Ell no pot donar suport de manera oberta al seu país d'origen sense que l'acusen d'actuar no pas en interès de França, com és la seua obligació, sinó en interès del país on va nàixer.
Valls no mai ha estat clarament favorable a Catalunya. No hi és contrari, tampoc, simplement evita la
polèmica. I és molt curós a l'hora de fer-ho. L'evita de manera estricta. Però és precisament per això que no ens convé gens que siga primer ministre de França. Ell no pot donar suport obertament al seu país d'origen sense que els uns i els altres l'acusen d'actuar no pas en interès de França, com és la seua obligació, sinó en interès del país on va nàixer.
És clar que a França el primer ministre no dirigeix la política exterior, que és una atribució gairebé personal del president de la república, i que quan la gran política s'activa els detalls personals acaben comptant poc. Però, dit això, jo hauria preferit que Valls arribàs a Matignon més tard, amb el dossier català ja resolt.
PD. Parlant en clau interna, a més, trobe simplement desastrós que Hollande reaccione a l'ascens del Front Nacional posant de primer ministre el polític socialista més autoritari i que més a prop s'ha situat dels postulats de la dreta. A mi em sembla que precisament la solució consisteix a acorralar el llenguatge i la pràctica de la senyora Le Pen més que no a imitar-lo.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada