Pel diari, el "pacte de l'oblit" establert arran de la mort del dictador i la crisi econòmica són les causes de l'auge de grups extremistes
El rotatiu nord-americà 'The Wall Street Journal' publica aquest dilluns un reportatge sobre l'auge de grups franquistes a l'Estat espanyol. L'article analitza els incidents que s'han registrat els últims mesos, entre els quals figura l'atac al centre cultural Blanquerna la passada Diada, i atribueix aquest increment dels grups extremistes al "pacte de l'oblit" establert després de la mort del dictador i al 50% d'atur juvenil que es registra a l'Estat. L'article fa un repàs a l'evolució d'aquests grups des de la mort de Franco i destaca que és la justícia argentina la que investiga els crims del franquisme en contrast amb la "passivitat" del poder judicial espanyol.
 |
Seguidors del dictador feixista Francisco Franco amb el braç alçat durant l'acte de record per la seva mort
© @acn
|
Espanya "és l'únic país on tu pots ser un demòcrata sense ser antifeixista".
Finalment, el reportatge també parla dels diversos monuments dedicats a Franco que encara avui dia es poden trobar arreu de la geografia espanyola malgrat la llei del 2007 que preveu que aquests siguin retirats. Segons explica el professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Rafael Escudero, Espanya "és l'únic país on tu pots ser un demòcrata sense ser antifeixista".
“El pacte de l’oblit”
En el reportatge, titulat 'El llegat de Franco ressona a Espanya", Matt Moffett i David Román afirmen que "el llegat de Francisco Franco ha perdurat en els anys" i alerten del possible esclat de l'extremisme en "un moment de profunda angoixa econòmica". En aquest sentit, apunten com a causes de l'increment dels grups franquistes en els últims anys al "pacte de l'oblit" establert a la mort del dictador i fan referència a la llei d'amnistia aprovada l'any 1977, que protegia els oficials de la dictadura involucrats en crims de guerra durant la guerra civil.
Segons l'article, l'altra causa principal de l'auge d'aquets grups d'extrema dreta és la fràgil situació econòmica que és viu a l'Estat espanyol i l'elevada taxa d'atur. L'article incideix, sobretot, en el més de 50% d'atur que es registra entre els joves.
Esclat violent contra el dret a decidir dels catalans
L'article, publicat la setmana en què es compleixen els 35 anys de la Constitució espanyola, també fa referència als diversos incidents que han tingut lloc en els últims mesos en els que diversos polítics espanyols han publicat fotografies d'ells mateixos amb símbols feixistes o donant la salutació nazi en les xarxes socials. En el mateix sentit, explica l'assalt al centre cultural Blanquerna de Madrid durant la Diada de l'11 de setembre i parla de l'anticatalanisme dels grups d'extrema dreta. Així, afirma que Catalunya va ser "una regió reprimida per Franco" i que, actualment és "la llar d'un moviment polític creixent en recerca de la independència de la resta d'Espanya".
La justícia argentina fa el que l’Espanya del PP i del PSOE no vol fer
'The Wall Street Journal' també es fa ressò de que sigui la justícia argentina la que hagi decidit investigar els crims del franquisme davant de la "passivitat" del poder judicial espanyol que "ha deixat impunes els abusos del règim de Franco en benefici del manteniment de la transició pacífica del país cap a la democràcia".
Finalment, el reportatge també parla dels diversos monuments dedicats a Franco que encara avui dia es poden trobar arreu de la geografia espanyola malgrat la llei del 2007 que preveu que aquests siguin retirats. Segons explica el professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Rafael Escudero, Espanya "és l'únic país on tu pots ser un demòcrata sense ser antifeixista".
“El pacte de l’oblit”
En el reportatge, titulat 'El llegat de Franco ressona a Espanya", Matt Moffett i David Román afirmen que "el llegat de Francisco Franco ha perdurat en els anys" i alerten del possible esclat de l'extremisme en "un moment de profunda angoixa econòmica". En aquest sentit, apunten com a causes de l'increment dels grups franquistes en els últims anys al "pacte de l'oblit" establert a la mort del dictador i fan referència a la llei d'amnistia aprovada l'any 1977, que protegia els oficials de la dictadura involucrats en crims de guerra durant la guerra civil.
Segons l'article, l'altra causa principal de l'auge d'aquets grups d'extrema dreta és la fràgil situació econòmica que és viu a l'Estat espanyol i l'elevada taxa d'atur. L'article incideix, sobretot, en el més de 50% d'atur que es registra entre els joves.
Esclat violent contra el dret a decidir dels catalans
L'article, publicat la setmana en què es compleixen els 35 anys de la Constitució espanyola, també fa referència als diversos incidents que han tingut lloc en els últims mesos en els que diversos polítics espanyols han publicat fotografies d'ells mateixos amb símbols feixistes o donant la salutació nazi en les xarxes socials. En el mateix sentit, explica l'assalt al centre cultural Blanquerna de Madrid durant la Diada de l'11 de setembre i parla de l'anticatalanisme dels grups d'extrema dreta. Així, afirma que Catalunya va ser "una regió reprimida per Franco" i que, actualment és "la llar d'un moviment polític creixent en recerca de la independència de la resta d'Espanya".
La justícia argentina fa el que l’Espanya del PP i del PSOE no vol fer
'The Wall Street Journal' també es fa ressò de que sigui la justícia argentina la que hagi decidit investigar els crims del franquisme davant de la "passivitat" del poder judicial espanyol que "ha deixat impunes els abusos del règim de Franco en benefici del manteniment de la transició pacífica del país cap a la democràcia".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada