Duran va provocar la davallada electoral de CiU el 25-N

Un estudi demostra que el retrocés electoral no es va deure a la crisi econòmica. L’actitud de Duran li va restar credibilitat a Mas, el que va provocar un augment del vot republicà

---

Un interessant estudi dels professors Lluís Orriols i Agustí Bosch, “Eleccions en temps de crisi. El vot econòmic en les eleccions catalanes de 2012” editat per l’ICPS afirma que a diferencia d’altres governs, el de CiU del president Mas no va patir la davallada per culpa de la crisi econòmica, les retallades efectuades pel Govern Mas no van ser causa de la pèrdua dels escons, al contrari, la gent que va votar o podia votar CiU té molt clar que bona part de la culpa de la crisi és responsabilitat del Govern Espanyol i de l’espoli que patim els ciutadans de Catalunya. L’estudi compara els diferents descensos de vot per part dels partits governants en diferents comunitats autònomes i en el cas de Catalunya les dades apunten al paper contradictori de Duran i Lleida. 

 

Si la crisi econòmica, amb les retallades incloses no va desgastar CiU, que va desgastar CiU?

L’estudi deixa molt clar que la davallada de CiU en les darreres eleccions nacionals catalanes no han estat culpa de la crisi ni de les retallades i deixa la porta oberta a buscar altres causes, i no és difícil posa noms als responsables de la pèrdua de 12 diputats.

Les constants repliques de Duran a Mas van provocar una pèrdua de credibilitat del candidat Mas

Aquesta és una de les conclusions que s’arriba amb aquest estudi, la gent que va sortir al carrer l’11 de setembre i que va empènyer a Mas pel camí del dret a decidir ha vist a  Duran com un problema, han vist com Duran no deixa de posar  bastons a les rodes i això ha estat un fort desgast per a la coalició.

Les eleccions europees un repte per CiU, serà possible una gran coalició pel dret a decidir?

Si és per Duran serà complicat, però les bases de CDC i certs sectors de l’executiva en veuen una oportunitat per deixar les coses clares dins la coalició, veuen que Duran provoca desgast al president Mas i no poden entendre que un partit que mai s’ha presentat a  unes eleccions en solitari abusi d’un paper excessiu preponderant. Caldrà estar atents als propers moviments.

http://directe.cat/296281 

Tena fa «un pas al costat»

Envia una carta a la militància on escriu: "assumeixo, per tant, la responsabilitat pel fracàs electoral i obro un temps de reflexió"

 Alfons López Tena, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa

"Solidaritat és més necessària que mai, ara s’haurà de conduir igualment aquest projecte polític d’independència en circumstàncies no parlamentàries, i per això cal que jo faci un pas al costat. Podeu comptar amb mi i tenir-me, si així ho voleu, a l’executiva o a la base o onsevulla", amb aquesta explicació tanca una carta remesa a la militància del líder de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, després de perdre la representació parlamentària en les eleccions del 25N.

En la missiva Tena assumeix "la responsabilitat pel fracàs electoral" avança que "obre un temps de reflexió". El candidat de SI també demana reconèixer la feina i el protagonisme de la formació en aquesta legislatura passada basat en "el treball constant i tenaç dels homes i les dones que li heu donat forma i contingut en aquests dos anys i mig, ja han servit per tibar la corda, per sacsejar unes estructures polítiques que semblaven petrificades i que cal que es moguin al ritme que marca el poble".

El gest de Tena, posant el seu càrrec a disposició de la militància i apostant ell mateix per apartar-se dels càrrecs orgànics, s'acabarà decidint en el congrés que celebrarà la formació el proper 26 de gener.

Cap de setmana de negociacions entre CiU i ERC

Artur Mas: 'Això pot sortir bé' · El president en funcions accepta que es pugui fer un acord de legislatura amb suport permanent i estable


Les delegacions negociadores de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es posen a treballar formalment aquest cap de setmana per mirar de pactar un acord que doni al nou govern l'estabilitat i la fortalesa necessàries per emprendre els dos grans objectius de la legislatura: el referèndum i la sortida de la crisi. Ahir, el president en funcions Artur Mas va comparèixer per valorar els resultats electorals del 25 de novembre, que demostren, va dir, l'aposta 'clara, rotunda i transversal a favor del dret de decidir', i que 'els governs se'n poden sortir aplicant polítiques d'austeritat'.
Per Mas, el dret de decidir ha sortit reforçat de les eleccions perquè 'tots els diputats de CiU són ara clarament favorables del dret de decidir; no necesàrament de l'estat propi --d'això en parlarem més endavant--, però sí el dret de decidir.'

 


El mandat rebut és que el procés l'ha d'encapçalar CiU 'amb suports permanents'. I per fer-ho, Mas espera 'arribar a acords amb ERC i també amb el PSC'. De fet, després de la reunió amb Oriol Junqueras, Mas va dir ahir que la receptivitat que va trobar-hi li permet dir ara 'que això pot sortir bé'.
'Programa conjunt i confiança mútua'
Va recordar que ERC comparteix els dos objectius que hi ha actulament a l'agenda catalana: d'una banda, la superació de la crisi i la consolidació de l'estat de benestar, i d'una altra, el dret de decidir i l'exercici del dret a l'autodeterminació. Sobre el PSC, diu que caldrà veure 'fins a quin punt pot compartir aquests dos objectius'.
La fórmula idea seria un govern de coalició, va declarar Artur Mas, si bé va admetre que aquesta fórmula no sembla que sigui possible: 'Aleshores, caldrà treballar en una fórmula de màxima estabilitat'. Això es tradueix en un 'programa conjunt, que vol dir que tothom que hi sigui, hi faci aportacions i algunes renúncies, i que hi hagi també confiança mútua'.
En relació a possibles pactes amb ERC i el PSC, Mas va dir que, si hagués de prendre decisions en funció d'experiències d'anys anterior, no en prendria cap: 'Si l'experiència serveix com a expericiènecia i no com a tenalla, serveix per anar cap endavant. I el marge de maniobra és el que és, i és possible, però no n'hi ha més'.
Ara s'obren unes negociacions que es preveuen que durin setmanes, més que no dies, per pensar i establir l'estructura del nou govern.
'Junqueras no va parlar de cap data per al referèndum'
Sobre la proposta d'ERC de fer el referèndum el setembre del 2013, Mas va explicar que en la reunió Junqueras no va fer referència a aquesta data. 'Una altra cosa és que en una declaració es pugui dir, no sé si ho posaran damunt la taula. Però no es va parlar ni d'un any concret ni d'un mes concret. Sí que el compromís és de fer-lo en la pròxima legislatura. Ja anem més de pressa del que va dir el parlament fa tres mesos. I una cosa és anar de pressa i una altra cosa és anar de qualsevol manera'.
'L'espanyolisme més dur és minoritari'
També va fer referència als resultats electorals de PP i C's: 'Els resultats de l'espanyolisme més dur són minoritaris. La suma del PP i C's representa el que representa quan vota la immensa majoria de catalans, amb un 70%. Són 28 diputats. Suposo que ho sabran llegir'.

Informació relacionada:
Les respostes de Mas a set preguntes clau sobre el futur govern

Polèmica per la data del referèndum

ERC matisa la proposta de celebrar la consulta en deu mesos i Mas assegura que Junqueras ni li va esmentar aquesta data. Ambdues bandes vindiquen discreció

Mas i Junqueras, durant l'homenatge a Víctor Torres al Palau de la Generalitat Foto: Patri Mateos

Correcció del tret disparat ahir dijous per la número dos d'ERC, Marta Rovira, apostant per celebrar el referèndum d'independència el setembre de 2013, és a dir, d'aquí a deu mesos si així ho acordaven amb CiU. Una data que el president de la Generalitat, Artur Mas

Rovira després de la polèmica aixecada i a la vista de la sorpresa de CiU davant la proposta, ha matisat que "només constatava que a finals de 2013 s'haurien esgotat tots els instruments legals interns per a convocar referèndum", una situació que permetria acollir-se  al dret internacional per celebrar-ho però "sense especificar el quan". De fet, ERC aposta per celebrar el referèndum el 2014 d'acord amb el concurs internacional, seguint el full de ruta que marca el programa electoral dels republicans.

Per altra banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest migdia que en la reunió dinar que va mantenir aquest dimecres amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, aquest no li va esmentar cap data ni aquest termini.

Mas en la compareixença en la que ha comunicat formalment l'obertura de les converses amb ERC per un pacte de governabilitat, no ha volgut entrar a fons en aquesta proposta que veu originades en el "joc de declaracions i contradeclaracions" que el mateix Mas ha reconegut "no llegir".

En la mateixa línia, s'ha manifestat ERC que no oferirà cap valoració formal de la compareixença del President Mas perquè els republicans "s'han compromès a la discreció". Poc marge per les polèmiques. Així estan les coses perquè, en principi, tot ha de sortir bé. 

La CUP recorda a ICV que si vol col·laborar purgui el tripartit

Herrera veu la Candidatura d'Unitat Popular per articular una alternativa d'esquerres i Fernández li recorda "la gestió de Joan Saura a Interior"

Saura, amb el cap de la BRIMO. Foto: Jordi Font Foto: Jordi Font

La irrupció de la CUP al Parlament amb tres diputats és, sense cap mena de dubte, un dels fenòmens més destacables del 25N. Gairebé 130.000 vots recollits que han despertat cert recels entre les forces d'esquerres de Catalunya. De fet, els candidats d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i d'ERC, Oriol Junqueras, són els que més, i els únics, s'han afanyat a felicitar personalment el cap de llista de la CUP,David Fernández, pels resultats registrats .

Però més enllà de la cortesia professional, ja han començat els primers estira-i-arronsa entre aquests líders de l'esquerra catalana. El primer en obrir foc ha estat l'ecosocialista Joan Herrera que a través del programa Polièdric de Catalunya Informació demanava a la CUP unir esforços parlamentaris per fer front a les polítiques "d'austeritat dogmàtica i capitalisme salvatge". De fet, Herrera obria la porta a un front unitari per construir alternativa d'esquerres des del Parlament. "La col·laboració serà tant intensa i estreta com ells vulguin", assegurava el cap de files ecosocialista.

La resposta per part de la CUP no s'ha fet esperar. Aquest divendres, el mateix David Fernández al també programa Polièdric, ha recordat la gestió de Joan Saura al capdavant d'Interior com un avís de què el camí de la col·laboració serà llarg. "No va prohibir mai les pilotes de goma", ha explicat com exemple Fernández. Per la CUP, col·laborar amb les altres forces de l'esquerra catalana passa per restablir la confiança que es va perdre en la gestió dels governs tripartits.

Mas proposa el model de govern d'Holanda i Alemanya

Prima les converses amb Junqueras: "Oblidem-nos del passat; fem un govern amb màxima estabilitat, seriós, amb un programa consensuat i lleialtat mútua"

Lluís Bou

El president en funcions, Artur Mas, ha proposat aquest matí la gran coalició alemanya que van formar el CDU i l'SPD o l'acord actual entre liberals i socialdemòcrates a Holanda com el model de govern ideal que hauria de tenir Catalunya, després d'aquestes eleccions i amb els reptes que té ara el país. Mas ha remarcat que aquest seria el model ideal, per tal que, com apuntava ahir 'The New York Times', Catalunya sigui exemple del procés d'autodeterminació. "Sempre havia vist que tothom volia anar al govern, i en canvi ara no hi vol anar ningú", s'ha queixat sense fer-ne gaire qüestió.

"Mirar el futur"

El mateix Mas ha admès que aquesta via és dificultosa perquè ERC no vol incorporar-se a l'executiu, però tot i això ha deixat clar que primarà el diàleg amb els republicans. El president ha estat curós amb Junqueras en la seva primera roda de premsa després de les eleccions, i ha donat per tancada l'etapa de recel amb els republicans després que el van desplaçat a l'oposició durant el tripartit. "Oblidem-nos del passat, hem de mirar el futur", ha dit amb un punt de solemnitat.

La tortuga de l'Ateneu: La foto que terroritzarà Espanya

Quim Torra

"Es tracta d'evitar l'enèsima fractura del bloc sobiranista per les discussions que molts dels qui viuen en les gàbies polítiques s'entesten a provocar"

 Efectivament, no són els resultats que m'esperava. És més, reconec que just el moment de conèixer l'enquesta de TV3, trobant-me en els estudis de “la Xarxa” fent de tertulià -era el meu primer dia- , vaig entrar en un estat de xoc que va allargar-se perillosament, fins el punt que els espectadors que seguissin atents a la pantalla és probable que pensessin que aquell individu que era incapaç d'articular quatre frases seguides amb sentit era Francesc de Carreras. Des d'aquella nit que tinc un gran respecte per la professió tan abundant a casa nostra com la del tertulià habitual, activitat d'alt risc només superada per la del tertulià encara més habitual.

Catalunya, a l'anuari del 2013 de 'The Economist'

La revista británica il·lustra la portada amb una estelada

Catalunya seguirà captant l'atenció de la premsa internacional, segons es desprén de la portada de l'anuari del 2013 de la revista britànica The Economist.

En el puzzle de fotografies de la portada d'aquesta publicació hi apareix en un lloc preferent una estelada i diverses senyeres, al costat d'una foto, per exemple, d'Angela Merkel.

L'anuari de The Economist fa un pronòstic dels esdeveniments i tendències que marcaran el proper any. En aquest sentit, Catalunya tindrà un paper destacat, segons la revista britànica.

Aquestes anàlisis estan realitzades per periodistes de la mateixa publicació i altres plomes del món de la política, els negocis, l'art i la tecnologia.

La publicació de The Economist es ven en 90 països del món i es tradueix a 30 idiomes. La seva distribució és superior al milió d'exemplars.

Mas nega que ERC plantegés la consulta per al 2013

El president confessa que la "fórmula ideal" és un govern de coalició amb ERC

Mas, durant la roda de premsa

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha negat que ERC plantegés la consulta per al 2013 durant la trobada que va mantenir amb el president de la formació republicana, Oriol Junqueras. "A mi el senyor Junqueras no em va parlar de fer una consulta el 2013, en absolut!", ha expressat a pregunta dels periodistes. "Això no forma part de les negociacions, sinó d'unes declaracions", ha assenyalat.

Mas ha apostat per un "govern de coalició entre el primer i el segon", és a dir, amb ERC, perquè, segons ha dit, és "la fórmula ideal". En referència a les reticències d'ERC d'entrar a formar part de l'Executiu, ha lamentat que "he vist molts anys que tothom volia anar al Govern; ara no hi vol anar ningú".

Tot i això, ha expressat que "la meva impressió és que això pot sortir bé" i ha instat  ERC a mirar cap al futur i deixar de banda el passat. "Això ho ha de liderar CiU, però amb suports permanents", ha insistit.

El president ha defensat l'"aposta clara, rotunda i transversal a favor del dret a decidir" que, segons ell, "surt reforçat d'aquestes eleccions". Durant la roda de premsa per fer una valoració de les eleccions, ha destacat que "tots els vots de CiU són clarament a favor del dret a decidir".

D'altra banda, el líder de CiU ha expressat que "Catalunya és un dels pocs governs que guanya eleccions malgrat les retallades i la situació econòmica que no millora". En aquest sentit, ha dit que un govern que aplica polítiques d'austeritat se'n pot sortir "sempre que les retallades s'afronten sense enganyar a la gent i s'apliquen amb sensibilitat".

Artur Mas ha justificat l'avançament de les eleccions amb l'elevada participació "del 70%" i ha apuntat que "jo no n'estic penedit" tot i admetre que "les nostres expectatives no s'han complert". "Tenim un dibuix precís del que vol la societat catalana i del seu estat d'ànim", ha defensat.

Carta d'Alfons López Tena a les adherides/adherits i simpatitzants, de Solidaritat Catalana per la Independència.

Carta d'Alfons López Tena a les adherides/adherits i simpatitzants, de Solidaritat Catalana per la Independència.

Benvolguts compatriotes:

El poble de Catalunya ha celebrat aquestes eleccions en clau d’independència. Fins i tot quan ha triat opcions electorals que, massa lligades pels alls i les cebes d’Egipte (en cos, en esperit, i en la conjunció d’ambdós), no li’n garantien la consecució, o

que posaven més retòrica que no pas fets damunt la taula, ha votat en clau d’independència: un desig que vota amb la idea de cercar seguretats en un procés que no en té, i amb el miratge de trobar aquestes seguretats en les propostes electorals més tradicionals.
Analitzar quins partits han estat votats (i on, quant, per què i malgrat què) contrasta amb el capteniment electoral dels pobles que efectivament opten per la independència com a projecte polític immediat i central, més enllà de desitjar-la com a sospir de la criatura oprimida. Però també és cert que, per primera vegada, l’expressió de l’anhel de llibertat ha tingut prou pes per centrar el debat polític. En bona mesura, aquest anhel és més viu en els votants que no pas en les opcions que han triat per dur-lo a terme. Serà tasca de tots recordar-los, als partits que han obtingut representació parlamentària duent la independència al programa o al cartell (en metàfora o directament), que ara hauran de respondre a les expectatives que han despertat. En política, les paraules són compromisos, i els compromisos s’han de complir. Fins i tot a Catalunya.
Ja us podeu imaginar que escric aquestes línies amb pesar: sincerament penso que el resultat de Solidaritat és una dificultat afegida en un camí que no ha estat ni serà fàcil. Al capdavall, sense els missatges i els plantejaments que a Catalunya representa Solidaritat, la independència no ha estat guanyada enlloc. I per això considero, igual com ho considerava el 24 de novembre, que continuen essent necessaris. Imprescindibles. De fet, la sola existència de Solidaritat, el treball constant i tenaç dels homes i les dones que li heu donat forma i contingut en aquests dos anys i mig, ja han servit per tibar la corda, per sacsejar unes estructures polítiques que semblaven petrificades i que cal que es moguin al ritme que marca el poble.
Les derrotes són òrfenes i les victòries tenen una munió de pares i mares, però no ací, no ara, no entre nosaltres. Assumeixo, per tant, la responsabilitat pel fracàs electoral i obro un temps de reflexió. Solidaritat és més necessària que mai, ara s’haurà de conduir igualment aquest projecte polític d’independència en circumstàncies no parlamentàries, i per això cal que jo faci un pas al costat. Podeu comptar amb mi i tenir-me, si així ho voleu, a l’executiva o a la base o onsevulla. Només em resta dir-vos que, com sempre he fet i com sempre faré, em mantindré fidel per sempre més al servei d’aquest poble.
Visca Catalunya lliure!

Alfons López Tena

Falten menys de 5.000 peticions perquè la Casa Blanca es faci ressò de la consulta catalana

La crida popular demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur

La demanda es va inscriure el 24 de novembre i probablement assolirà les 25.000 adhesions requerides aquest divendres

30/11/12 11:42 - barcelona - Redacció

Captura de la pantalla de la petició aquest divendres al migdia, amb més de 20.000 adhesions

La peticiópopular que un ciutadà nord-americà va penjar al web de la Casa Blanca perquè l'administració d'Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les 20.000 adhesions. Així només falten 5.000 firmes més per intentar què l'administració nord-americana se'n faci ressò. Tal com va informar el corresponsal d'El Punt Avui, Dani Triadó, hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas.

ERC no admetrà "amenaces ni xantatges" de CiU

Junqueras adverteix la federació nacionalista que "no es deixarà intimidar"

Junqueras

 El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, lamenta en una entrevista a El Periódico que "CiU segueix tenint un doble discurs. Ells son els que s'han d'aclarir. No nosaltres. Es pot estar d'acord o no amb ERC, però no es pot dir que no s'entengui el que diem".

En aquest sentit adverteix que "si algú creu que amb amenaces, menyspreus i xantatges tombarà la ferma voluntat d'ERC de canviar polítiques socials i de fer un referèndum s'equivoca. ERC no es deixarà intimidar ni pressionar. Tenim clar el que volem i no ens apartarem d'aquests objectius".

Tot i això, el líder d'Esquerra matisa que "no tinc res en contra d'arribar a un acord estable, si el pacte val la pena. ERC vol un govern fort". Junqueras creu que "entrant al Govern no afegirem res que no pugui fer al Parlament".

“La independència de Catalunya reforçaria una tendència global”, segons el ‘The New York Times'

L'autor explica que la independència d'una nació petita seria pacífica i beneficiosa

Les noves generacions que han après català pressionen per la independència, segons l'articulista

30/11/12 10:44 - barcelona - Pol Serrano

Foto de la pantalla de l'article del New York Times

Un article al New York Times Descriu que en les eleccions del passat diumenge, “la majoria dels escons els van guanyar diputats independentistes”. I aquest fet reforçaria una tendència general.
L'autor explica que des de la segona Guerra Mundial, “el nombre de nacions ha crescut molt, sobre tot després de la implosió de la Unió Soviètica”.
També es fa menció dels trets identitaris que té Catalunya, com “una llengua i cultura pròpies”. Tanmateix, aquesta llengua i cultura van “ser suprimides pel règim de Franco”. També fa esment de la immigració interna que hi va haver, de terres d'Espanya a Catalunya. Així, “durant el règim de Franco, molts castellanoparlants van arribar a Catalunya, i aquest fet, més el jou de Franco, van fer que amb la democràcia, l'independentisme no aixequés el vol”.
Tanmateix, “les noves generacions han après el català, i aquestes pressionen per la independència”.
Després fa un repàs a la situació econòmica que viu Catalunya, en aquest sentit, l'autor afirma que “una solució, per no arribar a la independència, seria no carregar tantes taxes als catalans, o oferir-los més bens públics”. Tot i això, a mesura que els estats i la redistribució creix, les regions més riques troben que les taxes són excessivament oneroses”. Llavors, amb “la fi de la guerra freda, les petites nacions no troben que estar dins d'un estat més gran sigui un valor afegit en la seva seguretat”.
“La situació de Catalunya val la pena de ser observada” i acaba reblant que “una nació petita pot ser establerta de manera pacífica i pot ser que tingui beneficis a llarg termini”.

“No tenim por, assumim totes les responsabilitats”

pressupost · “Podem contribuir a reduir la quantitat de l'ajustament per a l'any vinent. Ho estudiarem” càrrecs · “Esquerra no és aquí per negociar trivialitats; és molt més important el referèndum que no pas qui ocupa una conselleria”

30/11/12 02:00 - barcelona - Ivan Vila / Anna Serrano

El president d'Esquerra , al seu despatx Foto: ORIOL DURAN.

Oriol Junqueras ja ha comunicat a Artur Mas que ERC no entrarà en el futur govern. Però li ha garantit el suport dels 21 diputats republicans en les qüestions de país i, en especial, en el procés per a la consulta, que la seva número dos, Marta Rovira, situa el setembre de l'any vinent, tot i que Junqueras no es pronuncia.

Sardanisme independentista

El concurs de colles sardanistes de Manlleu d'enguany va ser un clam independentista. Foto: Adrià Costa/NacióLaFlama.cat.

Una trentena de sardanistes associats a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han decidit constituir la sectorial Sardanes per la Independència, que ben aviat es presentarà públicament. L'objectiu que persegueixen és doble, segons que expliquen a NacióLaFlama.cat: d'una banda, "sumar esforços cap a la consolidació del nostre país com a Nou Estat d'Europa"; de l'altra, difondre el fet sardanista entre els independentistes que "desconeixen la sardana".

"Volem sumar esforços per donar visibilitat a aquest ball que tant ens agrada, ens diverteix, ens emociona i ens uneix. I, per l'altra, volem que les sardanes esdevinguin un nou emblema nacional i, aquesta vegada sí, el d'una nació catalana amb Estat propi", exposen els promotors.

Més informació a NacióLaFlama.cat

Duran sosté que «els problemes d'avui» prevalen sobre la consulta

Es dóna quatre anys per convocar-la, alhora que recorda que "per garantir una gestió eficaç del govern que s'ocupi de la crisi, no tenim temps per esperar"

 

Duran iLladre,al míting final de campanya de CiU. Foto: Adrià Costa/Nació Digital.

 El líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, no acaba de tenir clar que el referèndum sobre la independència de Catalunya s'hagi de fer en un termini màxim de deu mesos, com proposa ERC. En la seva carta setmanal a la militància , recorda que "per convocar la consulta tenim quatre anys", mentre que, "per garantir una gestió eficaç del govern que s’ocupi de la crisi i dels problemes econòmics i socials que ha generat a la gent, no tenim temps per esperar".

"Més enllà dels somnis per a demà passat, abans hem de fer realitat una resposta als problemes d’avui i de demà", sentencia, tot enviant un missatge nítid a ERC: "La recerca de la governabilitat no serà fàcil. No pot ser d’avui per a demà. Cal lligar-la bé i això no es fa amb declaracions benevolents, sinó negre sobre blanc amb acords solvents."

Duran reconeix que diumenge va tenir un "disgust a causa dels resultats electorals" i que, després de la manifestació de la Diada, s'havia arribat a creure "que podíem arribar a obtenir la majoria absoluta", però que se'n va anar desdient a mida que passaven els dies. "No hem aconseguit el que volíem i no ens han sortit, doncs, prou bé les eleccions", se sincera.

 

ERC, contra «l'efecte Donette»

La direcció dels republicans es blinda contra "les amistats perilloses aparegudes després de la victòria electoral"

Marta Rovira i Oriol Junqueras, durant un míting electoral a Vic. Foto: Adrià Costa/Nació Digital

  "Semblem l'anunci dels Donettes, després de treure 21 escons al Parlament ens surten amics per totes bandes". Amb aquesta eloqüència una de les més veteranes dirigents d'ERC descrivia a Nació Digital les pressions polítiques, mediàtiques i a través de la xarxa que està rebent la formació per tal d'articular un acord de govern amb CiU des del passat diumenge. Une pressions de les que el sanedrí republicà intenta guarir-se i calmar les seves bases amb un missatge de tranquil·litat i bons aliments.

La Fundació CatDem s’equivoca

Amb tot el respecte que ens mereix la fundació propera a CiU i el seu director, creiem que la seva darrera editorial “El dilema d’ERC” és totalment errònia. Podem entendre fins i tot que a la “CatDem”  no li agradi la decisió republicana i que en discrepi totalment, però s’equivoca quant parla que a ERC li tremolen les cames a l’hora d’entrar a governar en comptes d’admetre la discrepància política d’ERC.

La “CatDem” s’equivoca en aquesta anàlisi i en no entendre que ERC té tot el dret a creure que és molt millor pel país donar ple suport  i estabilitat des de fora del Govern. És un error i segurament també ho és posar en contradicció al mateix President Pujol que mai va voler entrar a governar ni amb el PP, ni amb el PSOE, malgrat les pressions externes i internes que va rebre per acceptar entrar a governar a Espanya mentre creia que l’encaix amb Espanya era possible.

La “CatDem” s’equivoca en confondre la decisió republicana i llegir-la com una simple fugida endavant, com si a ERC li fes por prendre decisions, quan precisament és al revés, perquè si avui la independència forma part de la centralitat política del país és gràcies també al coratge dels republicans que, entre altres coses, van contribuir a posar Espanya contra la paret amb la tramitació de l’estatut, que  va deixar clar que amb Espanya no hi ha res a fer.

La “CatDem” s’equivoca, i va tard en criticar una decisió republicana que no exempta de riscos té la virtut que permet garantir amb molta més fermesa l’exercici del dret a decidir sí o sí. Una decisió republicana que comença a ser clarament acceptada per sectors propers al candidat Mas. Ara el problema no és la decisió d’ERC, ara el problema és dels grups i lobbys de pressió que de cap de les maneres no volen que els dos partits que han aconseguit més escons les darreres eleccions, exerceixin amb totes les conseqüències el dret a decidir.

La “CatDem” ha de saber que l’enemic de CiU i del candidat Mas no és ni ERC, ni Junqueras, l’enemic el té molt més proper, a tocar, l’enemic de veritat són tots els lobbys de pressió i alguns polítics de dins la coalició que sí els tremolen, i de veritat, les cames en aquests procés cap a la independència.
 

Montilla reconeix la victòria independentista del #25N

Demana a Espanya una solució política per a Catalunya. Avisa Espanya que el problema català no ha acabat amb el "fracàs" de Mas perquè hi ha majoria independentista

---

Barcelona (ACN).- L'expresident de la Generalitat José Montilla ha demanat aquest dijous a Espanya una solució "política" per a Catalunya en lloc de refugiar-se en els instruments jurídics i en la Constitució. Des de Còrdova, Montilla ha avisat que el problema català no ha acabat amb el "fracàs" electoral d'Artur Mas, perquè al Parlament hi haurà majoria independentista de CiU i ERC. Segons ell, el sobiranisme té part de "soufflé", incrementat per la crisi i per un comportament "oportunista i irresponsable" de CiU, però el "problema de fons existeix" i cal donar-hi resposta. Montilla ha defensat la via federal amb l'argument que l'independentisme comporta fractura i un resultat "catastròfic" per a l'economia. 

La CUP veu lògic que ERC no vulgui entrar al Govern perquè creu que seria un "suïcidi"

Subratlla que seria molt difícil justificar la decisió quan el Govern anuncia una retallada de 4.000 milions d'euros

---

El cap de llista de la CUP per Barcelona, David Fernández, ha considerat lògic que ERC no vulgui entrar al Govern, perquè, al seu parer, "seria un suïcidi", sobretot en matèria econòmica. En declaracions a La Xarxa, Fernández ha opinat que seria molt difícil de justificar la decisió per part dels republicans, sobretot quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, ja va anunciar una retallada dels pressupostos de l'any 2013 de més de 4.000 milions d'euros. D'altra banda, ha opinat que no fer la consulta la propera legislatura seria "el frau i la impostura més gran en 34 anys de democràcia". Fernández ha defensat que la consulta sigui vinculant.