La comissió parlamentària que estudia com exercir el dret d'autodeterminació aprova 15 compareixences entre les que s'hi compten experts de processos d'emancipació nacional recents
Quico Sallés, Parlament | Actualitzat el 01/10/2013 a les 16:33h
La comissió d’estudi del dret a decidir ha aprovat quinze noves
compareixences; una llista consensuada per tots els grups parlamentaris
que formen part de la comissió. La llista és variada i amb noms que han
participat en altres processos d'emancipació nacional.
Entre els compareixents s'hi troba en Jonathan Powell, cap executiu
d’Intermediate, conseller estratègic de Morgan Stanley, assessor
principal en afers interiors i exteriors i cap de gabinet del primer
ministre Tony Blair i conegut per ser artífex dels Acords de Divendres
Sant per la pau a Irlanda del Nord.
A més, a la llista d'experts que han participat en processos recents
s'hi afegeixen Daniel Turp, professor de la Universitat de Mont-real,
exdiputat del Partit Quebequès; Adam Price, exdiputat del Playd Cymru al
Parlament britànic pel País de Gal·les; Joze Mencinger, vicepresident
econòmic del govern que va impulsar el plebiscit d’independència
d’Eslovènia; Eduard Kukan, diplomàtic de carrera i representant
permanent de Txecoslovàquia durant el "Divorci de vellut"
Entre els ponents de caire estatal, la comissió també ha aprovat la
compareixença de José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo, pare de la
constitució, polític, diplomàtic i jurista espanyol; Javier Pérez Royo,
catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla; Mario
Zubiaga, professor de ciència política de la Universitat del País Basc i
Francisco Rubio Llorente, jurista i expresident del Consell d’Estat.
La comissió també citarà els experts circumscrits al món jurídic i
acadèmic català. En aquest grup s'inclou, August Gil Matamala, advocat i
president de l’associació Advocats Europeus Demòcrates; Xavier Arbós,
catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona; Eduard
Roig, professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona;
José Antonio González Casanova, catedràtic de teoria de l’estat i dret
constitucional de la Universitat de Barcelona; Francesc de Carreras,
catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de
Barcelona i Mercè Barceló, membre del Col·lectiu Praga i catedràtica de
dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada