La jungla del procés a trenta setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Risto Mejide, Joaquim Nadal, Alfredo Pérez Rubalcaba, Eduard Punset, Josep Rosiñol i Alicia Sánchez Camacho.
Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador..- A
més del no definitiu d’Espanya a un referèndum acordat, sense cap
contrapartida més enllà del fum d’una impossible reforma constitucional,
aquests set dies ens deixen damunt la taula l’exposició per l’Assemblea
Nacional Catalana d’una acurada i imaginativa preparació de la
mobilització popular en favor del dret a decidir entre l’Onze de
Setembre i el 9N. En contrast, el dependentisme s’organitza tard i
malament , sobre una base electoral feble i desmobilitzada. Som cada dia
més a prop. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.
Mejide, Risto(creatiu publicitari). Malalt de carnetisme.
Mentre el president espanyol Mariano Rajoy tornava a repetir la seva
estultícia de la sang que ens uneix, aquest histriònic presentador
televisiu entrevistava, diumenge, al president d’Esquerra. Amb el seu
vedetisme habitual, no va deixar al bo d’en Junqueras enllaçar (i mira
que és difícil) més de dues frases seguides. Particularment delirant va
ser el moment en el qual li va preguntar sis vegades que què deia el seu
DNI. Antic, antic, encara que amb posat modern, Mejide no entén que el
catalanisme (avui, majoritàriament sobiranista), a diferència de
l’espanyolisme, no és l’ètnic de la sang, sinó el conformat a partir
d’elecció lliure. Per això el nostre actual document d’identitat pot dir
missa: ja és paper mullat.
Nadal, Joaquim(exconseller socialista).
S’agafa abans un mentider.
La setmana ha acabat amb una nova fumarada de l’establishment
en defensa d’una hipotètica reforma constitucional per a la qual no
existeix cap mena de consens ni a Espanya ni encara menys a una
Catalunya, que ja ha passat aquesta pantalla. La credibilitat dels
proponents a més, és radicalment nul·la. L’exalcalde de Girona ha
recordat que fou
precisament Pérez Rubalcaba qui va oposar-se amb més energia al traspàs
a la Generalitat de la titularitat dels aeroports catalans.
Cal recordar, sobretot, encara que ara mirin cap a una altra banda
després de lobotomitzar el PSc, que la sentència del Tribunal
Constitucional de juliol de 2010 que va assassinar l’autonomisme va
seguir fil per randa els arguments de l’advocat de l’Estat del govern
Zapatero. Difícilment ens tornaran a enganyar.
Pérez Rubalcaba, Alfredo(líder socialista espanyol).
Fum, fum, fum.
La intervenció del secretari general del PSOE al debat al Congrés del passat dimarts
hauria d’haver fet amagar-se sota l’escó als seus correligionaris
catalans. Resulta que, a diferència dels sobiranistes, que estem
obligats a revelar fins a l’últim detall d’un futur que no depèn de
nosaltres, el senyor Rubalcaba pot parlar de la reforma constitucional
sense concretar res de res. Boira per ensarronar, trenta anys més, una
altra generació. I a més, declarar-se, contra allò que ell mateix
defensava el 1976, absolutament (així, absolutament) contrari al dret a
l’autodeterminació. Ell vol que continuem junts i, per tant, no podem
votar una altra opció que la seva. Gran demòcrata, sí senyor. Campalans,
Serra i Moret, Pallach, Raventós. Pobre PSc.
Punset, Eduard(expolític i divulgador científic).
Intel·ligència en deconstrucció.
L’entrada de la seva filla en el número tres de les llistes de Ciudadanos
a les europees, ha derivat en el suport del veterà expolític centrista a
la formació estrella del dependentisme. Un recolzament acollit per
l’entorn mediàtic de l’espanyolisme català (famolenc com el tenim) amb
gran alegria i gatzara. No és d’estranyar: és un gran progrés, si tenim
en compte que van començar amb el Yoyas. Una periodista-activista de la
corda considerava el suport de Punset com una demostració que la
intel·ligència és amb la submissió a Espanya. La idea només té un petit
inconvenient: que absolutament totes les enquestes fetes als darrers
anys demostren empíricament que com més alt és el nivell d’estudis de la
mostra consderada més gran és també el percentatge d’independentistes.
Llàstima.
Rosiñol, Josep (president de Societat Ciivil Catalana).
Quatre anys de retard.
L’Assemblea Nacional Catalana va néixer estrictament de la Conferència
Nacional per l’Estat propi celebrada l’abril de 2011; en realitat, però,
l’origen cal cercar-lo en desembre de 2009, no només perquè fou a
l’entorn de la Consulta d’Arenys de Munt que es constituí el nucli
rector, sinó perquè va sorgir de l’escalf de les mobilitzacions pel vot
que la van seguir. Ara, el dependentisme ha decidit, després del fracàs
els dos darrers anys de les seves convocatòries de manifestació del Día de la Hispanidad, articular Societat Civil Catalana, una entitat transversal en favor del manteniment de la dependència i la submissió
de Catalunya envers l’Espanya, que la vol esborrar del mapa per sempre.
Fan tard. Massa. I ho saben. Perden la partida i s’equivocaran molt.
Sánchez Camacho, Alicia(presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Parlar per parlar.
Des de la Camarga, tot esperant la seva defenestració política, la
Sánchez Camacho s’arrossega penosament per la vida política catalana. La
seva buidor personal (no sé, segons diuen de les converses que alguns
li han sentit mentre dina amb amigues) es veu encara superada per la
capacitat per contradir-se. Diumenge passava per la Nostra per no quedar-se enrere en la cursa dependentista i clamar contra l’Assemblea,
tot afirmant que no representa ningú; que qui representa de veritat els
catalans és el Parlament de Catalunya: aquesta era la seva reflexió tot
just 48 hores abans que el Congreso de los Diputados amb
majoria absoluta del seu partit, es passés pel folre la voluntat
expressada per dos terços dels catalans! Coherència espectacular.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Nadal, Joaquim(exconseller socialista).
S’agafa abans un mentider.
La setmana ha acabat amb una nova fumarada de l’establishment en defensa d’una hipotètica reforma constitucional per a la qual no existeix cap mena de consens ni a Espanya ni encara menys a una Catalunya, que ja ha passat aquesta pantalla. La credibilitat dels proponents a més, és radicalment nul·la. L’exalcalde de Girona ha recordat que fou precisament Pérez Rubalcaba qui va oposar-se amb més energia al traspàs a la Generalitat de la titularitat dels aeroports catalans. Cal recordar, sobretot, encara que ara mirin cap a una altra banda després de lobotomitzar el PSc, que la sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010 que va assassinar l’autonomisme va seguir fil per randa els arguments de l’advocat de l’Estat del govern Zapatero. Difícilment ens tornaran a enganyar.
Pérez Rubalcaba, Alfredo(líder socialista espanyol).
Fum, fum, fum.
La intervenció del secretari general del PSOE al debat al Congrés del passat dimarts hauria d’haver fet amagar-se sota l’escó als seus correligionaris catalans. Resulta que, a diferència dels sobiranistes, que estem obligats a revelar fins a l’últim detall d’un futur que no depèn de nosaltres, el senyor Rubalcaba pot parlar de la reforma constitucional sense concretar res de res. Boira per ensarronar, trenta anys més, una altra generació. I a més, declarar-se, contra allò que ell mateix defensava el 1976, absolutament (així, absolutament) contrari al dret a l’autodeterminació. Ell vol que continuem junts i, per tant, no podem votar una altra opció que la seva. Gran demòcrata, sí senyor. Campalans, Serra i Moret, Pallach, Raventós. Pobre PSc.
Punset, Eduard(expolític i divulgador científic).
Intel·ligència en deconstrucció.
L’entrada de la seva filla en el número tres de les llistes de Ciudadanos a les europees, ha derivat en el suport del veterà expolític centrista a la formació estrella del dependentisme. Un recolzament acollit per l’entorn mediàtic de l’espanyolisme català (famolenc com el tenim) amb gran alegria i gatzara. No és d’estranyar: és un gran progrés, si tenim en compte que van començar amb el Yoyas. Una periodista-activista de la corda considerava el suport de Punset com una demostració que la intel·ligència és amb la submissió a Espanya. La idea només té un petit inconvenient: que absolutament totes les enquestes fetes als darrers anys demostren empíricament que com més alt és el nivell d’estudis de la mostra consderada més gran és també el percentatge d’independentistes. Llàstima.
Rosiñol, Josep (president de Societat Ciivil Catalana).
Quatre anys de retard.
L’Assemblea Nacional Catalana va néixer estrictament de la Conferència Nacional per l’Estat propi celebrada l’abril de 2011; en realitat, però, l’origen cal cercar-lo en desembre de 2009, no només perquè fou a l’entorn de la Consulta d’Arenys de Munt que es constituí el nucli rector, sinó perquè va sorgir de l’escalf de les mobilitzacions pel vot que la van seguir. Ara, el dependentisme ha decidit, després del fracàs els dos darrers anys de les seves convocatòries de manifestació del Día de la Hispanidad, articular Societat Civil Catalana, una entitat transversal en favor del manteniment de la dependència i la submissió de Catalunya envers l’Espanya, que la vol esborrar del mapa per sempre. Fan tard. Massa. I ho saben. Perden la partida i s’equivocaran molt.
Sánchez Camacho, Alicia(presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Parlar per parlar.
Des de la Camarga, tot esperant la seva defenestració política, la Sánchez Camacho s’arrossega penosament per la vida política catalana. La seva buidor personal (no sé, segons diuen de les converses que alguns li han sentit mentre dina amb amigues) es veu encara superada per la capacitat per contradir-se. Diumenge passava per la Nostra per no quedar-se enrere en la cursa dependentista i clamar contra l’Assemblea, tot afirmant que no representa ningú; que qui representa de veritat els catalans és el Parlament de Catalunya: aquesta era la seva reflexió tot just 48 hores abans que el Congreso de los Diputados amb majoria absoluta del seu partit, es passés pel folre la voluntat expressada per dos terços dels catalans! Coherència espectacular.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada