El govern espanyol intensifica els contactes internacionals per tractar de barrar el pas a Catalunya però només aconsegueix despertar l’interès per un fet que asseguren és “intern”
El Govern espanyol ha posat tot l’aparell de la diplomàcia espanyola a pressionar les cancelleries de mig món per tal de barrar el pas a Catalunya. La desesperació és tal que aprofiten totes les reunions, viatges i cimeres, i, fins i tot, l’enterrament de Nelson Mandela, per cercar complicitats en contra de Catalunya. Aquest frenesí posa en evidència que l’executiu de Rajoy menteix, perquè mentre pressiona pel darrere, no es cansa de proclamar públicament que el cas català és “exclusivament intern”, això sumat a la dificultat de fer callar la premsa internacional, té un efecte contrari al pretès ja que desperten o incrementen la curiositat d’aquells països que pressionen, com assegurava fa dies el conseller Homs. A més, Espanya amb la seva política a la defensiva i d’estruç no entén que el problema el té en la democràcia.
 |
| Margallo i el Rei |
El problema Espanya el té a les urnes
L’executiu de Rajoy ha centrat la seva estratègia en l’escenari internacional, on creuen que tenen la batalla guanyada, mentre s’obliden d’un fet fonamental: la democràcia. L’argument sobre la immobilitat gairebé sacrosanta de la Constitució espanyola no es sustenta en una Europa d’arrel democràtica i confondre el dret a decidir amb la independència els acabarà passant factura. En una entrevista a Catalunya Ràdio d’aquest dilluns el conseller Homs apuntava el que molts experts coincideixen en assenyalar; la intervenció d’Europa per tal que Catalunya pugui celebrar un referèndum.
La miopia secular dels governants espanyols i la claca mediàtica
Només cal llegir l’article d’El País d’avui per entendre que Espanya s’encamina al fracàs a marxes forçades, per una banda assegura que davant el diàleg Espanya ha triat el joc brut per barrar el pas a Catalunya i ha internacionalitzar el conflicte. També que davant la preocupació creixent en l’àmbit internacional que veuen que Espanya té un problema polític important, Espanya ha decidit esgrimir la constitució i convèncer-se que la consulta no es farà perquè, argumenten, “ningú veu la independència de Catalunya com un possibilitat real ni desitjable, i els seus homòlegs –els ministres d’exteriors s’entèn-, queden tranquils quan sel’s explica el plans per frenar la consulta”. La pregunta és per què tenen por les urnes si ningú veu la independència com una possibilitat real?
L’executiu de Rajoy ha centrat la seva estratègia en l’escenari internacional, on creuen que tenen la batalla guanyada, mentre s’obliden d’un fet fonamental: la democràcia. L’argument sobre la immobilitat gairebé sacrosanta de la Constitució espanyola no es sustenta en una Europa d’arrel democràtica i confondre el dret a decidir amb la independència els acabarà passant factura. En una entrevista a Catalunya Ràdio d’aquest dilluns el conseller Homs apuntava el que molts experts coincideixen en assenyalar; la intervenció d’Europa per tal que Catalunya pugui celebrar un referèndum.
La miopia secular dels governants espanyols i la claca mediàtica
Només cal llegir l’article d’El País d’avui per entendre que Espanya s’encamina al fracàs a marxes forçades, per una banda assegura que davant el diàleg Espanya ha triat el joc brut per barrar el pas a Catalunya i ha internacionalitzar el conflicte. També que davant la preocupació creixent en l’àmbit internacional que veuen que Espanya té un problema polític important, Espanya ha decidit esgrimir la constitució i convèncer-se que la consulta no es farà perquè, argumenten, “ningú veu la independència de Catalunya com un possibilitat real ni desitjable, i els seus homòlegs –els ministres d’exteriors s’entèn-, queden tranquils quan sel’s explica el plans per frenar la consulta”. La pregunta és per què tenen por les urnes si ningú veu la independència com una possibilitat real?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada