REFERENDUM
"Nosaltres, els malalts, els que volem votar agrairíem que els partidaris d’una Catalunya dins d’Espanya deixin d’emprar la propaganda que ells mateixos difonen com a diagnòstic", manifesta el periodista
Nerea Rodríguez
El periodista Francesc-Marc Álvaro - Gabi Muñoz |
El periodista Francesc-Marc Álvaro ha escrit avui un article al diari ‘La Vanguardia’ amb la intenció de replicar un altre article sobre el sobiranisme i els nacionalistes catalans publicat aquesta mateixa setmana pel catedràtic de Dret Constitucional i fundador de C’s, Francesc de Carreras. Álvaro adverteix que, malgrat que “alguns creuen que caricaturitzar el sobiranisme el frenarà, és tot el contrari”.
“Quan De Carreras afirma que ‘a Cataluña hi ha hagut una xarxes clientelars i un sutil maccarthisme que han inspirat por per així comprar i vendre voluntats’, fa riure”, manifesta el periodista. I argumenta:
“Sobretot perquè el maccarthisme o cacera de bruixes als Estats Units durant els cinquanta va ser un cas extrem de persecució policial, judicial i política, a menys que això faci referència a la dimissió forçada del fiscal Rodríguez Sol per haver dit que és bo escoltar la gent”.
Encara fa més riure, segons Álvaro, “que ho digui algú que fa classes a la universitat pública, escriu en diversos diaris, es mou entre les elits i va ser membre del Consell Consultiu de la Generalitat durant disset anys. Pel que fa a les xarxes clientelars, tots els partits que han governat, dins i fora de Catalunya, n’han tingut, aquest no és pas un tret diferencial. I pel que fa als altaveus de què disposa cada opció, només cal comptar –em basta una mà- quants mitjans defensen amb claredat el dret a decidir, per no dir la independència”.
A més, en l’article, constata que “hem passat de la metàfora de l’oasi a la de la casa de bojos. Catalunya és, segons diversos polítics, periodistes i opinadors, una societat malalta. Això ho diuen, ho escriuen i ho repeteixen quan volen explicar i explicar-se el que està passant aquí. O som una colla de nazis, o ens col·loquen la plantilla basca, o som dignes de tractament psiquiàtric, tot i que suposo que les tres categories no són excloents”. “Davant d’aquests subnivells d’argumentació pública hom sent vergonya aliena”, lamenta, i continua: “És lamentable que persones responsables i amb estudis es dediquin a combatre les idees que no els agraden amb estratègies tan barroeres i tan inconsistents”.
"No tenen capacitat de discerniment"
En aquest sentit, critica que “no es vol admetre que el sobiranisme és un projecte tan respectable com mantenir una autonomia cada cop més buida, predicar un federalisme sense federalistes o demanar una tercera via que ningú de Madrid no planteja”. Alhora, ironitza: “Les persones que propugnen la independència no tenen capacitat de discerniment, són ninots en mans de governants conspiradors que -per reblar el clau- dominen la situació gràcies a les subvencions (sobretot ara que hi ha tants diners per repartir!); a més, com tothom sap, els governs de Galícia, Andalusia, Madrid, Extremadura o València no han subvencionat mai res”.
I continua: “Perquè la fal·làcia se sostingui cal oblidar sempre els fets reals: el final del nou Estatut a mans del TC, les polítiques recentralitzadores del PSOE i del PP, l’asfíxia financera de la Generalitat, les amenaces d’Aznar i les mentides de Zapatero...” En aquest sentit, deixa clar que “en comptes de parlar a partir de la realitat sobre la conveniència –segons ells– de mantenir Catalunya dins del Regne d’Espanya, es dediquen a desfigurar un moviment que ha trencat totes les seves previsions.”
Finalment, Álvaro conclou: “Nosaltres, els malalts, els que volem votar (i els que, més concretament, votarem sí-sí) agrairíem que els partidaris d’una Catalunya dins d’Espanya deixin d’emprar la propaganda que ells mateixos difonen com a diagnòstic. Em recorden un guru que recomanava ‘la pròpia orina com a medicina’. Si ho intenten, el debat serà més útil i ells entendran moltes coses”.
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/05/Alvaro_respon_a_de_carreras_caricaturitzar_el_sobiranisme_no_el_frenara_100507.php
1 comentari :
És dramàtic i és característic d'aquest país, que tot un catedràtic no tingui arguments per defensar l'opció contrària a la voluntat del poble. Què pot ensenyar a la universitat el Sr. De Carreras si el seu judici ve determinat, no per la raó democrática, sinó per la subjectivitat de la seva ràbia?
Publica un comentari a l'entrada