Tot i que Espanya a prou feines representa un 10% de la comunitat lingüística castellana al món, imposa el seu domini sobre l’imperi perdut, ara però l’imperi de la “Ñ” comença a desmembrar-se
L’actual crisi institucional i econòmica del regne d’Espanya ha donat impuls als arguments de prestigiosos lingüistes sud-americans, que estan fent forat en països com Argentina i Mèxic, que consideren que “l’español panhispánic” és una llengua inexistent, i que institucions com l’Instituto Cervantes, la RAE i les seves sucursals als països sud-americans, serveixen per justificar la supervivència d’una suposada mancomunitat postcolonial basada en la llengua espanyola, i que estan orientades a servir els interessos comercials i diplomàtics d’Espanya. En aquest sentit, la llei de llengües d’Aragó, que diferencia el LAPAO del català, s’ha vist com un referent a l’altra banda de l’Atlàntic.
 |
| Mario Vargas en el Congres de La Llengua espanyola a Panamà l’octubre de l’any passat |
Espanya busca convertir l’idioma espanyol en un dels principals atributs de la marca Espanya.
El valor polític i comercial del castellà és indubtable d’aquí que un dels objectius de l’estat espanyol sigui vincular la imatge d’Espanya al concepte globalitzador de la llengua espanyola i convertir la llengua de prop de 450 milions de persones en un símbol de la marca Espanya. D'aquí l'interés de reforçar i continuar la tasca de l’Associación de Academias de la Lengua Española, una mena de sucursals de la Real Academia Española creades el segle XIX per a reconquerir alguna cosa de l’imperi perdut, i ara encaminades, sobretot, a permetre acaparar el mercat dels països de parla castellana. El problema és que aquesta estratègia contrasta amb els objectius dels països sud-americans que comencen a ensenyar les ungles.
Sota el lema “Unitat en la diversitat” s’amaga l’imperialisme lingüístic espanyol
La RAE, fundada per Felip V el 1713, actua d’autoritat normativa que vetlla per la unitat de la llengua espanyola des de fa tres-cents anys i lluny de rebaixar el seu tarannà imperialista lingüístic, l’ha reforçat enfortint la xarxa d'acadèmies en el territori americà, establint les Cimeres Iberoamericanes de la llengua -presidides pel monarca espanyol-, per intentar crear una imatge d'unitat panhispànica més enllà de les diferències existents. I amb la creació de l'Institut Cervantes, associat al Ministeri d'Exteriors, es reforçava, a més, l’estratègia de la comercialització de l'idioma. Ara tot aquest imperi de poder lingüístic corre el risc de desmuntar-se.
El valor polític i comercial del castellà és indubtable d’aquí que un dels objectius de l’estat espanyol sigui vincular la imatge d’Espanya al concepte globalitzador de la llengua espanyola i convertir la llengua de prop de 450 milions de persones en un símbol de la marca Espanya. D'aquí l'interés de reforçar i continuar la tasca de l’Associación de Academias de la Lengua Española, una mena de sucursals de la Real Academia Española creades el segle XIX per a reconquerir alguna cosa de l’imperi perdut, i ara encaminades, sobretot, a permetre acaparar el mercat dels països de parla castellana. El problema és que aquesta estratègia contrasta amb els objectius dels països sud-americans que comencen a ensenyar les ungles.
Sota el lema “Unitat en la diversitat” s’amaga l’imperialisme lingüístic espanyol
La RAE, fundada per Felip V el 1713, actua d’autoritat normativa que vetlla per la unitat de la llengua espanyola des de fa tres-cents anys i lluny de rebaixar el seu tarannà imperialista lingüístic, l’ha reforçat enfortint la xarxa d'acadèmies en el territori americà, establint les Cimeres Iberoamericanes de la llengua -presidides pel monarca espanyol-, per intentar crear una imatge d'unitat panhispànica més enllà de les diferències existents. I amb la creació de l'Institut Cervantes, associat al Ministeri d'Exteriors, es reforçava, a més, l’estratègia de la comercialització de l'idioma. Ara tot aquest imperi de poder lingüístic corre el risc de desmuntar-se.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada