de menjar. Junqueras sempre serà més
vulnerable que Mas i per tant sempre serà una mica més culpable per la
falta d’efectius mediàtics. Pateix el foc creuat de tots els
beneficiaris dels ajuts del govern, inclosos els sobiranistes, foc amic
per dir-ho d’alguna manera, i els unionistes que no suporten que el
principal partit de l’esquerra catalana sigui independentista, és el cas
d’El País, el més agressiu, però darrerament El Periódico s’ha afegit a
la cursa.
Però potser l’atac més curiós que ha patit
Junqueras és la pinça que li fan entre els partidaris de la CUP i els
de CiU. En els darrers mesos hi hagut una campanya per oposar el sentit
de país i la responsabilitat de les CUP vers la irresponsabilitat i
l’egoisme d’ERC. La paradoxa de tot plegat és que qui d’entrada
es desmarca de la llista unitària en surt il·lès i reforçat, cas de les
CUP, i curiosament,tots els pals són pels de Junqueras. Per més inri el
partit de Junqueras és el que treu les castanyes del foc a CiU. Com va
ser el cas de la votació per impedir la compareixença de Mas en la
comissió d’investigació de la corrupció, l’anomenada Comissió Pujol.
Comissió presidida per David Fernández de les CUP. Embolica que fa fort!
ERC
fa nosa. Mas necessita que el partit més antic de Catalunya minvi per
poder refundar el seu espai sociopolític, i volent o no, sembla que ho
està aconseguint. Les CUP han estat l’ariet més o menys conscient per
aquesta fi. Des de la mateixa La Vanguardia o des de les
tertúlies de RAC 1 no paren de riure les gràcies i les consignes
revolucionaries dels cupaires però a ERC se li exigeix que es mengi tots
els gripaus. Als de David Fernàndez també els fa nosa ERC. Seria injust
comparar i posar al mateix nivell l’actitud dels cupaires de la dels
convergents. Però qualsevol pretensió de les CUP per ser hegemònics a
l’esquerra catalana passa per la destrucció d’ERC.
L’equilibri entre CiU
i les CUP, el pacte fàctic per dir-ho d’alguna manera, és una
d’aquelles perversions que la política catalana genera de tant en tant.
El problema és que sense ERC no hi ha ciment que uneixi CiU i la CUP. I
el que encara és pitjor posa en via morta el procés sobiranista. En el
fons bona part de l’esverament de les bases de l’ANC respon a aquesta
deriva. En el mateix article s’ha arribat a demanar a Junqueras que
aprovi els pressupostos per patriotisme i alhora se l’acusa d’avalar les
retallades.
Un tweet molt ocorrent d’aquests
darrers dies deia que si els fulls de ruta volessin no veuríem mai el
sol. El cert és que no hi ha full de ruta. S’improvisa setmana a
setmana. Com sol passar en processos similars al nostre. És
possible que les municipals deparin sorpreses prou desagradables per
tots els independentistes. A dreta i a esquerra hi haurà disgustos.
Malauradament hi haurà vertigen per independentistes nous i vells. I no
seria gens estrany que es tornés a replantejar la llista unitària
després de les locals. A hores d’ara no sembla que hi pugui haver-hi
majoria sobiranista a Barcelona i en d’altres ciutats estratègiques.
Davant d’aquest fet el Conseller de Presidència, Portaveu del govern i
amo i senyor del pressupost que alimenta la majoria de mitjans catalans,
Francesc Homs, faria molt bé en retirar la fàtua contra ERC i
Junqueras. Després del maig veure’m les coses d’una altra manera i la
darrera cosa que cal fer és dinamitar tots els ponts. Ans al contrari.
Aurora Almendros
Politòloga
Enllaç noticia :
http://www.directe.cat/sabaroja/384539/foc-creuat-contra-junqueras
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada