La força que ens encomanarem els uns als altres l’11 de setembre ens farà guanyar el referèndum del 9 de novembre. N’estic segur.
Però, s'acaben com s'acaben les negociacions, crec que tots hem de ser conscients del valor i la importància d'allò que passarà aquell dia. Per tres raons.
La primera és que aquell dia canviarà el ritme del país. Ara ens toca esperar calmats i aguantar les
estrebades. Cal treballar a bon ritme però sense necessitat de ser estridents. No tenim pressa. Ara ja no. Si de cas, en tenen ells, el govern espanyol i els nacionalistes del país veí, però nosaltres ja no. En canvi, l'11 de setembre, de fet, inaugurarà la campanya del referèndum. A partir d'aquell dia ens ho juguem tot pel doble sí. Caldrà esmerçar molts esforços a guanyar i a guanyar amb la màxima contundència. I no sé imaginar-me cap manera millor de començar l'esprint final que aquesta: una altra manifestació per a la història.
Especialment, i aquesta és la segona raó, perquè passarà com fa dos anys: omplirem Barcelona i ens sentirem tan poderosos de veure'ns tants i tan units que això ens aportarà una energia molt especial. Només cal que recordeu com tornàveu a casa l'11 de setembre de 2012 per a saber què sentireu quan hi torneu ara, amb un objectiu final a dos mesos vista. Si a la Via Catalana vam fer eixir dos milions de persones al carrer, imagineu-vos quin envit no tenim ara i poseu-lo en perspectiva. El cens electoral català és de cinc milions i mig de ciutadans; de manera que potser arribarem a ajuntar prou gent per a guanyar el referèndum.
La força que ens donarà, la força que ens encomanarem els uns als altres l'11 de setembre ens farà guanyar el referèndum del 9 de novembre. N'estic segur.
I tercera raó, que no és gens banal: el món ens mirarà amb lupa. Tots els mitjans i tots els governs. Per això crec que cal una acció visualment espectacular que no permeta cap dubte. Penseu que faltarà tan sols una setmana per a la votació d'Escòcia i que el debat, per tant, ja haurà atès el punt culminant. Hem d'impressionar, i impressionar només s'aconsegueix impressionant.
Els detalls finals ja ens els diran. Em sembla que l'ANC s'ha guanyat que li fem confiança i jo personalment la hi pose. Si l'acció acaba essent o no a la Diagonal --que a mi em sembla una opció excel·lent-- i quines accions s'hi afegiran pense que són decisions sobre les quals tots podem opinar, però que ja acabaran decidint els qui ho hagen de fer. Ben entès, però, que aquell dia cal la unitat més gran que puguem oferir i que hem de mostrar al món i a la nostra societat la millor cara d'aquest país. És l'objectiu i estic convençut que ho farem.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada