El Camp Nou ni oblida ni perdona les sancions de la UEFA per l'exhibició d'estelades

BARÇA

Una temporada més, els aficionats del Barça van tornar a mostrar el seu rebuig a l'entitat organitzadora de la Champions xiulant l'himne de la competició abans del partit contra el PSV.

perJordi Carné  

19/09/2018 11:57

El Camp Nou reclama la llibertat dels presos polítics durant el partit de Champions contra el PSV. | EFE

 

Nova temporada, vells costums: l’estiu no ha fet que els aficionats del Barça s’oblidin de les sancions de la UEFA al club català per l’exhibició d’estelades durant alguns partits de Champions League. Els seguidors culers no van abandonar la tradició de xiular l’himne de la màxima competició internacional entre clubs abans del primer partit europeu de la temporada, contra el PSV.



Abans de celebrar la primera victòria continental del curs i de presenciar un (nou) recital de Leo Messi, els socis blaugrana van aprofitar l’altaveu que suposa un partit de futbol per reclamar la llibertat d’expressió.

Després de quatre sancions i un total de 155.000 euros imposats al Barça en concepte de multa, la UEFA va adonar-se, a finals de desembre del 2016, que les regles la seva competició més important “no estan gravades en pedra i que poden, i deuen, evolucionar per reflectir la naturalesa de la societat en què vivim, en què la llibertat d'expressió és generalment un valor confirmat i celebrat", l’organisme internacional va decidir que no hi havia motiu perquè l’estelada, “inofensiva”, fos il·legal. Des de la final de Berlín, primer cop que l’entitat catalana va ser castigada perquè una

Aragonès condiciona a l’alliberament dels presos el suport d’ERC al pressupost de l’estat espanyol

PAÍS - PRINCIPAT

També ha avisat que la Generalitat no 'bescanviarà' el dret de l'autodeterminació per una reforma del model de finançament 

Per: ACN 

19.09.2018  18:09

El vice-president del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha condicionat el suport d’ERC al pressupost de l’estat espanyol a l’alliberament dels presos polítics. En un dinar organitzat per la Cambra Barcelona, Aragonès ha concretat que la situació política de Catalunya no es podrà ‘començar a normalitzar’ fins que els presos polítics puguin tornar a la taula de negociació. ‘No pots tenir una taula de negociació on per una banda hi ha l’estat i per l’altra una cadira que està a Lledoners, Brussel·les o a Ginebra’, ha comentat. Per això, ha constatat que, si el govern espanyol demana suport, ‘caldrà avançar amb les dues qüestions en paral·lel’. D’altra banda, pel que fa al pressupost del govern, s’ha mostrat confiat a poder-lo tirar endavant amb la possibilitat d’arribar a acords amb diverses formacions.



Ha descartat que es produís un intercanvi de suports entre els independentistes i els socialistes per l’aprovació del pressupost de l’estat espanyol i de la Generalitat i ha apuntat que això era viable 10 anys enrere i que avui dia hauria d’anar acompanyat ‘d’alguna cosa més’. ‘És totalment contradictori que estiguis avalant un procés judicial que acusa de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys de presó, al president del partit polític que és prou dolent per ser acusat de rebel·lió però prou bo perquè t’aprovi els pressupostos. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra’, ha lamentat.



Aragonès ha considerat que no es pot ‘extreure’ de la negociació del pressupost de l’estat espanyol la situació política general i per això ha convidat el govern espanyol a tractar aquest tema i la retirada dels

El jutge del 13 admet ara que investiga el referèndum

PAÍS - PRINCIPAT

L'associació Drets estudia presentar una querella contra el magistrat i la secretària per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals 

Per: ACN

19.09.2018  10:29

El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha admès ara que sí que investigava els preparatius de l’1-O, una volta el juliol de l’any passat denegués a la CUP la seva personació a la causa al·legant que no investigava el referèndum. Per això, el col·lectiu de juristes Drets estudia presentar una querella per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals contra el jutge i la secretària judicial.



El juliol de 2017 la Guàrdia Civil va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat fent constar que ho feien a requeriment del Jutjat d’Instrucció número 13, però el propi jutjat va dir, a través del gabinet de premsa del TSJC, que els interrogatoris eren ‘diligències de policia judicial i no sol·licitades’ per ell. Arran d’això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental, que va ser admesa a tràmit per l’Audiència de Barcelona el passat juliol. La pròpia Audiència va determinar que fos el mateix Ramírez Sunyer qui certifiqués si el 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum i si havia encomanat a la Guàrdia Civil alguna investigació sobre el fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.



En resposta a aquest requeriment, el passat 23 d’agost la lletrada judicial del Jutjat 13 ha lliurat un certificat judicial en el qual s’admet que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava des de el 15 de