dimarts, 20 de novembre del 2012

Junqueras avisa als avis que la pensió perilla dins d'Espanya



El candidat d'ERC explota el seu vessant d'historiador mediàtic en un viu debat amb gent gran

Segurament la campanya electoral del 2012 serà recordada perquè els candidats no hauran tocat en els mítings gairebé ni una sola frase dels seus programes, però si hi ha un àmbit temàtic que ha sobreviscut al debat identitari lligat a la independència aquest són les pensions. I Oriol Junqueras ha preparat aquest dimarts al migdia un còctel efectiu: barrejar el futur de les prestacions a la gent gran amb el principal ganxo pel qual el coneixen les senyores i senyors de més de 60 anys: el perfil d'historiador mediàtic.


"Les pensions de la Catalunya independent estan garantides perquè els catalans cotitzem més del que cobrem; qui és probable que no pugui pagar és el regne d'Espanya", apunta davant d'una cinquantena llarga d'avis i àvies, alguns dels quals són fills de fundadors d'Esquerra i altres que la vigília s'han acostat a l'Artesà de Gràcia a escoltar el míting de CiU. Junqueras, que tot i que ve d'un esmorzar a l'Hotel Juan Carlos I adequa ràpidament el to del discurs, parla d'educació, respecte i no tenir por als canvis, i també ràpidament comença el 'programa de ràdio' en viu.

"Sóc un home de ciència", diu advertint als periodistes que si comença a parlar de guerres i batalles no ho extrapolin a l'actualitat i recordant mentalment que un dels primers programes que va fer, a Ràdio Sant Cugat, anava de ciència. I recorda que ja Felip II va anticipar-se al PP quan va qualificar d'"il·legal" la pretensió d'holandesos, portuguesos, bolivians, peruans, cubans o argentins d'independitzar-se d'Espanya. "I què van fer ells? Marxar", afegeix. Fins i tot explica que, coses rares que passen a l'Estat espanyol, dos partits que van guanyar les eleccions, el PSOE i la CEDA, als anys 30, van cedir el govern a un altre. I que la Primera República es va proclamar amb un parlament amb majoria monàrquica. Junqueras, que troba a faltar aquests moments, s'esplaia.

Al final, però, es posa una mica seriós perquè no oblida que això és una campanya electoral i que s'han de rascar vots d'on sigui, i a Gràcia el principal adversari és CiU. "Mas no vol anar seriosament perquè no valora la meva oferta d'anar junts, president i cap de l'oposició, a presentar el projecte d'independència arreu del món", adverteix. I els avis i àvies, i els periodistes, mentrestant, van sucant la coca a la xocolata desfeta.