Fan trampa permanentment, enganyen i ataquen de manera deliberada i conscient. A Madrid no s'hi pot anar amb el lliri a la mà.
Primera. Que ell no pot negociar en nom de tothom. És el president de
la Generalitat i, per tant, per voluntat popular, té el dret de
negociar representant el govern de Catalunya. Però el moment és molt
especial i una de les matèries de negociació, això que en diuen 'el
procés', és massa delicada i sobretot massa transversal. En els altres
temes no tinc res a dir-hi, però en aquest cal que siga extremadament
prudent. Ell mateix ha afirmat que no farà cap pas sense consultar-lo
amb els altres partits signants de l'acord sobre la consulta. I així
hauria de ser.Segona. Que negociar és bo i que intentar arribar a acords és una obligació de tot governant. Fins i tot
si davant tens l'estat espanyol i un personatge com Rajoy. Jo crec que Mas ha de fer tant com puga per aconseguir un acord sobre la consulta, tot allò que siga a les seues mans i no viole la regla anterior. Sé que és difícil, però cal intentar-ho d'una manera clara i directa. Si de cas no hi ha cap possibilitat, ja ens ho explicaran.
Tercera. L'estat espanyol és deslleial i el govern espanyol encara més. De proves, se n'acumulen cada dia sobre la taula. Aquell estat i aquell govern no actuen amb la lleialtat institucional deguda vers els ciutadans de Catalunya, vers les seues institucions i vers el seu govern. Fan trampa permanentment, enganyen i ataquen de manera deliberada i conscient. No tenir en compte això fóra simplement suïcida. I a Madrid no s'hi pot anar amb el lliri a la mà.
-------------------------------------------
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Ferran Suay
L'estat i el govern espanyols no sols són deslleials, sinó que a hores d'ara tenen un marge de maniobra ben escàs. Rajoy no pot cedir gens perquè el seu discurs, com tot l'espanyolisme, té una forta base d'anticatalanisme, i qualsevol concesió tindria un cost electoral elevat. Fins i tot en el cas improbable que Rajoy arribàs a ajuntar prou intel·ligència política com per a entendre que l'actual intransigència fa crèixer l'independentisme, i que a Espanya li convindria més una posició negociadora, no la podria adoptar per por d'una debacle electoral. El fet que el PSOE aposte tant com el PP per un espanyolisme d'alta intensitat (que es radicalitzaria encara més si Rajoy dóna mostres de 'debilitat') encara li ho fa més difícil. Així, crec que la reunió serà estrictament protocolària, i que ningú dels dos no té la menor espectativa d'arribar a cap acord. Les jeux sont faits.
Francesc X. Arenas
Si jo fos el President Mas, aniria a Madrid, saludaria a en Rajoy, i el sotmetria a rendiment amb una sola condició: la consulta. Si jos fos Rajoy, acceptaria la proposta.Però com que ni sóc Mas ni sóc Rajoy, i faran el que voldran, només vull dir al President Mas que no s'arronsi i recordar-li que la dignitat d'un poble i l'actual procés sense precedents (ni passats ni futurs probablement) està per sobre de qualsevol interès o perjudici particular.Endavant President Mas, estem amb vostè. Però no oblidi que el 2014 és del poble, d'aquell qui els polítics havien oblidat fa temps. Ara, amb vostè confiem. No ens defraudi.
Joan Goma
Un altra cosa que ha de tenir en compte és referent a la comunicació al públic.
El govern espanyol i el PSOE repeteixen fins al cansament el mantra de que la consulta es il·legal.
Aquest mantra no es pot combatre amb una defensa feble dient que no es farà cap consulta il·legal. Ni tan sols es pot combatre amb una defensa forta dient que la consulta serà perfectament legal perquè la Generalitat té competència exclusiva per organitzar consultes populars i estarà amprada per la llei catalana de consultes.
La millor defensa per combatre aquest mantra és un bon atac. Cal dir ben clar que el que seria il·legal seria que el govern espanyol i/o el tribunal constitucional espanyol, violessin la llei intentant impedir que els catalans votem. Que si intentessin fer-ho, no només estarien violant la llei catalana de consultes, l'estatut de Catalunya i la pròpia constitució espanyola, sinó que estrien cometent una violació massiva dels drets humans dels catalans que tenim dret a expressar lliurement quina és la nostra voluntat sobre la independència de Catalunya per qualsevol mitjà, inclòs el de dipositar una papereta un una urna.
Ja n'hi ha prou d'anar amb el lliri a la ma. Si hi ha una probabilitat remota de que la consulta sigui acordada amb el govern espanyol i amb una acord de respectar-ne el resultat, és que els hi deixem ben clar que si impedeixen la consulta, automàticament l'hauran perdut.
Josep Usó
Realment, el marge de maniobra del President Mas en la reunió de demà no és més gran del que és. A saber. Al que va, és a demanar que el Govern de Madrid permeta fer la Consulta (que ja ha anunciat que no permetrà, juntament amb el "progressista" nou cap del PSOE). Si li diuen que no, doncs bon dia i a reveure. I s'explica el que hi ha a la resta de partits i a continuar endavant.
Al capdavall, el Govern de Madrid tampoc té gaire marge per a res, amb el que ja ha dit i amb els lleons que té al darrere. I, per descomptat, la seua fama de trampós és llegendària. Bon dimecres i bona sort, President Mas.
Josep Almar
No es tracta de deslleialtat. L'Estat espanyol ens ha declarat la guerra i ho mostra cada dia com molt be dius. La meva esperança de resultats en aqueste entrevista es nul.la.
Josep Blesa
“Demà”, per avui, serà una reunió “bruta” però amb bones formes. Ambdós trauran algunes de les armes amagades. Serà la reunió de comiat. Igual que el M.H. Pujol tenia els Galí, Cabana, Subirà, Prenafeta i Alavedra, els seus “consellers” directes, el M.H. President Artur Mas tindrà tot el CATN havent-lo assessorat de bestreta. Açò ja és un salt qualitatiu de gran escandall envers en Pujol. El nou Moisès des de divendres proppassat. Per a que hi haguera algun “acord” caldria d’haver algun punt en comú sobre el qual fer recolzament. I, crec, que no n’hi ha cap, de comú. Si el concepte de democràcia és tan divergent, ja hi falla qualsevol altra consideració. Per tant, avui, per “demà”, és la reunió de dos diplomàtics en “estat de guerra” no oberta de dues societats, que, tot i vivint sota el mateix cel no tenim el mateix horitzó. En Rajoy té l’artilleria pesant del seu estat pactada amb l’altre partit supremacista principal de l’oposició. Que, a hores d’ara, ja parla de “patriotisme” desacomplexadament seguint el crit “podador” del Pablo Iglesias II, que, ha reviscolat el sentiment nacionalista de nou entre els tardoestatistes. Enfront tenim en Mas que té tota la infanteria i la minsa artilleria d’aquest país de països, bàsicament, la de la Sénia en amunt. Eixa és la quarta consideració que afegiria a l’editorial: que en Pujol anava a fer de “triler” a per les quatre molles de sempre, mentre que En Mas ha d’anar a fer l’estaquirot per a quedar-se amb el pa sencer. Perquè el camp de joc on realment juguem aquesta “guerra bruta” és en les llars de cadascun de nosaltres. Això és el que ha canviat radicalment avui. La democràcia és el punt de recolzament on hem fet ferm de cara a la resta del món. Les espases en alt d’ambdós diplomàtics fent la “treva de pau” és la nostra victòria i la demostració internacional del poder de la nostra gent. El fracàs de la cimera és el nostre èxit. I l’ensulsiada d’en Rajoy i família.
And that’s all folks..._ (V*V)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada