ROGER MATEOS / FERRAN CASAS Barcelona |
DRET A DECIDIR ELS PLANS B
Ofereix fer eleccions ràpid i llista conjunta si el 9-N falla, però ERC no negociarà si no promet la DUI
 |
| ALIANÇA LIMITADA L’acord CiU-ERC funciona tot i que es limita a l’estabilitat per fer possible el 9-N. |
La cruïlla en què es trobarà Catalunya ben aviat
obligarà a prendre el que Artur Mas definia el 25 de juliol com a “grans
decisions”. Els esforços del bloc pel dret a decidir estan centrats a
fer possible la consulta el 9 de novembre. El Parlament aprovarà a
mitjans de setembre la llei que l’empararà, el president firmarà just
després el decret de convocatòria i, immediatament després, el govern
espanyol ho recorrerà al Tribunal Constitucional (TC). Tot indica que la
suspensió del decret i la llei, que el Consell de Garanties
Estatutàries va validar dijous només per la mínima, serà automàtica. Amb
el 9-N tombat, s’intentarà consensuar una resposta. Mas convocarà una
cimera, però ja hi vol anar amb un pla B mínimament acordat amb ERC per
esmorteir el xoc amb ICV-EUiA i la CUP. La seva idea passa per
plebiscitàries immediates, a l’hivern.
Per això ja
tempteja els republicans. El Govern descarta (en això hi ha unanimitat a
Unió i consens a CDC) posar urnes sense el vistiplau del TC, i Mas, que
diu témer un Sis d’Octubre com el que va protagonitzar Lluís Companys
el 1934, es guarda la carta del plebiscit.
Reunió tensa però amb oferta
La pressió del carrer l’Onze de Setembre, la necessitat que el 9-N
passi “una cosa grossa” i la negativa de Mas a virar i buscar acords amb
el PSC dificulten, si no hi ha consulta, dur la legislatura fins al
2016 com pretenia fa un any. Per al seu pla Mas necessita Oriol
Junqueras més implicat.
Abans d’anar-se’n de vacances a Menorca, va
temptejar-lo. Dijous 7 d’agost, després de la confessió de Jordi Pujol i
de la trobada amb Mariano Rajoy, s’hi reunia. Segons diverses fonts,
Mas va traslladar-li que si el TC tomba el 9-N el Govern no desacatarà
la prohibició. La renúncia a treure les urnes va fer que el líder d’ERC
traslladés al seu entorn que la reunió “no va anar gens bé”.
Però segons fonts nacionalistes i republicanes consultades per l’ARA,
Mas també va esbossar una oferta com a resposta al veto de l’Estat que
passaria per convocar eleccions el 9-N o just després -i que se
celebressin entre el desembre i el febrer, a tot estirar al març- i
presentar-s’hi sota el paraigua d’una gran coalició que, d’entrada, sumi
CDC, ERC, crítics del PSC i elements de la societat civil. Tots dos van
donar-se l’agost per pensar-hi i preveuen tornar-se a veure durant la
primera quinzena de setembre.
Junqueras creu que cal
posar tota la carn a la graella pel 9-N (li van molestar molt les
declaracions posteriors de Joana Ortega, Joan Rigol i Santi Vila
afirmant que si el TC el vetava no es faria) però està disposat a
arremangar-se si és inviable. Posa, això sí, dues condicions sine qua non per
acordar el pla B. La primera és que la coalició resultant prometi la
declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament. La segona és
que sols pactarà amb qui arribi “fins al final” amb la consulta. No
queda clar si això vol dir treure les urnes, però sí portar tan lluny
com pugui el pols amb l’Estat amb l’únic límit de perdre-hi
l’autogovern. Que les condicions (la primera és la més tangible) es
compleixin no implica que ERC accepti automàticament una coalició,
expliquen, però asseguren la sintonia necessària per fer-la possible.
Eleccions “no convencionals”
Fonts nacionalistes afirmen que Mas ja s’ha fet a la idea d’avançar
comicis. A la seva última roda de premsa va afirmar que preferiria
esgotar el seu segon mandat, però que no confonia “desitjos i realitat”.
El diumenge triat per votar seria entre el desembre i el febrer per
aprofitar la inèrcia d’una tardor calenta. Si han de ser plebiscitàries
per ratificar l’estat propi, diuen fonts de la federació, els partits no
se les poden prendre com a “convencionals”. L’excepcionalitat es
reflectiria en la “llista d’unitat” encapçalada per Mas. Una
excepcionalitat que ERC vincula a una DUI sobre la qual Mas encara no
s’ha pronunciat de forma clara i que, d’entrada, provocaria el seu divorci amb Unió.
Una aliança similar ja va estar damunt la taula per les europees. CDC
volia una “llista de país” -que hauria dissimulat la seva davallada-,
però ni Duran i Lleida ni els republicans l’avalaven. El 25 de maig es
va confirmar el temor convergent: ERC va passar-li al davant. Ara, amb
CiU tocant fons a les enquestes -l’impacte del cas Pujol pot
agreujar-ho-, Mas busca una resposta contundent i guanyadora al veto a
la consulta però també vol evitar encapçalar una llista amb les sigles
de sempre, conscient que una derrota l’apartaria del lideratge del
procés. ERC sempre ha dit que no volia forçar res perquè de poc li val
una victòria sense majoria suficient per proclamar l’estat propi. El
discurs s’ha matisat. Ja no els fa tanta por provar-ho amb Junqueras i
de la mà de NECat i Avancem perquè, afirmen, si el 9-N punxa i Mas no
assumeix la DUI, “la gent pot concentrar el vot i forçar solucions”.
A CDC compten que el pla B de Mas no seduiria ni ICV-EUiA ni la CUP.
La pressió es traslladarà a ERC. “Anar units a les plebiscitàries serà
el gran tema de debat els pròxims mesos si no ens permeten el 9-N”,
vaticinen. ERC, que a les europees va al·legar que per separat sumaven
més, té com a única prioritat formal votar el 9-N, però per si de cas ja
ha posat línies vermelles. “Les plebiscitàries han de tenir un sentit,
que no és altre que tenir una majoria per fer la DUI. Ni postergar el
procés, ni salvar Mas, ni esperar que això estovi l’Estat, a qui ja hem
apel·lat amb escrupulosa legalitat durant dos anys i mig”, avisen.
Govern d’unitat i municipals
Si ERC accepta l’oferta caldria veure fins on es du el pols pel 9-N,
pactar termes i calendari de la DUI i, sense Unió i havent de fer un nou
executiu, s’obriria la porta al govern de coalició i potser a llistes
municipals conjuntes. Si Junqueras no accepta i tampoc hi ha consulta,
Mas afrontaria sol la gestió del descontentament i ell i el procés es
trobarien a l’abisme. Avançar eleccions seria temerari en el pitjor
moment de la història de CiU però esgotar legislatura inviable. Fonts
convergents dubten que Mas optés a la reelecció sense la llista
unitària. Per això necessita ERC al costat i pactar-hi el pla B, per
gestionar una tardor calenta i fer el pols amb l’Estat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada