Els Fiscals catalans veuen "àrees d'impunitat" si s'acusa Mas de desobediència

19/11/2014

QUERELLA

L’escrit dirigit al fiscal general de l’Estat recrimina a l'Executiu català que recorregués a l'ocupació d'"argúcies jurídiques sense precedents”

Nerea Rodríguez

Artur Mas vota envoltat d'una forta expectació mediàtica

Els fiscals catalans aprecien l'existència de llacunes jurídiques, arran de la llei de 2005 que va despenalitzar la convocatòria il·legal de referèndums i consultes, pel que avisen a Torres-Dulce de les "indesitjades àrees d'impunitat" que podria comportar acusar al president de la Generalitat, Artur Mas, i a altres membres del govern català d'un delicte de desobediència comuna pel 9-N.

En el seu escrit dirigit al fiscal general d'Estat, Eduardo Torres-Dulce, al qual ha tingut accés Efe, la Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya recrimina a l'Executiu català que recorregués a l'ocupació d'"argúcies jurídiques sense precedents -ni tan sols en dret comparat-" i actués amb "absoluta falta de lleialtat a l'acord constitucional" per tirar endavant la consulta del 9-N.


"Les objeccions que acabem de posar de manifest dificulten sobre manera la viabilitat d'una eventual acció penal a exercitar contra el president de la Generalitat i membres del seu govern pel delicte que analitzem (el de desobediència comuna)", conclou l'escrit que els fiscals catalans van lliurar dilluns a Torres-Dulce.

Arran de l'escrit dels fiscals catalans, Torres-Dulce va acordar dilluns convocar d'urgència la cúpula del ministeri fiscal, davant la que avui explicarà la seva intenció de presentar querella pel procés participatiu del 9-N, malgrat les objeccions de la Fiscalia Superior de Catalunya. En el document remès a Torres-Dulce, de vuit pàgines, els fiscals catalans es remeten a la derogació, a través de la Llei Orgànica 2/05 de 22 de juny, dels articles que la Llei Orgànica de desembre de 2003 que penalitzaven la convocatòria o l'autorització, sense comptar amb la competència o atribució per fer-ho, d'eleccions generals, autonòmiques o locals o consultes populars.

"Les raons que van moure al legislador a derogar a través de la LO 2/05 de 22 de juny aquest precepte escapen a la nostra valoració, però abunden en l'argument que, davant una conducta de certa complexitat típica, com la que es va desenvolupar en el territori de Catalunya el passat dia 9, dirigir la resposta penal a un delicte de desobediència comuna pot trobar indesitjades àrees d'impunitat", remarca l'escrit.

Els fiscals catalans reconeixen en el seu document l'existència d'un "copiós debat científic" sobre la capacitat perquè el delicte de desobediència abraci "qualsevol conducta reticent o rebel envers l'acordat per l'autoritat judicial". Això no obstant, en el cas de la consulta del 9-N, consideren que resulta "discutible" l'existència d'una "ordre concreta, precisa i determinada" perquè el Govern català estigués advertit d'un delicte de desobediència si no paralitzava el procés participatiu. Els fiscals catalans remarquen que el president de la Generalitat "es trobava en disposició" de conèixer el contingut de la resolució del Tribunal Constitucional, que va ordenar suspendre la consulta, si bé apunten que el TC no va dirigir "cap requeriment a persona concreta o determinada".

"Si atribuïm a aquesta (la resolució del TC) la condició d''ordre' i per tant pressupost del delicte de desobediència, sembla raonable que l'esmentada ordre hagués d'arribar i comminar, després de la seva publicació en el BOE (Butlletí Oficial de l'Estat) i en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat), a totes les autoritats i funcionaris públics del territori en el qual va tenir lloc la celebració del procés participatiu", sosté l'escrit. Els fiscals catalans apunten, "a més abundància", que l'"omissió" d'aquest requeriment "sembla respondre a una decisió meditada" per part del Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, recorden que l'Advocat de l'Estat va instar a la publicació de la resolució del TC en els diaris oficials "per al seu degut i immediat compliment, amb les responsabilitats a que la seva infracció pogués donar lloc". Això no obstant, segons remarquen els fiscals catalans, aquesta petició de l'Advocat de l'Estat no va ser recollida en la resolució del Constitucional, "sense que càpiga inferir que en assumpte de tanta transcendència fos a causa d'un oblit involuntari".


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/11/els_fiscals_catalans_veuen_arees_d_impunitat_si_s_acusa_mas_de_desobediencia_104650.php