dilluns, 7 d’octubre del 2013

Pere Aragonès : L'ordinalitat de Sánchez Camacho

07.10.2013

La proposta de Camacho ens brinda l’oportunitat de posar al descobert el cinisme amb el que l’espanyolisme tracta les reclamacions de la ciutadania catalana.

Gràcies al recurs del PP que avalava Sánchez Camacho el que ara proposa Sánchez Camacho no és possible.



Alícia Sánchez Camacho, conscient de la demanda d’una consulta sobre la independència no és un suflé, intenta que el govern espanyol ofereixi una alternativa, centrada en un nou model de finançament. Més enllà que els fets indiquen que l’estratègia actual del PP segueix una direcció contrària (vegeu si no els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2014 presentats per Montoro) i que el plet català no és una qüestió merament fiscal (no proposem la consulta com xantatge per tenir més peix al cove, sinó per emancipar-nos), la proposta de Camacho ens brinda l’oportunitat de posar al descobert el cinisme amb el que l’espanyolisme tracta les reclamacions de la ciutadania catalana.

Sánchez Camacho proposa, doncs, un nou model de finançament que limiti la 'solidaritat', mitjançant la garantia del principi d’ordinalitat. El principi d’ordinalitat en matèria de finançament autonòmic és aquell segons el qual cap territori pot perdre posicions en el rànquing de renda disponible per càpita després de fer l’aportació a les arques comunes. És a dir, que si Catalunya és, per exemple, en renda de per càpita la quarta comunitat de l’estat, després de pagar impostos i rebre les prestacions corresponents, no pot quedar per sota del quart lloc.

Curiosament, el principi d’ordinalitat es recollia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, concretament a l’article 206.5 (“L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament”) , que va ser recorregut pel Partit Popular, un recurs avalat per la mateixa Alícia Sánchez Camacho que ara defensa que s’apliqui.

Segons la part expositiva de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el Partit Popular entén que el principi d’ordinalitat és inconstitucional:

'(...) infracción del principio de solidaridad como consecuencia de las limitaciones establecidas a los mecanismos de nivelación en el art. 206.5. Dicho precepto exige del Estado que garantice “que la aplicación de los mecanismos de nivelación no altere en ningún caso la posición de Cataluña en la ordenación de rentas per cápita entre las Comunidades Autónomas antes de su nivelación”. Este llamado “principio de ordinalidad” representa, para los actores, otra quiebra del sistema constitucional de solidaridad, al que se impone un límite objetivo que “congelaría” la dinámica de transferencia de renta.'

I de fet, la sentència va anular, per la via interpretativa, l’aplicació del principi d’ordinalitat, ja que considerava el següent:

'(...)el respeto a las competencias del Estado como garante de la solidaridad interterritorial en el ámbito económico y financiero no permite la imposición estatutaria de condiciones como la incluida en el art. 206.3 EAC respecto del esfuerzo fiscal comparado de las distintas Comunidades Autónomas, también la previsión del art. 206.5 EAC debería declararse inconstitucional y nula en el caso de que compartiera esa misma naturaleza condicional e imperativa.'

És a dir, gràcies al recurs del PP que avalava Sánchez Camacho el que ara proposa Sánchez Camacho no és possible d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional. La pregunta que em faig sobre la reivindicació sobtada del principi d’ordinalitat per part de Sánchez Camacho és: es deu la ignorància o a la mala fe?


http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4148396/lordinalitat-sanchez-camacho.html