No calen guerres ni violència per a aconseguir el màxim grau de llibertat i de responsabilitat
Si els escocesos trien el 18 de setembre el camí de la independència, i això és el més important, hauran optat per poder construir un país molt millor del que tenen avui. Els anys de devolució dels poders al parlament escocès han demostrat que ningú no pot governar millor Escòcia que els escocesos mateixos. I ara ja només un full de paper i una urna els separen d'un canvi històric, d'una decisió sense precedents, que eliminarà totes les barreres que encara persisteixen. Una Escòcia independent tindrà a les seues mans la resolució de tots els problemes dels escocesos, sense límits ni imposicions. Un pas gran, enorme.
Però la decisió dels escocesos, en cas que siga favorable, no només tindrà transcendència al seu país. Per a Europa també serà un moment clau perquè la Unió Europea haurà d'abandonar de manera definitiva la seua estúpida prepotència i s'haurà de preparar per a la primera ampliació interior, només dos mesos abans que els catalans li tornem a proposar l'envit. Ho farà, perquè no té cap més opció i perquè seria inexplicable que no ho fes. La Unió Europea serà flexible, com ho ha estat sempre en les grans decisions, i acceptarà la voluntat democràtica dels escocesos.
I, encara més enllà, el món també ho escoltarà. Aquest món on les fronteres han estat sempre definides per guerres i violència té una ocasió gairebé única de tornar a dibuixar les ratlles dels estats, però ara des de la democràcia, des de la llibertat, des del respecte als altres. Els estats creats artificialment tenen cada dia més problemes per a mantenir la seua funció i el 'Yes!' d'Escòcia pot ser un gran estímul per a fer entendre que no calen guerres ni violència per a aconseguir el màxim grau de llibertat i de responsabilitat. Que el respecte a la voluntat dels ciutadans i l'exercici sense limitacions de la democràcia és suficient. I que el món que es dibuixa a partir d'un procés com l'escocès és millor, molt millor, que no pas obligar les nacions a enfrontar-se, com ha passat tantes vegades al llarg de la història.
------------------------------------------
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Jaume Singla
El mes important serà llegir bé el resultat que expressin les urnes d'Escocia. Sabem que Anglaterra no es Espanya i que a Escocia la campanya per la independencia es d'un sol partit i a Catalunya es de la majoria del poble. La possibilitat que surti No a Escòcia es alta i per això caldrà estar preparats per al veredicte ciutadà. Un Yes ens ha d'animar i un No ens ha d'esperonar en la lluita. No volem que independencia de Catalunya depengui del TC, però tampoc del referendum escocés.La independencia de Catalunya depen, com sempre, dels catalans.
Gerard Sauret
Malgrat que en una votació pot passar de tot, inclús d'última hora poden succeïr coses que decantin decisivament l'opinió pública cap a una banda o cap a l'altre, haig de dir que la situació a Escòcia no m'inspira tot l'optimisme que sembla irradiar el teu editorial, Vicent. I no vull ser pessimista, sino realista. Que consti que com a membre d'una nació sense estat (propi), res em faria més ilusió que veure un altra d'aquestes nacions atenyer la màxima llibertat nacional. Però si la ciutadania d'aquest territori decideixdemocràtica i sobiranament no encetar aquest camí. Ho acceptarem, per suposat.
És públic i notori que el procés escocès està influenciant el procès català i viceversa. La diada d'enguany certament tindrà un efecte engrescador al referendum escocès del 18-S. I la probable derrota del Yes serà utilitzada pels espanyolistes a casa nostra per a tractar de refredar-nos els ànims i per a desmoralitzar-nos.
Aleshores, hem de preparar-nos per aquest escenari. Crec que sobretot s'ha de posar ènfasi en la festa de la democracia i la pau que representa el referendum d'Escòcia. La mateixa festa que volem per a nosaltres al 9-N. Als unionistes se'ls ha de reptar a que ens derrotin a les urnes. Això de boicotar el referendum fa de mal perdedor. No diu el Vargas Llosa que no tenim majoria a favor de la independència? doncs ja ho veurem al 9-N, a veure si té raó. Nosaltres també podem discutir de tot i fins a l'últim moment, però al final, vegem-ne el resultat a les urnes.
Tot i que les motivacions per a la independència de Catalunya i Escòcia són molt diferents, sembla clar que l'anunci de Saldmon, al 2012, anunciant el referendum tingué un efecte revulsiu entre nosaltres. En tot cas, el 18-S i la negociació amb Cameron per a la seva realització és el que en podriem dir la prova contra-factual de la baixa densitat democràtica de l'Estat Espanyol. És a dir, serveix d'exemple comparatiu de com voldriem que ens tractessin de bé desde Madrid i no ho fan. I perquè no ens tracten tant bé desde Madrid? Per què tanta arrrogància? No crec que sigui perquè allà Londres guanyarà i aquí Madrid perdrà.
A final de comptes, desde una perspectiva històrica, l'abordatge divers de Londres i Madrid sembla més aviat ser conseqüência de que la sobirania escocesa fou cedida al 1709 pel propi parlament d'Edimburg, mitjançant una llei! mentres que la sobirania catalana va ser usurpada mitjançant el Dret de conquesta al 1714, com tots sabem, per Felip VI. Pertant, la sobirania, si tot surt bé, allà serà retornada (devolution), mentres que aquí haurà d'esser restablerta per la nostra pròpria voluntat democràtica. No cal que els hi demanem que ens la tornin, que no ho faran mai.
Val a dir que aquest contrafactual ha estat importantíssim per a nosaltres. On ens trobariem ara, sense aquest escenari comparatiu que ens indica el "padró-or" democràtic de relació entre diverses comunitats nacionals sota un mateix sostre estatal? Jo diria que no haguessim arribat tant rapidament a superar el 50% a favor del Sí-Sí que de moment assenyalen les enquestes (d'entre els hipotètics vots vàlids, per suposat).
Montserrat Sans
Desitjo als escocesos que votin allò que la majoria d'ells vulgui i ho desitjo particularment als indenpentistes. Però així com ells van per lliure i estan concentrats en ells mateixos i el seu procès, nosaltres catalans ens hem de dedicar a nosaltres i al nostre de procès, independenment del que passi a Escòcia o deixi de passar. El resultat del 18.09 a mí no m'interessa. A mí m'interessa el del 9N perquè llavors sabré si la meva terra serà independent i lliure.
Josep Usó
Realment és engrescador veure que estem a menys d'un mes pel referèndum d'Escòcia. D'una banda, sent una certa enveja per ells, perquè podran votar sense més problemes. Però d'altra banda, pense que la societat catalana està molt més conscienciada i convençuda de la bondat de la independència que la escocesa. és la sensació que tinc.
També vull dir que em sembla fantàstic que es puguen començar a redibuixar fronteres artificials en base a pura democràcia. Aquesta seria una bona manera de començar a deixar de banda aquells poders fàctics que s'enriqueixen amb el manteniment o la imposició de fronteres en contra de la gent. Al capdavall, la lluita armada per mantindre una ratlla dibuixada a un mapa, generalment per dibuixants que no en saben res del territori, enriqueix els fabricants d'armes de tota mena, per exemple.
En qualsevol cas, just abans del referèndum escocès serà l'onze de setembre. I aquest sí que pense que serà el punt clau del procés català. Cal insistir una i mil vegades en que la participació a la gran V ha de ser multitudinària. Així ho espere.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada