Nadal: "On són els 600.000 vots?"

27/04/2014

DEBAT AL PSC

L’expresident del PSC a Girona està convençut que de la direcció socialista, "tal com condueix les coses, no permet esperar res de bo”

 

Alèxia L. Ferret

L'exconseller Joaquim Nadal

L’expresident de la federació del PSC a les comarques de Girona, Joaquim Nadal, s’ha preguntat en una entrevista a ‘El Punt Avui’ què ha passat amb els 600.000 vots que separen Pasqual Maragall el 1999 respecte a Pere Navarro el 2012. Nadal s’ha mostrat convençut que el que està passant al PSC no és pas atribuïble a una sola persona, sinó que de la direcció que presideix, tal com condueix les coses, no permet esperar res de bo.

Aquest és un fragment de l'entrevista:

Girona és un símptoma del que està passant a tot el territori?

El que ha passat a les Terres de l'Ebre, amb Núria Ventura i l'alcalde de Flix, té el mateix pes i el mateix sentit. A les Terres de l'Ebre, on el PSC ha tingut un pes molt important, una part dels alcaldes i càrrecs públics es distancien d'aquesta oficialitat perquè al territori es viu un debat d'una manera diferent de com ho interpreta la direcció nacional. Passa a Lleida, i no perquè Àngel Ros ho interpreta, sinó perquè hi ha altra gent que pensa que, per recuperar espai polític al territori, cal no perdre de vista aquesta sensibilitat que des de Barcelona no es veu. Què hem fet perquè tanta, tanta, gent sigui més a fora que a dins? El problema del PSC no és que el consell nacional el guanyi per 80 a 20 una determinada sensibilitat, el problema és què ha passat amb els 600.000 vots que separen Pasqual Maragall el 1999 respecte a Pere Navarro el 2012. Això no és pas atribuïble a una sola persona. He intentat evitar les crítiques personals. Les meves són polítiques, institucionals o ideològiques. I, tot i que m'he sentit atacat, perquè quan et diuen cacic et sents atacat, no em posaré a la boca Pere Navarro per dir que és un desastre. Ara, la direcció que presideix, tal com condueix les coses, no permet esperar res de bo.

La direcció no ho veu?
Em sembla greu. A mi em deien que el grup parlamentari no feia prou oposició, prou sang. Volien atacar, atacar, atacar, marcar perfil propi. Deien: “Sou poc d'esquerres, heu sucumbit a l'agenda identitària, cal ser més socialista.” Quina era la condició? Aparcar l'agenda nacional. Però els temes polítics no es poden separar com el gra de la palla. L'agenda nacional i l'agenda social són com una tija de blat. Si separes l'espiga del tronc abans que hagi madurat, no serveix per a res. Els dos temes són inseparables. Els que insisteixen de manera reiterada i des d'un cert fonamentalisme que l'agenda nacional ha enterbolit el perfil d'esquerres del PSC s'equivoquen, perquè una de les condicions del socialisme català és el catalanisme.

I ara què?
O hi ha un agrupament de les forces catalanistes a dins i a fora del PSC que se senten d'esquerres i comencen a definir un perfil propi, amb renúncia als protagonismes personals i l'assumpció d'un lideratge nou que s'hauria de fabricar, o això no prosperarà. Hi ha qui, com Toni Comín, ha trencat el carnet. Hi ha qui creu que s'ha de provar des de dins perquè no volen regalar el partit. I hi ha qui diu, com Manel Nadal, que cal fundar una nova força socialista i catalanista. En el ventall entre fundar un nou partit polític i refundar el PSC i tornar-hi a posar les tres potes hi ha la solució. A títol personal, no em veig fundant res. Me n'aparto i me'n vaig. I espero i desitjo que algú agafi aquesta bandera i assumeixi el lideratge. I si algú ho fa, jo hi ajudaré.


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/04/nadal_on_son_els_600.000_vots_100259.php