Considera que l'autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable en tractar-se d'un dret fonamental i universal de tots els pobles
J.P. | Actualitzat el 30/12/2013 a les 18:28h
La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
(ICAB) defensa que l'autodeterminació de Catalunya és un dret
inalienable en tractar-se d'un dret fonamental i universal de tots els
pobles, vigent en la legislació internacional i per tant dóna suport a
una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) en cas que el govern
espanyol impedeixi la celebració de la consulta.
La mateixa comissió confirma que l'actual marc de la constitució espanyola no permet l'autodeterminació de Catalunya però recalca que en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l'expressió de la voluntat popular. Per això, l'ICAB remarca que el dret a l'autodeterminació està reconegut internacionalment i ha donat com a resultat que el nombre d'estats sobirans s'hagi quadruplicat des del 1900 fins ara, i subratlla que 20 d'aquests són resultat de la secessió d'una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovènia o Montenegro.
Així mateix, el Col·legi d'Advocats ha volgut desmuntar l'argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l'estat espanyol recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats. En aquest sentit, considera que "no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir".
Per això constata que la Constitució Espanyola no permet l'exercici del dret de decidir però posa de manifest que això està en contradicció amb "la voluntat democràticament manifestada d'una comunitat nacional". En aquest context, sosté que "aquesta concepció no pot acceptar el segrest de la voluntat popular en nom d'una legalitat imposada coactivament". Per tot plegat, la comissió considera que "el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressi la seva voluntat -en sentit afirmatiu o negatiu- en relació a la creació d'un estat català sobirà". En cas de victòria de l'opció independentista, l'ICAB afegeix que el govern espanyol "no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió".
Si l'estat impedís la celebració d'una consulta d'autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d'una consulta, el Col·legi d'Advocats veu factible la declaració unilateral d'independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, "la declaració d'independència tindria efectes immediats per dotar d'existència política el nou estat", perquè aquest "reuniria els criteris mínims de població permament, territori determinat i autoritat política pròpia", trets que defineixen un estat.
La mateixa comissió confirma que l'actual marc de la constitució espanyola no permet l'autodeterminació de Catalunya però recalca que en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l'expressió de la voluntat popular. Per això, l'ICAB remarca que el dret a l'autodeterminació està reconegut internacionalment i ha donat com a resultat que el nombre d'estats sobirans s'hagi quadruplicat des del 1900 fins ara, i subratlla que 20 d'aquests són resultat de la secessió d'una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovènia o Montenegro.
Així mateix, el Col·legi d'Advocats ha volgut desmuntar l'argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l'estat espanyol recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats. En aquest sentit, considera que "no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir".
Per això constata que la Constitució Espanyola no permet l'exercici del dret de decidir però posa de manifest que això està en contradicció amb "la voluntat democràticament manifestada d'una comunitat nacional". En aquest context, sosté que "aquesta concepció no pot acceptar el segrest de la voluntat popular en nom d'una legalitat imposada coactivament". Per tot plegat, la comissió considera que "el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressi la seva voluntat -en sentit afirmatiu o negatiu- en relació a la creació d'un estat català sobirà". En cas de victòria de l'opció independentista, l'ICAB afegeix que el govern espanyol "no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió".
Si l'estat impedís la celebració d'una consulta d'autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d'una consulta, el Col·legi d'Advocats veu factible la declaració unilateral d'independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, "la declaració d'independència tindria efectes immediats per dotar d'existència política el nou estat", perquè aquest "reuniria els criteris mínims de població permament, territori determinat i autoritat política pròpia", trets que defineixen un estat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada